Rem en sec (Tricholoma sudum)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Tricholomataceae (Tricholomovye o Ryadovkovye)
  • GĆØnere: Tricholoma (Tricholoma o Ryadovka)
  • tipus: Tricholoma sudum (herba seca)

:

  • Gyrophila suda

Rem en sec (Tricholoma sudum) foto i descripciĆ³

Nom de l'espĆØcie Tricholoma sudum (Fr.) QuĆ©l., MĆ©m. soc. Emul. Montbeliard, Ser. 2 5: 340 (1873) ve del lat. sudus que significa sec. Pel que sembla, l'epĆ­tet provĆ© de la preferĆØncia d'aquesta espĆØcie per crĆ©ixer en llocs secs, sobre sorres o sĆ²ls pedregosos que no retinguin la humitat. La segona traducciĆ³ d'aquest epĆ­tet Ć©s clara, sense nĆŗvols, per aixĆ² en algunes fonts aquesta fila s'anomena clara.

cap De 4 a 13 cm de diĆ metre, semicircular o campaniforme quan Ć©s jove, de pla-convex a postrat en edat, sovint amb un tubercle aplanat, llis, pot ser relliscĆ³s, avorrit, independentment de la humitat, possiblement amb un recobriment semblant a la gelada. En els bolets vells, el casquet pot arribar a ser ondulat, aparentment sentit, tacat. En temps sec, pot trencar-se al centre. El color del casquet Ć©s gris, amb un to groc fosc o marronĆ³s. Normalment el casquet Ć©s mĆ©s fosc al centre, mĆ©s clar cap a les vores, en tons ocres o gairebĆ© blancs. Pot haver-hi ratlles radials febles, aixĆ­ com taques de llĆ grima gris fosc.

Polpa blanc, blanquinĆ³s, grisenc pĆ lĀ·lid, dens, que es torna rosat lentament quan es fa malbĆ©, especialment a la part inferior de la cama. L'olor Ć©s feble, que recorda al sabĆ³ de la roba, desprĆ©s de tallar de farina a fenĆ²lic. El gust Ć©s farinĆ³s, potser una mica amarg.

Rem en sec (Tricholoma sudum) foto i descripciĆ³

arxius profundament adnat a adnat, d'amplada mitjana o ample, escĆ s a mitjĆ  freqĆ¼ent, blanc, blanquinĆ³s, grisenc, mĆ©s fosc amb l'edat. Els tons rosats sĆ³n possibles quan es fan malbĆ© o en la vellesa.

pols d'espores blanc.

PolĆØmica hialĆ­ en aigua i KOH, llisa, majoritĆ riament elĀ·lipsoide, 5.1-7.9 x 3.3-5.1 Āµm, Q d'1.2 a 1.9 amb valors mitjans al voltant de 1.53+-0.06;

cama De 4 a 9 cm de llarg, de 6 a 25 mm de diĆ metre, cilĆ­ndric, sovint afilant cap a la base, de vegades molt arrelat al substrat. Llis, finament escamoso per sobre, fibrĆ³s per sota. A la vellesa, notablement mĆ©s fibrosa. El color Ć©s blanquinĆ³s, grisenc, grisenc pĆ lĀ·lid, a la part inferior i als llocs de danys hi pot haver matisos rosats (salmĆ³, prĆ©ssec).

Rem en sec (Tricholoma sudum) foto i descripciĆ³

El rem sec creix a la tardor, des de la segona quinzena d'agost fins al novembre sobre sĆ²ls pobres arenosos o pedregosos i secs juntament amb el pi. EstĆ  molt distribuĆÆt, perĆ² rarament es produeix.

Aquesta fila Ć©s la campiona entre el gĆØnere Tricholoma en l'entrellat amb bolets d'altres gĆØneres.

  • Fila de sabĆ³ (Tricholoma saponaceum). L'espĆØcie mĆ©s propera a aquesta filera, inclosa filogenĆØticament. La diferĆØncia estĆ  en el color i l'aspecte de la tapa, de manera que el bolet es confon amb ell a una edat respectable de bolets, quan es tornen mĆ©s o menys semblants.
  • Parlador fumat (Clitocybe nebularis), aixĆ­ com representants propers del gĆØnere Lepista A una edat jove, vist des de dalt, si els exemplars sĆ³n grans i forts, aquesta filera sovint sembla forƧa semblant a un "fum" o una mena de grisenc. lepista. Tanmateix, quan el recolliu, immediatament queda clar que "alguna cosa no va bĆ©". Plaques grisenques, potes grisenques, rosades a la base de la cama. I, per descomptat, l'olor.
  • Castanyer Homophron (Homophron spadiceum). Els exemplars joves es confonen fĆ cilment amb aquest bolet, que sĆ³n mĆ©s petits que els que semblen un parlant fumat. Tanmateix, si recordem l'hĆ bitat de l'homofron, de seguida es fa evident que no pot ser aquĆ­ en principi.

El rem en sec es considera no comestible.

Deixa un comentari