L'Ășltim teorema de Fermat

En aquesta publicaciĂł, considerarem un dels teoremes mĂ©s populars de les matemĂ tiques: L'Ășltim teorema de Fermat, que va rebre el seu nom en honor al matemĂ tic francĂšs Pierre de Fermat, que el va formular de forma general el 1637.

Estoig

Enunciat del teorema

Per a qualsevol nombre natural n> 2 l'equaciĂł:

an + bn = cn

no té solucions en nombres enters diferents de zero a, b О c.

HistĂČria de la recerca de proves

Malgrat la senzilla formulaciĂł de l'Ășltim teorema de Fermat a nivell d'aritmĂštica escolar simple, la recerca de la seva demostraciĂł va durar mĂ©s de 350 anys. AixĂČ ho van fer tant matemĂ tics eminents com aficionats, i Ă©s per aixĂČ que es creu que el teorema Ă©s el lĂ­der en el nombre de demostracions incorrectes. Com a resultat, el matemĂ tic anglĂšs i nord-americĂ  Andrew John Wiles es va convertir en qui va aconseguir demostrar-ho. AixĂČ va passar el 1994 i els resultats es van publicar el 1995.

Al segle XNUMX, intents de trobar proves n = 3 va ser realitzada per Abu Mahmud Hamid ibn al-Khizr al-Khojandi, un matemĂ tic i astrĂČnom tadjik. Tanmateix, les seves obres no han arribat fins als nostres dies.

El mateix Fermat va demostrar el teorema només per a n = 4, que planteja algunes preguntes sobre si tenia una prova general.

TambĂ© demostraciĂł del teorema per a diversos n va suggerir els segĂŒents matemĂ tics:

  • for n = 3Persones: Leonhard Euler (suĂ­s, alemany i matemĂ tic i mecĂ nic) el 1770;
  • for n = 5Persones: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (matemĂ tic alemany) i Adrien Marie Legendre (matemĂ tic francĂšs) el 1825;
  • for n = 7: Gabriel Lame (matemĂ tic, mecĂ nic, fĂ­sic i enginyer francĂšs);
  • per tot simple n <100 (amb la possible excepciĂł dels nombres primers irregulars 37, 59, 67): Ernst Eduard Kummer (matemĂ tic alemany).

Deixa un comentari