Bolet daurat (Aureoboletus projectellus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Boletales (Boletales)
  • FamĆ­lia: Boletaceae (Boletaceae)
  • GĆØnere: Aureoboletus (Aureoboletus)
  • tipus: Aureoboletus projectellus (Boletus daurat)

:

  • Un petit projectil
  • Ceriomyces projectellus
  • Boletellus Murrill
  • Boletus de bruc

Boletus daurat (Aureoboletus projectellus) foto i descripciĆ³

Anteriorment considerada una espĆØcie americana molt estesa, des del CanadĆ  fins a MĆØxic. Tanmateix, en les Ćŗltimes dĆØcades ha anat conquerint Europa amb confianƧa.

A LituĆ nia s'anomenen balsevičiukas (balsevičiukai). El nom provĆ© del nom del forestal Balsevicius, que va ser el primer a LituĆ nia a trobar aquest bolet i tastar-lo. El bolet va resultar saborĆ³s i es va fer famĆ³s al paĆ­s. Es creu que aquests bolets van aparĆØixer a l'espit de Curonia fa uns 35-40 anys.

cap: 3-12 centĆ­metres de diĆ metre (algunes fonts en donen fins a 20), convexes, de vegades esdevenen Ć mpliament convexes o gairebĆ© planes amb l'edat. Sec, finament vellutat o llis, sovint s'esquerda amb l'edat. El color Ć©s de color marrĆ³ vermellĆ³s a marrĆ³ porpra o marrĆ³, amb una vora estĆØril: una pell sobresortint, "projecte" = "sobresortir, penjar cap avall, sobresortir", aquesta caracterĆ­stica va donar el nom a l'espĆØcie.

HimenĆ²for: tubular (porĆ³s). Sovint pressionat al voltant de la cama. Groc a groc oliva. No canvia o gairebĆ© no canvia de color quan es prem, si canvia, no Ć©s blau, sinĆ³ groc. Els porus sĆ³n rodons, grans: 1-2 mm de diĆ metre en bolets adults, tĆŗbuls de fins a 2,5 cm de profunditat.

cama: 7-15, fins a 24 centĆ­metres d'alƧada i 1-2 cm de gruix. Pot ser lleugerament afilat a la part superior. Dens, elĆ stic. Clar, groguenc, groc s'intensifica amb l'edat i apareixen matisos vermellosos i marrons que es tornen marronĆ³s-groguencs o vermellosos, propers al color del casquet. La caracterĆ­stica principal de la pota del Golden Boletus Ć©s un patrĆ³ de malla acanalada molt caracterĆ­stic, amb lĆ­nies longitudinals ben definides. El patrĆ³ Ć©s mĆ©s clar a la meitat superior de la cama. A la base de la tija, el miceli blanc sol ser clarament visible. La superfĆ­cie de la tija Ć©s seca, enganxosa en bolets molt joves o en temps humit.

Boletus daurat (Aureoboletus projectellus) foto i descripciĆ³

pols d'espores: marrĆ³ oliva.

PolĆØmica: 18-33 x 7,5-12 micres, llisa, fluida. ReacciĆ³: or en CON.

Polpa: densa. Clar, blanquinĆ³s-rosat o blanquinĆ³s-groguenc, no canvia de color quan es talla i es trenca o canvia molt lentament, tornant-se marronĆ³s, marronĆ³s-oliva.

Reaccions quĆ­miques: AmonĆ­ac ā€“ negatiu per a la tapa i la polpa. KOH Ć©s negatiu per a la tapa i la carn. Sals de ferro: oliva mate a la tapa, grisenc a la carn.

Olor i gust: poc distingible. Segons algunes fonts, el gust Ć©s Ć cid.

Bolet comestible. Els boletaires lituans afirmen que els bolets daurats tenen un gust inferior als bolets lituans normals, perĆ² se senten atrets pel fet que rarament sĆ³n cucs i creixen en llocs accessibles.

El fong forma micorizes amb els pins.

Boletus daurat (Aureoboletus projectellus) foto i descripciĆ³

Creixen sols o en petits grups, a l'estiu i a la tardor. A Europa, aquest bolet Ć©s molt rar. La regiĆ³ principal del boletus daurat Ć©s AmĆØrica del Nord (EUA, MĆØxic, CanadĆ ), Taiwan. A Europa, el boletus daurat es troba principalment a LituĆ nia. Hi ha informes que el boletus daurat es va trobar a les regions de Kaliningrad i Leningrad.

Recentment, es van comenƧar a trobar bolets daurats a l'Extrem Orient: Vladivostok, Primorsky Krai. Pel que sembla, la regiĆ³ del seu hĆ bitat Ć©s molt mĆ©s Ć mplia del que es pensava.

Foto a l'article: Igor, a la galeria ā€“ a partir de preguntes de reconeixement. GrĆ cies als usuaris de WikiMushroom per les meravelloses fotos!

Com 1

  1. MusĆ­m dodat, že tyto zlatĆ© hřiby rostou od několika let na pobřeÅ¾Ć­ Baltu v Polsku. Podle toho, co tady v Gdaňsku vidĆ­me, je to invaznĆ­ druh, rostoucĆ­ ve velkĆ½ch skupinĆ”ch, kterĆ© vytlačujĆ­ naÅ”e klasickĆ© houby.

Deixa un comentari