Rem en sec (Tricholoma sudum)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Tricholomataceae (Tricholomovye o Ryadovkovye)
- GĆØnere: Tricholoma (Tricholoma o Ryadovka)
- tipus: Tricholoma sudum (herba seca)
:
- Gyrophila suda
Nom de l'espĆØcie Tricholoma sudum (Fr.) QuĆ©l., MĆ©m. soc. Emul. Montbeliard, Ser. 2 5: 340 (1873) ve del lat. sudus que significa sec. Pel que sembla, l'epĆtet provĆ© de la preferĆØncia d'aquesta espĆØcie per crĆ©ixer en llocs secs, sobre sorres o sĆ²ls pedregosos que no retinguin la humitat. La segona traducciĆ³ d'aquest epĆtet Ć©s clara, sense nĆŗvols, per aixĆ² en algunes fonts aquesta fila s'anomena clara.
cap De 4 a 13 cm de diĆ metre, semicircular o campaniforme quan Ć©s jove, de pla-convex a postrat en edat, sovint amb un tubercle aplanat, llis, pot ser relliscĆ³s, avorrit, independentment de la humitat, possiblement amb un recobriment semblant a la gelada. En els bolets vells, el casquet pot arribar a ser ondulat, aparentment sentit, tacat. En temps sec, pot trencar-se al centre. El color del casquet Ć©s gris, amb un to groc fosc o marronĆ³s. Normalment el casquet Ć©s mĆ©s fosc al centre, mĆ©s clar cap a les vores, en tons ocres o gairebĆ© blancs. Pot haver-hi ratlles radials febles, aixĆ com taques de llĆ grima gris fosc.
Polpa blanc, blanquinĆ³s, grisenc pĆ lĀ·lid, dens, que es torna rosat lentament quan es fa malbĆ©, especialment a la part inferior de la cama. L'olor Ć©s feble, que recorda al sabĆ³ de la roba, desprĆ©s de tallar de farina a fenĆ²lic. El gust Ć©s farinĆ³s, potser una mica amarg.
arxius profundament adnat a adnat, d'amplada mitjana o ample, escĆ s a mitjĆ freqĆ¼ent, blanc, blanquinĆ³s, grisenc, mĆ©s fosc amb l'edat. Els tons rosats sĆ³n possibles quan es fan malbĆ© o en la vellesa.
pols d'espores blanc.
PolĆØmica hialĆ en aigua i KOH, llisa, majoritĆ riament elĀ·lipsoide, 5.1-7.9 x 3.3-5.1 Āµm, Q d'1.2 a 1.9 amb valors mitjans al voltant de 1.53+-0.06;
cama De 4 a 9 cm de llarg, de 6 a 25 mm de diĆ metre, cilĆndric, sovint afilant cap a la base, de vegades molt arrelat al substrat. Llis, finament escamoso per sobre, fibrĆ³s per sota. A la vellesa, notablement mĆ©s fibrosa. El color Ć©s blanquinĆ³s, grisenc, grisenc pĆ lĀ·lid, a la part inferior i als llocs de danys hi pot haver matisos rosats (salmĆ³, prĆ©ssec).
El rem sec creix a la tardor, des de la segona quinzena d'agost fins al novembre sobre sĆ²ls pobres arenosos o pedregosos i secs juntament amb el pi. EstĆ molt distribuĆÆt, perĆ² rarament es produeix.
Aquesta fila Ć©s la campiona entre el gĆØnere Tricholoma en l'entrellat amb bolets d'altres gĆØneres.
- Fila de sabĆ³ (Tricholoma saponaceum). L'espĆØcie mĆ©s propera a aquesta filera, inclosa filogenĆØticament. La diferĆØncia estĆ en el color i l'aspecte de la tapa, de manera que el bolet es confon amb ell a una edat respectable de bolets, quan es tornen mĆ©s o menys semblants.
- Parlador fumat (Clitocybe nebularis), aixĆ com representants propers del gĆØnere Lepista A una edat jove, vist des de dalt, si els exemplars sĆ³n grans i forts, aquesta filera sovint sembla forƧa semblant a un "fum" o una mena de grisenc. lepista. Tanmateix, quan el recolliu, immediatament queda clar que "alguna cosa no va bĆ©". Plaques grisenques, potes grisenques, rosades a la base de la cama. I, per descomptat, l'olor.
- Castanyer Homophron (Homophron spadiceum). Els exemplars joves es confonen fĆ cilment amb aquest bolet, que sĆ³n mĆ©s petits que els que semblen un parlant fumat. Tanmateix, si recordem l'hĆ bitat de l'homofron, de seguida es fa evident que no pot ser aquĆ en principi.
El rem en sec es considera no comestible.