Tija de Xeromphalina (Xeromphalina cauticinalis)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Mycenaceae (Mycenaceae)
  • GĆØnere: Xeromphalina (Xeromphalina)
  • tipus: Xeromphalina cauticinalis (tija de Xeromphalina)

:

  • Agaricus caulicinalis
  • Marasmius cauticinalis
  • Chamaeceras caulicinalis
  • Marasmius fulvobulbillosus
  • Xeromphalina fellea
  • Xeromphalina cauticinalis var. Ć cid
  • Xeromphalina cauticinalis var. subfelea

El nom acceptat Ć©s Xeromphalina cauticinalis, perĆ² de vegades es pot veure l'ortografia Xeromphalina cauticinalis (a travĆ©s de la "L" de la paraula cauticinalis). AixĆ² es deu a un error ortogrĆ fic de llarga data, i no a diferĆØncies d'espĆØcies, estem parlant de la mateixa espĆØcie.

cap: 7-17 milĀ·lĆ­metres de diĆ metre, algunes fonts indiquen fins a 20 i fins i tot 25 mm. Convex, amb una vora lleugerament encaixada, es redreƧa a mesura que creix fins a ser Ć mpliament convex o pla, amb una depressiĆ³ central poc profunda. Amb l'edat, pren la forma d'un embut ample. La vora Ć©s irregular, ondulada, sembla nervada a causa de les plaques translĆŗcides. La pell de la gorra Ć©s llisa, calba, enganxosa en temps humit i s'asseca en temps sec. El color de la gorra Ć©s de color marrĆ³ ataronjat a marrĆ³ vermellĆ³s o marrĆ³ groc, sovint amb un centre mĆ©s fosc, marrĆ³, marrĆ³-rossos i un marge mĆ©s clar i groguenc.

plaques: molt adherent o lleugerament descendent. Rar, amb plaques i anastomosis forƧa ben visibles (ā€œpontsā€, zones fusionades). CremĆ³s pĆ lĀ·lid, groc pĆ lĀ·lid, desprĆ©s crema, groc, ocre groguenc.

cama: molt prim, de nomĆ©s 1-2 milĀ·lĆ­metres de gruix, i forƧa llarg, de 3-6 centĆ­metres, de vegades fins a 8 cm. Llis, amb una lleugera expansiĆ³ a la tapa. Buit. Groguenc, groc-vermell a dalt, a les plaques, a sota amb una transiciĆ³ de color de marrĆ³ vermellĆ³s a marrĆ³ fosc, marrĆ³, marrĆ³ negre. La part superior de la tija Ć©s quasi llisa, amb una lleugera pubescĆØncia vermellosa, que es fa mĆ©s pronunciada cap avall. La base de la tija tambĆ© estĆ  expandida, i significativament, fins a 4-5 mm, tuberosa, amb un recobriment de feltre vermell.

Polpa: suau, prim, groguenc a la tapa, dens, dur, marronĆ³s a la tija.

Olor i gust: no expressat, de vegades s'indica l'olor a humitat i fusta, el gust Ć©s amarg.

Reaccions quĆ­miques: KOH vermell brillant a la superfĆ­cie de la tapa.

Empremta de pols d'espores: blanc.

PolĆØmica: 5-8 x 3-4 Āµm; elĀ·lipsoide; llis; llis; feblement amiloide.

El bolet no tĆ© valor nutricional, encara que probablement no sigui verinĆ³s.

En boscos de conĆ­feres i mixtes (amb pi), sobre escombraries de conĆ­feres i fusta en descomposiciĆ³ immersa al sĆ²l, escombraries d'agulles, sovint entre molses.

Creix des de finals d'estiu fins a finals de tardor, d'agost a novembre, en absĆØncia de gelades fins al desembre. La fructificaciĆ³ mĆ xima sol produir-se a la primera quinzena d'octubre. Creix en grups bastant grans, sovint anualment.

La tija de Xeromphalina estĆ  Ć mpliament distribuĆÆda per tot el mĆ³n, el fong Ć©s ben conegut a AmĆØrica del Nord (principalment a la part occidental), Europa i ƀsia: BielorĆŗssia, el nostre paĆ­s, UcraĆÆna.

Foto: Alexander, Andrey.

Deixa un comentari