Ramaria comuna (Ramaria eumorpha)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Phalomycetidae (Velkovye)
- Ordre: Gomphales
- FamĆlia: Gomphaceae (Gomphaceae)
- GĆØnere: Ramaria
- tipus: Ramaria eumorpha (ramĆ ria comuna)
:
- Banya d'avet
- Ramaria Invalii
- Teclat no vĆ lid
- Clavariella eumorpha
Ramaria vulgaris Ć©s una de les espĆØcies forestals mĆ©s comunes de bolets amb banyes. Els cossos fructĆfers de color groc-ocre fortament ramificats creixen en petits grups en llocs ombrĆvols sobre coberta morta sota pi o avet, de vegades formen lĆnies corbes o "cercles de bruixes" complets.
Cos de fruita alƧada d'1,5 a 6-9 cm i amplada d'1,5 a 6 cm. Ramificat, arbustiu, amb branques esveltes verticalment rectes. El color Ć©s uniforme, ocre pĆ lĀ·lid o marrĆ³ ocre.
Polpa: frĆ gil en exemplars joves, mĆ©s tard aspra, gomosa, lleugera.
Olor: no expressat.
Sabor: amb una lleugera amargor.
pols d'espores: ocre
Estiu-tardor, de principis de juliol a octubre. Creix sobre escombraries als boscos de conĆferes, abundantment, sovint, anualment.
Bolet comestible condicionadament (en alguns llibres de referĆØncia ā comestible) de baixa qualitat, utilitzat fresc desprĆ©s de bullir. Per desfer-se de l'amargor, algunes receptes recomanen llargues, 10-12 hores, remull en aigua freda, canviant l'aigua diverses vegades.
El bolet Ʃs semblant al groc Ramaria, que tƩ una carn mƩs dura.
L'avet Feoklavulina (Phaeoclavulina abietina) en la seva variaciĆ³ ocre tambĆ© pot ser molt semblant al Cala d'Intval, perĆ², a Phaeoclavulina abietina, la carn es torna verda rĆ pidament quan es fa malbĆ©.
El nom āBĆ la de l'avet (Ramaria abietina)ā s'indica com a sinĆ²nim tant de Ramaria Invalii com de Phaeoclavulina abietina, perĆ² cal entendre que en aquest cas es tracta d'homĆ²nims, i no de la mateixa espĆØcie.
Foto: Vitaliy Gumenyuk