contingut
DisfĂ sia
La disfĂ sia Ă©s un trastorn especĂfic, greu i durador del llenguatge oral. La rehabilitaciĂł, especialment la logopèdia, permet als nens disfĂ sics progressar malgrat la persistència d’aquest trastorn a l’edat adulta.
Què és la disfà sia?
DefiniciĂł de disfĂ sia
La disfà sia o trastorn primari del llenguatge oral és un trastorn del neurodesenvolupament del llenguatge oral. Aquest trastorn provoca un dèficit greu i durador en el desenvolupament de la producció i / o comprensió de la parla i el llenguatge. Aquest trastorn, que comença al néixer, és present al llarg de la vida, en major o menor mesura en funció del tractament durant la infà ncia.
Hi ha diverses formes de disfĂ sia:
- DisfĂ sia expressiva que es caracteritza per la dificultat de generar un missatge
- DisfĂ sia receptiva caracteritzada per dificultats per comprendre un missatge
- DisfĂ sia mixta: dificultat per produir i entendre un missatge
Causes
La disfĂ sia Ă©s un trastorn especĂfic que no es deu a una discapacitat intel·lectual, a una malformaciĂł oral-oral o a una parĂ lisi o deficiència afectiva i / o educativa, ni a un trastorn auditiu ni a un trastorn de la comunicaciĂł.
La disfĂ sia estĂ relacionada amb una disfunciĂł de les estructures cerebrals dedicades especĂficament al llenguatge.
diagnòstic
El diagnòstic de disfĂ sia no es pot fer abans que el nen tingui 5 anys. De fet, ja Ă©s necessari comprovar si els sĂmptomes observats desapareixen desprĂ©s d’una logopèdia i si no hi ha cap altra causa com ara un dèficit intel·lectual.
El diagnòstic de disfĂ sia i el seu grau de gravetat l’estableixen diversos especialistes desprĂ©s d’una avaluaciĂł i avaluaciĂł de diversos professionals de la salut en una consulta individual o en un centre lingĂĽĂstic referent: metge o pediatre assistent, psicòleg o neuropsicòleg, logopeda, psicomotricista.
Les persones interessades
Al voltant del 2% de les persones es veuen afectades per disfĂ sia, principalment nois (Font: Inserm 2015). Els nois sĂłn tres vegades mĂ©s afectats que les noies. La disfĂ sia afecta almenys un de cada 3 nens en edat escolar cada any a França. S'estima que el 100% dels adults ha patit disfĂ sia i mantĂ© un llenguatge difĂcil d'entendre.
Els factors de risc
Es diu que la disfà sia té un component genètic. Els trastorns del desenvolupament del llenguatge oral o les dificultats d’aprenentatge del llenguatge escrit es troben amb més freqüència en pares i / o germans de nens amb disfà sia.
SĂmptomes de disfĂ sia
Trastorns del llenguatge oral
Els nens amb disfĂ sia pateixen un deteriorament del llenguatge oral. Parlen tard, malament i tenen dificultats per expressar-se oralment.
Signes de disfĂ sia
- El nen no troba les seves paraules
- El nen s’expressa en frases curtes, en estil telegrà fic (no més de 3 paraules), per exemple “jo jugo a camió”
- Parla poc
- Amb prou feines fa preguntes
- TĂ© problemes per expressar el que sent, el que vol, el que pensa
- No entenem el que diu
- TĂ© dificultats sintĂ ctiques (torn de frases)
- Les seves paraules manquen de significat i coherència
- Hi ha una gran bretxa entre la seva comprensiĂł i la seva expressiĂł oral
- No entén les ordres simples (donar, prendre)
El nen disfĂ sic es comunica de manera no verbal
Els nens amb disfà sia intenten superar les seves dificultats per comunicar-se mitjançant la comunicació no verbal (gestos, expressions facials, dibuixos, etc.)
Trastorns associats a la disfĂ sia
La disfà sia s’associa sovint amb altres trastorns com ara dislèxia / disortografia, trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDA / HD) o trastorns d’adquisició de coordinació (TAC o disprà xia).
Tractaments per a la disfĂ sia
El tractament es basa principalment en logopèdia, perllongada i idealment planificada. Això no cura, però ajuda el nen a compensar els seus dèficits.
La rehabilitació logopèdica es pot combinar amb el suport d'altres especialistes: terapeuta psicomotriu, terapeuta ocupacional, psicòleg, ortoptista.
PrevenciĂł de la disfĂ sia
No es pot prevenir la disfà sia. D'altra banda, com més primer es cuidi, més beneficis tindran i més probabilitats que el nen amb disfà sia segueixi una escolarització normal.