Escarabat de fem del bosc (Coprinellus silvaticus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Psathyrellaceae (Psatyrellaceae)
- GĆØnere: Coprinellus
- tipus: Coprinellus silvaticus (escarabat de fem del bosc)
- Coprinus Ć©s lent P. Karst., 1879
- Coprinus silvaticus Peck, 1872
- Coprinusella sylvatica (Peck) Zerov, 1979
- Coprinel lent (P. Karst.) P. Karst., 1879
Nom actual: Coprinellus silvaticus (Peck) Gminder, a Krieglsteiner & Gminder, Die GroĆpilze Baden-WĆ¼rttembergs (Stuttgart) 5: 650 (2010)
cap: diĆ metre fins a 4 cm i alƧada 2-3 cm, primer campaniforme, desprĆ©s convex i finalment pla, fins a 6 cm de diĆ metre. La superfĆcie de la gorra Ć©s fortament solcada, de color marrĆ³ buffy amb un centre marrĆ³ vermell fosc. Molt serrat i esquerdat en bolets adults. En exemplars molt joves, la pell del casquet estĆ coberta amb les restes d'una espata comuna en forma de petits fragments esponjosos de color marrĆ³, marrĆ³ rovellat, marrĆ³ ocre. En els bolets adults, la superfĆcie de la tapa sembla gairebĆ© nua, encara que les partĆcules mĆ©s petites de la coberta es poden veure amb una lupa.
plaques: estret, freqĆ¼ent, adherent, blanquinĆ³s al principi, desprĆ©s de color marrĆ³ fosc a negre quan les espores maduren.
cama: alƧada 4-8 cm, gruix fins a 0,2 ā 0,7 cm. CilĆndric, uniforme, lleugerament engrossit cap a la base, buit, fibrĆ³s. La superfĆcie Ć©s blanquinosa, lleugerament pubescent. En els bolets envellits: marronĆ³s, marrĆ³ brut.
Ozoni: desaparegut. QuĆØ Ć©s "Ozonium" i com es veu - a l'article Escarabat de fem casolĆ .
Polpa: prim, blanquinĆ³s, trencadĆs.
Olor i gust: sense caracterĆstiques.
Empremta de pols d'espores: el negre
PolĆØmica marrĆ³ vermell fosc, de mida 10,2-15 x 7,2-10 micres, ovat al davant, en forma d'ametlla al costat.
BasĆdis 20-60 x 8-11 Āµm, amb 4 esterigues envoltades de 4-6 petites seccions.
Els cossos fructĆfers apareixen individualment o en grups de maig a octubre
Se sap que aquesta espĆØcie es troba principalment a Europa (arreu d'UcraĆÆna) i AmĆØrica del Nord, aixĆ com en determinades zones d'Argentina (Terra del Foc), JapĆ³ i Nova Zelanda. L'escarabat femer del bosc figura als Llibres Vermells d'alguns paĆÆsos (per exemple, PolĆ²nia). TĆ© un estat R: una espĆØcie potencialment en perill d'extinciĆ³ a causa de la seva Ć rea geogrĆ fica limitada i els seus hĆ bitats petits.
Saprotrof. Es troba als boscos, jardins, gespa i camins de terra herbats. Es desenvolupa sobre fustes en descomposiciĆ³ o fulles enterrades a terra, en sĆ²ls argilosos rics.
Pel que fa a l'escarabat del fems del sucre, no hi ha dades fiables i no hi ha consens.
Diverses fonts diuen que l'escarabat femer del bosc Ć©s comestible a una edat jove, com els escarabats femers similars. Es recomana bullir prĆØviament, segons diverses fonts, de 5 a 15 minuts, no utilitzar el brou, esbandir els bolets. DesprĆ©s d'aixĆ², podeu fregir, guisar, afegir a altres plats. Les qualitats gustatives sĆ³n mediocres (4 categories).
Diverses fonts classifiquen categĆ²ricament l'escarabat de fem del bosc com una espĆØcie no comestible.
No hi ha dades de toxicitat.
El considerarem no comestible, DĆ©u ho beneeixi, deixeu-lo crĆ©ixer: no hi ha res per menjar de totes maneres, els bolets sĆ³n petits i es deterioren massa rĆ pidament.
Els petits escarabats marrons sĆ³n difĆcils de distingir sense microscĆ²pia. Per obtenir una llista d'espĆØcies similars, vegeu l'article Flickering dung beetle.
Foto: ViquipĆØdia