contingut
Escarabat del salze (Coprinellus truncorum)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Psathyrellaceae (Psatyrellaceae)
- GĆØnere: Coprinellus
- tipus: Coprinellus truncorum (escarabat de fem del salze)
- Trons d'agaric Scop.
- Un munt de troncs (Ćmbit)
- Coprinus micaceus sensu Lange
- AgĆ ric aquĆ³s Huds.
- Agaricus succinius Batsch
- Coprinus troncs var. excĆØntric
- Coprinus baliocephalus Bogart
- Pell granulada Bogart
Nom actual: Coprinellus truncorum (Scop.) Redhead, Vilgalys & Moncalvo, Taxon 50 (1): 235 (2001)
La situaciĆ³ amb aquest escarabat femer no va ser fĆ cil.
Els estudis d'ADN citats per Kuo (Michael Kuo) el 2001 i el 2004 van demostrar que Coprinellus micaceus i Coprinellus truncorum (escarabat femer del salze) poden ser genĆØticament idĆØntics. AixĆ, per al continent nord-americĆ , Coprinellus truncorum = Coprinellus micaceus, i la descripciĆ³ d'ells Ć©s "un per dos". AixĆ² Ć©s forƧa estrany, perquĆØ el mateix Kuo dĆ³na mides d'espores diferents per a aquestes dues espĆØcies.
Sigui quin sigui el cas a AmĆØrica, Index Fungorum i MycoBank no sĆ³n sinĆ²nims d'aquestes espĆØcies.
Coprinellus truncorum va ser descrit per primera vegada l'any 1772 per Giovanni Antonio Scopoli com Agaricus truncorum Bull. El 1838 Elias Fries el va traslladar al gĆØnere Coprinus i el 2001 va ser traslladat al gĆØnere Coprinellus.
cap: 1-5 cm, fins a un mĆ xim de 7 cm obert. Prim, al principi elĀ·lĆptic, ovoide, desprĆ©s en forma de campana, en bolets vells o secs, gairebĆ© postrats. La superfĆcie del casquet Ć©s radialment fibrosa, amb irregularitats i arrugues. La pell Ć©s de color blanc-marrĆ³, groc-marrĆ³, una mica mĆ©s fosca al centre, coberta d'un recobriment blanc, no brillant, de gra fi. Amb l'edat, es despulla, ja que la placa (restes d'un cobertor comĆŗ) es renta per la pluja i la rosada, esquitxada. La carn de la tapa Ć©s prima, apareixen plaques a travĆ©s d'ella, de manera que fins i tot els exemplars molt joves tenen una tapa tot en "arrugues" i plecs, sĆ³n mĆ©s pronunciades que les cicatrius de l'escarabat femer brillant.
plaques: lliure, freqĆ¼ent, amb plaques, nombre de plaques completes 55-60, amplada 3-8 mm. Blanc, blanquinĆ³s en exemplars joves, gris-marrĆ³ amb l'edat, desprĆ©s s'ennegreix i es dissol rĆ pidament.
cama: alƧada 4ā10, fins i tot 12 cm, gruix 2ā7 mm. CilĆndric, buit per dins, engrossit a la base, pot ser amb un engrossiment anular no expressat. La superfĆcie Ć©s sedosa al tacte, llisa o coberta de fibres molt fines, blanquinosa en bolets joves.
Ozoni: desaparegut. QuĆØ Ć©s "Ozonium" i com es veu - a l'article Escarabat de fem casolĆ .
Polpa: blanc, blanquinĆ³s, trencadĆs, fibrĆ³s a la tija.
Empremta de pols d'espores: el negre.
PolĆØmica 6,7-9,3 x 4,7-6,4 (7) x 4,2-5,6 Āµm, elĀ·lipsoide o ovat, amb base i Ć pex arrodonits, marrĆ³ vermellĆ³s. El porus central de la cĆØlĀ·lula germinal tĆ© una amplada d'1.0 a 1.3 Āµm.
L'escarabat del salze Ć©s, Ć²bviament, un bolet condicionalment comestible, igual que el seu germĆ bessĆ³, l'escarabat brillant.
NomĆ©s s'han de recollir barrets joves, es recomana bullir prĆØviament, almenys 5 minuts.
Creix des de finals de la primavera fins a la tardor, als boscos, parcs, places, pastures i cementiris, als arbres podrits, soques i a prop d'ells, sobretot als Ć lbers i salzes, perĆ² no menysprea altres arbres caducifolis. Pot crĆ©ixer en sĆ²ls orgĆ nics rics.
Vista rara. O, mƩs probablement, la majoria dels boletaires aficionats ho confonguin amb Glimmer Dung.
Es troba principalment a Europa i AmĆØrica del Nord. Fora d'aquests continents, nomĆ©s s'han registrat les franges meridionals de l'Argentina i el sud-oest d'AustrĆ lia.
A la literatura cientĆfica de PolĆ²nia, es descriuen moltes troballes confirmades.
Escarabat de fem parpellejant (Coprinellus micaceus)
Segons alguns autors, Coprinellus truncorum i Coprinellus micaceus sĆ³n tan semblants que no sĆ³n espĆØcies separades, sinĆ³ sinĆ²nims. Segons les descripcions, nomĆ©s es diferencien en detalls estructurals menors dels quistes. Els resultats preliminars de les proves genĆØtiques no van mostrar diferĆØncies genĆØtiques entre aquestes espĆØcies. Un macrosigne poc fiable: en l'escarabat de fem lluent, les partĆcules del barret semblen fragments brillants de nacre o perles, mentre que a l'abella femer del salze sĆ³n simplement blanques, sense brillantor. I l'escarabat femer del salze tĆ© un barret una mica mĆ©s "plegat" que el brillant.
Per obtenir una llista completa d'espĆØcies similars, vegeu l'article Flickering dung beetle.