Trametes de pĆØl rĆgid (Trametes hirsuta)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Polyporales (Polypore)
- FamĆlia: Polyporaceae (Polyporaceae)
- GĆØnere: Trametes (Trametes)
- tipus: Trametes hirsuta (Trametes de cabell rĆgid)
- Fong Tinder;
- Esponja de cabell rĆgid;
- Pop pelut;
- Bolet pelut
Trametes de pĆØl rĆgid ( Trametes hirsuta ) Ć©s un fong de la famĆlia Polypore , pertanyent al gĆØnere Trametes . Pertany a la categoria dels basidiomicets.
Els cossos fructĆfers dels trametes de pĆØl dur tenen capes primes, la part superior de les quals Ć©s de color gris. Des de baix, al barret es veu un himenĆ²for tubular, i tambĆ© hi ha una vora forƧa rĆgida.
Els cossos fruiters de l'espĆØcie descrita estan representats per mitges casquetes Ć mpliament adherides, de vegades postrats. Els taps d'aquest bolet sovint sĆ³n plans, tenen una pell gruixuda i un gran gruix. La seva part superior estĆ coberta de pubescĆØncia rĆgida, hi sĆ³n visibles zones concĆØntriques, sovint separades per solcs. Les vores de la gorra sĆ³n de color marrĆ³ groguenc i tenen una petita vora.
L'himenĆ²for del fong descrit Ć©s tubular, de color Ć©s marrĆ³ beix, blanc o grisenc. Hi ha d'1 a 1 porus de fongs per 4 mm d'himenĆ²for. Estan separats entre si per envans, que inicialment sĆ³n molt gruixuts, perĆ² a poc a poc es van fent mĆ©s prims. Les espores de fongs sĆ³n cilĆndriques i incolores.
La polpa dels trametes de pĆØl dur tĆ© dues capes, la part superior de les quals es caracteritza per un color grisenc, fibrositat i suavitat. Des de baix, la polpa d'aquest fong Ć©s blanquinosa, d'estructura: suro.
Els trametes de pĆØl dur (Trametes hirsuta) pertanyen als saprotrofs, creix principalment a la fusta dels arbres caducifolis. En casos excepcionals, tambĆ© es pot trobar a la fusta de conĆferes. Aquest fong estĆ Ć mpliament distribuĆÆt a l'hemisferi nord, a la seva regiĆ³ temperada.
Podeu trobar aquest tipus de bolets en soques velles, entre fustes mortes, en troncs morints d'arbres caducifolis (incloent cirerer, faig, freixe, roure, Ć lber, perer, poma, tremol). Es troba en boscos ombrĆvols, clarianes forestals i clarianes. A mĆ©s, el fong de pĆØl dur pot crĆ©ixer a les tanques de fusta antigues situades a la vora del bosc. A l'estaciĆ³ cĆ lida, gairebĆ© sempre podeu conĆØixer aquest bolet, i en un clima suau, creix gairebĆ© tot l'any.
No comestible, poc conegut.
Els trametes de pĆØl rĆgid tenen diversos tipus de bolets similars:
ā Cerrena Ć©s d'un sol color. En comparaciĆ³ amb les espĆØcies descrites, tĆ© una diferĆØncia en la forma d'un teixit amb una lĆnia pronunciada de color fosc. TambĆ©, a la cerrena monocromĆ tica, l'himenĆ²for contĆ© porus de diferents mides i espores menys allargats que en els trametes de pĆØl rugĆ³s.
ā Els tramets pilosos es caracteritzen per tenir cossos fructĆfers mĆ©s petits, en els quals el casquet estĆ cobert de petits pĆØls i tĆ© una tonalitat clara. L'himenĆ²for d'aquest fong tĆ© porus de diferents mides, caracteritzats per parets primes.
ā Bedoll de Lenzites. La principal diferĆØncia entre aquesta espĆØcie i el fong de pĆØl dur Ć©s l'himenĆ²for, que en els cossos fructĆfers joves tĆ© una estructura semblant a un laberint, i en els bolets madurs es torna lamelĀ·lar.