contingut
Cocker spaniel americĂ
CaracterĂstiques fĂsiques
El Cocker Spaniel americà està classificat per la Fédération Cynologiques International entre els gossos que aixequen la caça. És el gos més petit d’aquest grup. L'alçada a la creu és de 38 cm en els mascles i 35,5 cm en les femelles. El seu cos és robust i compacte i el cap és refinat i finament cisellat. El pelatge és curt i prim al cap i de longitud mitjana a la resta del cos. El seu vestit pot ser negre o qualsevol altre color sòlid. També pot ser multicolor, però sempre amb una part de blanc. (1)
OrĂgens i història
El Cocker Spaniel americĂ pertany a la gran famĂlia dels spaniels, els primers vestigis dels quals es remunten al segle XIV. A continuaciĂł, es reporta que aquests gossos sĂłn originaris d’Espanya i s’utilitzen per a la caça d’aus aquĂ tiques i, en particular, de les gallines d’on pren el nom actual el cocker spaniel (gallina significa gallina en anglès). Però no va ser fins a la segona meitat del segle 1946 que el Cocker Spaniel va ser reconegut com una raça per dret propi pel Kennel Club anglès. I va ser molt mĂ©s tard, el 1, que el Cocker Spaniel americĂ i el Cocker Spaniel anglès van ser classificats com a dues races separades pel Club Kennel AmericĂ . (2-XNUMX)
CarĂ cter i comportament
El Cocker Spaniel americĂ pertany a la gran famĂlia dels spaniels, els primers vestigis dels quals es remunten al segle XIV. A continuaciĂł, es reporta que aquests gossos sĂłn originaris d’Espanya i s’utilitzen per a la caça d’aus aquĂ tiques i, en particular, de les gallines d’on pren el nom actual el cocker spaniel (gallina significa gallina en anglès). Però no va ser fins a la segona meitat del segle 1946 que el Cocker Spaniel va ser reconegut com una raça per dret propi pel Kennel Club anglès. I va ser molt mĂ©s tard, el 1, que el Cocker Spaniel americĂ i el Cocker Spaniel anglès van ser classificats com a dues races separades pel Club Kennel AmericĂ . (2-XNUMX)
Patologies i malalties comunes del cocker spaniel americĂ
Segons l’Enquesta de salut del gos de raça pura del Regne Unit del 2014, el Cocker Spaniel pot viure fins als 16 anys i les principals causes de mort sĂłn el cĂ ncer (inespecĂfic), la insuficiència renal, els problemes hepĂ tics i la vellesa. (3)
Aquesta mateixa enquesta informa que la majoria dels animals estudiats no presentaven cap malaltia. Per tant, el cocker spaniel americà és generalment un gos sa, però, com altres gossos de raça pura, pot ser susceptible de desenvolupar malalties heredità ries. Entre aquests es poden destacar l’epilèpsia essencial, la glicogenosi tipus VII, la deficiència de factor X i la hipoplà sia cortical renal. (4-5)
Epilepsia essencial
L’epilèpsia essencial és el dany heretat més freqüent del sistema nerviós en els gossos. Es caracteritza per convulsions sobtades, breus i possiblement repetitives. També s’anomena epilèpsia primà ria perquè, a diferència de l’epilèpsia secundà ria, no resulta d’un trauma i l’animal no presenta cap dany al cervell ni al sistema nerviós.
Les causes d'aquesta malaltia encara estan poc identificades i el diagnòstic es basa principalment en un enfocament dirigit a excloure qualsevol altre dany al sistema nerviĂłs i al cervell. Per tant, implica proves greus, com ara tomografia computada, ressonĂ ncia magnètica, anĂ lisi del lĂquid cefaloraquidi (LCR) i proves de sang.
És una malaltia incurable i, per tant, es recomana no utilitzar gossos afectats per a la cria. (4-5)
Glicogenosi tipus VII
La glicogenosi tipus VII és una malaltia genètica que, com el seu nom indica, afecta el metabolisme dels glúcids (sucres). També existeix en humans i també es coneix com a malaltia de Tarui, que rep el nom del metge que la va observar per primera vegada el 1965.
La malaltia es caracteritza per la disfunciĂł d’un enzim essencial per convertir el sucre en energia (fosfofructocinasa). En els gossos, es manifesta principalment per atacs d’anèmia, anomenats crisis hemolĂtiques, durant les quals les mucoses apareixen pĂ l·lides i l’animal es debilita i respira. A diferència dels humans, els gossos poques vegades presenten danys musculars. El diagnòstic es basa en l'observaciĂł d'aquests sĂmptomes i en una prova genètica. El pronòstic Ă©s força variable. El gos pot morir sobtadament durant una crisi hemolĂtica. No obstant això, Ă©s possible que el gos tingui una vida normal si el seu amo el protegeix de situacions que poden provocar convulsions. (4-5)
Deficiència del factor X.
També anomenada deficiència de factor de Stuart, la deficiència de factor X és una malaltia heredità ria caracteritzada per un defecte del factor X, una molècula essencial per a la coagulació de la sang. Es manifesta per un sagnat important des del naixement i en cadells.
El diagnòstic es fa principalment mitjançant proves de coagulaciĂł sanguĂnia de laboratori i una prova de l’activitat del factor X.
El pronòstic és molt variable. En les formes més greus, els cadells moren al néixer. Les formes més moderades poden presentar hemorrà gies lleus o ser asimptomà tiques. Alguns gossos amb formes més suaus poden sobreviure fins a l'edat adulta. No hi ha cap terà pia de reemplaçament per al factor X, a excepció de les transferències de plasma. (4-5)
HipoplĂ sia cortical renal
La hipoplà sia cortical renal és un dany heretat al ronyó que provoca la reducció d’una zona del ronyó anomenada escorça. Per tant, els gossos afectats pateixen insuficiència renal.
El diagnòstic es realitza mitjançant ecografia i radiografia de contrast per demostrar l’afectació de l’escorça renal. L’anà lisi d’orina també mostra proteinúria
Actualment no hi ha tractament per a aquesta malaltia. (4-5)
Vegeu les patologies comunes a totes les races de gossos. |
Condicions de vida i consells
Com passa amb altres races de gossos amb orelles llargues, es recomana prestar especial atenciĂł a la neteja per evitar infeccions.
El cabell del Cocker Spaniel americà també requereix un raspallat regular.