Ranuncle de Clinton (Suillus clintonianus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Boletales (Boletales)
  • FamĆ­lia: Suillaceae
  • GĆØnere: Suillus (oliador)
  • tipus: Suillus clintonianus (butterdish de Clinton)
  • Bolet Clinton
  • Mantega amb cinturĆ³
  • Mantega de castanya

Foto i descripciĆ³ de la mantega de Clinton (Suillus clintonianus).Aquesta espĆØcie va ser descrita per primera vegada pel micĆ²leg nord-americĆ  Charles Horton Peck i va rebre el nom de George William Clinton, un polĆ­tic de Nova York, naturalista aficionat, cap del Gabinet d'HistĆ²ria Natural de l'Estat. ) i en un moment va proporcionar a Peck una feina com a botĆ nic en cap de Nova York. Durant un temps, el mantega de Clinton es va considerar sinĆ²nim de mantega de lĆ rix (Suillus grevillei), perĆ² l'any 1993 els micĆ²legs finlandesos Mauri Korhonen, Jaakko Hyvonen i Teuvo Ahti en el seu treball ā€œSuillus grevillei i S. clintonianus ( Gomphidiaceae), dos fongs boletoides associats a La. ā€ va marcar clares diferĆØncies macro i microscĆ²piques entre ells.

cap 5-16 cm de diĆ metre, cĆ²nic o hemisfĆØric quan Ć©s jove, desprĆ©s pla-convex per obrir-se, generalment amb un tubercle ample; de vegades les vores de la tapa es poden aixecar fortament, per la qual cosa pren una forma gairebĆ© en forma d'embut. Pileipellis (pell de la tapa) Ć©s llisa, generalment enganxosa, sedosa al tacte en temps sec, coberta d'una gruixuda capa de moc en temps humit, que s'elimina fĆ cilment per aproximadament 2/3 del radi de la tapa, taca molt les mans. El color Ć©s marrĆ³ vermellĆ³s de diferents graus d'intensitat: des de tons mĆ©s aviat clars fins a un ric borgoƱa-castanyer, de vegades el centre Ć©s una mica mĆ©s clar, amb groc; sovint s'observa una vora blanquinosa o groga contrastada al llarg de la vora del casquet.

HimenĆ²for tubular, velat quan Ć©s jove, adnat o descendent, primer groc llimona, desprĆ©s groc daurat, s'enfosquit a groc oliva i bronzejat amb l'edat, tornant-se marrĆ³ lentament quan es fa malbĆ©. TĆŗbuls de fins a 1,5 cm de llarg, a una edat jove curts i molt densos, els porus sĆ³n petits, arrodonits, fins a 3 peces. per 1 mm, amb l'edat augmenta fins a uns 1 mm de diĆ metre (no mĆ©s) i es tornen lleugerament angulars.

Cobrell privat en exemplars molt joves Ć©s groguenc, a mesura que va creixent, s'estira de tal manera que part del pileipellis es trenca i queda sobre ell. Sembla que algĆŗ ha dibuixat una banda marrĆ³ a la pelĀ·lĆ­cula que connecta la vora del barret amb la tija. Probablement, l'epĆ­tet amateur "cinturĆ³" va aparĆØixer grĆ cies a aquest cinturĆ³. L'espata privada es trenca a la vora de la tapa i roman a la tija en forma d'anell escamoss de color groc blanquinĆ³s forƧa ample, cobert a la part superior amb una capa de moc marrĆ³. Amb l'edat, l'anell es fa mĆ©s prim i nomĆ©s deixa un rastre enganxĆ³s.

cama De 5-15 cm de llarg i 1,5-2,5 cm de gruix, generalment pla, cilĆ­ndric o lleugerament engrossit cap a la base, continu, fibrĆ³s. La superfĆ­cie de la tija Ć©s groga, gairebĆ© al llarg de tota la seva longitud coberta de petites fibres i escates de color marrĆ³ vermellĆ³s, disposades de manera tan densa que el fons groc Ć©s gairebĆ© invisible. A la part superior de la tija, directament sota el casquet, no hi ha escates, perĆ² sĆ­ una malla formada pels porus de l'himenĆ²for descendent. L'anell divideix formalment la cama en una part vermell-marrĆ³ i groga, perĆ² tambĆ© es pot desplaƧar cap avall.

Polpa taronja-groguenc clar, verdosa a la base de la tija, tornant lentament marrĆ³ vermellĆ³s a la secciĆ³, de vegades tornant blava a la base de la tija. El gust i l'olor sĆ³n suaus i agradables.

pols d'espores ocre a marrĆ³ fosc.

PolĆØmica elĀ·lipsoide, llis, 8,5-12 * 3,5-4,5 micres, relaciĆ³ de longitud a amplada dins de 2,2-3,0. El color varia des de gairebĆ© hialĆ­ (transparent) i groc palla fins a marrĆ³ vermellĆ³s pĆ lĀ·lid; a l'interior amb petits grĆ nuls de color marrĆ³ vermellĆ³s.

Forma micorizes amb diversos tipus de lĆ rix.

ƀmpliament distribuĆÆt per AmĆØrica del Nord, sobretot a la seva part occidental, a la part oriental sol donar pas al lĆ rix.

Al territori d'Europa, es va registrar a FinlĆ ndia en plantacions de lĆ rix siberiĆ  Larix sibirica. Es creu que va arribar a FinlĆ ndia des del nostre paĆ­s juntament amb plĆ ntules cultivades al bosc de Lindulovskaya prop del poble de Roshchino (direcciĆ³ nord-oest des de Sant Petersburg). A mĆ©s, l'espĆØcie estĆ  registrada a SuĆØcia, perĆ² no hi ha registres de Dinamarca i Noruega, perĆ² val la pena assenyalar que el lĆ rix europeu Larix decidua se sol plantar en aquests paĆÆsos. A les illes britĆ niques, el ranuncul de Clinton es troba sota el lĆ rix hĆ­brid Larix X marschlinsii. TambĆ© hi ha informes de troballes a les illes FĆØroe i als Alps suĆÆssos.

Al nostre paĆ­s, s'observa al nord de la part europea, SibĆØria i l'Extrem Orient, aixĆ­ com a les regions muntanyoses (Urals, Altai), a tot arreu confinats al lĆ rix.

Fruita de juliol a setembre, en alguns llocs fins a l'octubre. Pot conviure amb altres tipus d'oli, confinat al lĆ rix.

Un bon bolet comestible apte per a qualsevol tipus de cuina.

Foto i descripciĆ³ de la mantega de Clinton (Suillus clintonianus).

Mantega de lĆ rix (Suillus grevillei)

ā€“ en general, una espĆØcie molt semblant en l'habitus, el color de la qual es caracteritza per tons clars daurat-taronja-groc. En el color de l'oliador Clinton, predominen els tons marrĆ³ vermellĆ³s. TambĆ© sĆ³n evidents les diferĆØncies microscĆ²piques: en l'oliador de lĆ rix, les hiales del pileipellis sĆ³n hialines (vidrioses, transparents), mentre que en la mantega de Clinton sĆ³n amb incrustacions marrons. La mida de les espores tambĆ© difereix: a l'oliador Clinton sĆ³n mĆ©s grans, el volum mitjĆ  Ć©s de 83 ĀµmĀ³ enfront de 52 ĀµmĀ³ a la mantega de lĆ rix.

Boletin glandularus - tambĆ© Ć©s molt semblant. Es diferencia en els porus himenĆ²fors de forma irregular, mĆ©s grans, de fins a 3 mm de llarg i fins a 2,5 mm d'amplada. L'oliador Clinton tĆ© un diĆ metre de porus de no mĆ©s d'1 mm. Aquesta diferĆØncia Ć©s mĆ©s evident en els bolets adults.

Deixa un comentari