Chanterelle tubular (Craterellus tubaeformis)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Cantharellales (Chanterella (Cantarella))
  • FamĆ­lia: Cantharellaceae (Cantharellae)
  • GĆØnere: Craterellus (Craterellus)
  • tipus: Craterellus tubaeformis (Rentell tubular)

Foto i descripciĆ³ de la canterella tubular (Craterellus tubaeformis).

Canterelle tubular (Lat. Chanterelle tubaeformis) Ć©s un bolet de la famĆ­lia de les cantarells (Cantharellaceae).

Barret:

De mida mitjana, uniforme o convexa en bolets joves, adquireix una forma mĆ©s o menys embutida amb l'edat, s'allarga, la qual cosa dĆ³na a tot el fong una certa forma tubular; diĆ metre - 1-4 cm, en casos rars fins a 6 cm. Les vores de la tapa estan fortament encaixades, la superfĆ­cie Ć©s lleugerament irregular, coberta de fibres discretes, una mica mĆ©s fosca que la superfĆ­cie de color marrĆ³ groguenc apagat. La carn del tap Ć©s relativament prima, elĆ stica, amb un gust i olor agradables de bolets.

Registres:

L'himenĆ²for de la cantellula tubular Ć©s una "placa falsa", semblant a una xarxa ramificada de plecs en forma de venes que descendeixen des de l'interior de la tapa fins a la tija. Color - gris clar, discret.

Pols d'espores:

Clar, grisenc o groguenc.

Cama:

AlƧada 3-6 cm, gruix 0,3-0,8 cm, cilĆ­ndric, que es converteix suaument en un barret, groguenc o marrĆ³ clar, buit.

Spread:

El perĆ­ode de fructificaciĆ³ abundant comenƧa a finals d'agost, i continua fins a finals d'octubre. Aquest fong prefereix viure en boscos mixts i de conĆ­feres, en grans grups (colĆ²nies). Se sent bĆ© en sĆ²ls Ć cids del bosc.

Canterelle tubular es troba a la nostra zona no tan sovint. Quina Ć©s la raĆ³ d'aixĆ², en la seva discretitat general, o Ć©s que Cantharellus tubaeformis s'estĆ  convertint realment en una raresa, Ć©s difĆ­cil de dir. En teoria, el rovellĆ³ tubular forma un himenĆ²for amb conĆ­feres (simplement, avets) als boscos humits de molsa, on dĆ³na fruits en grans grups al setembre i principis d'octubre.

EspĆØcies semblants:

TambĆ© destaquen el rovellĆ³ groguenc (Cantharellus lutescens), que, a diferĆØncia del rovellĆ³ tubular, no tĆ© fins i tot plaques falses, brillant amb un himenĆ²for gairebĆ© llis. Encara Ć©s mĆ©s difĆ­cil confondre el rovellĆ³ tubular amb la resta de bolets.

  • Cantharellus cinereus Ć©s un rovellĆ³ gris comestible caracteritzat per un cos fructĆ­fer buit, color gris-negre i manca de costelles a la part inferior.
  • Canterel ordinari. Ɖs un parent proper dels rovellons en forma d'embut, perĆ² es diferencia perquĆØ tĆ© un perĆ­ode de fructificaciĆ³ mĆ©s llarg (a diferĆØncia del rovellĆ³ en forma d'embut, que tĆ© una fructificaciĆ³ abundant nomĆ©s a la tardor).

Comestibilitat:

S'equipara a l'autĆØntic rovellĆ³ (Cantharellus cibarius), tot i que Ć©s poc probable que el gastrĆ²nom aporti tanta alegria, i l'esteta no s'avorrirĆ  aviat en la mateixa mesura. Com tots els rovellons, s'utilitza principalment fresc, no requereix procediments preparatoris com l'ebulliciĆ³ i, segons els escriptors, no estĆ  ple de cucs. TĆ© carn groguenca, sabor inexpressiu en cru. L'olor dels rovellons crus en forma d'embut tambĆ© Ć©s inexpressiu. Es pot marinar, fregir i bullir.

Deixa un comentari