DisfĂ sia

DisfĂ sia

La disfĂ sia Ă©s un trastorn especĂ­fic, greu i durador del llenguatge oral. La rehabilitaciĂł, especialment la logopèdia, permet als nens disfĂ sics progressar malgrat la persistència d’aquest trastorn a l’edat adulta. 

Què és la disfàsia?

DefiniciĂł de disfĂ sia

La disfĂ sia o trastorn primari del llenguatge oral Ă©s un trastorn del neurodesenvolupament del llenguatge oral. Aquest trastorn provoca un dèficit greu i durador en el desenvolupament de la producciĂł i / o comprensiĂł de la parla i el llenguatge. Aquest trastorn, que comença al nĂ©ixer, Ă©s present al llarg de la vida, en major o menor mesura en funciĂł del tractament durant la infĂ ncia. 

Hi ha diverses formes de disfĂ sia: 

  • DisfĂ sia expressiva que es caracteritza per la dificultat de generar un missatge 
  • DisfĂ sia receptiva caracteritzada per dificultats per comprendre un missatge 
  • DisfĂ sia mixta: dificultat per produir i entendre un missatge 

Causes 

La disfĂ sia Ă©s un trastorn especĂ­fic que no es deu a una discapacitat intel·lectual, a una malformaciĂł oral-oral o a una parĂ lisi o deficiència afectiva i / o educativa, ni a un trastorn auditiu ni a un trastorn de la comunicaciĂł. 

La disfĂ sia estĂ  relacionada amb una disfunciĂł de les estructures cerebrals dedicades especĂ­ficament al llenguatge.  

diagnòstic

El diagnòstic de disfàsia no es pot fer abans que el nen tingui 5 anys. De fet, ja és necessari comprovar si els símptomes observats desapareixen després d’una logopèdia i si no hi ha cap altra causa com ara un dèficit intel·lectual.

El diagnòstic de disfĂ sia i el seu grau de gravetat l’estableixen diversos especialistes desprĂ©s d’una avaluaciĂł i avaluaciĂł de diversos professionals de la salut en una consulta individual o en un centre lingĂĽĂ­stic referent: metge o pediatre assistent, psicòleg o neuropsicòleg, logopeda, psicomotricista. 

Les persones interessades 

Al voltant del 2% de les persones es veuen afectades per disfĂ sia, principalment nois (Font: Inserm 2015). Els nois sĂłn tres vegades mĂ©s afectats que les noies. La disfĂ sia afecta almenys un de cada 3 nens en edat escolar cada any a França. S'estima que el 100% dels adults ha patit disfĂ sia i mantĂ© un llenguatge difĂ­cil d'entendre. 

Els factors de risc 

Es diu que la disfàsia té un component genètic. Els trastorns del desenvolupament del llenguatge oral o les dificultats d’aprenentatge del llenguatge escrit es troben amb més freqüència en pares i / o germans de nens amb disfàsia.

SĂ­mptomes de disfĂ sia

Trastorns del llenguatge oral

Els nens amb disfĂ sia pateixen un deteriorament del llenguatge oral. Parlen tard, malament i tenen dificultats per expressar-se oralment.

Signes de disfĂ sia

  • El nen no troba les seves paraules 
  • El nen s’expressa en frases curtes, en estil telegrĂ fic (no mĂ©s de 3 paraules), per exemple “jo jugo a camió”
  • Parla poc
  • Amb prou feines fa preguntes 
  • TĂ© problemes per expressar el que sent, el que vol, el que pensa
  • No entenem el que diu 
  • TĂ© dificultats sintĂ ctiques (torn de frases)
  • Les seves paraules manquen de significat i coherència 
  • Hi ha una gran bretxa entre la seva comprensiĂł i la seva expressiĂł oral
  • No entĂ©n les ordres simples (donar, prendre)

El nen disfĂ sic es comunica de manera no verbal 

Els nens amb disfàsia intenten superar les seves dificultats per comunicar-se mitjançant la comunicació no verbal (gestos, expressions facials, dibuixos, etc.)

Trastorns associats a la disfĂ sia 

La disfĂ sia s’associa sovint amb altres trastorns com ara dislèxia / disortografia, trastorn per dèficit d’atenciĂł amb o sense hiperactivitat (TDA / HD) o trastorns d’adquisiciĂł de coordinaciĂł (TAC o disprĂ xia). 

Tractaments per a la disfĂ sia

El tractament es basa principalment en logopèdia, perllongada i idealment planificada. Això no cura, però ajuda el nen a compensar els seus dèficits. 

La rehabilitació logopèdica es pot combinar amb el suport d'altres especialistes: terapeuta psicomotriu, terapeuta ocupacional, psicòleg, ortoptista.

PrevenciĂł de la disfĂ sia

No es pot prevenir la disfĂ sia. D'altra banda, com mĂ©s primer es cuidi, mĂ©s beneficis tindran i mĂ©s probabilitats que el nen amb disfĂ sia segueixi una escolaritzaciĂł normal. 

Deixa un comentari