contingut
Gymnopilus amarg (Gymnopilus picreus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Hymenogastraceae (Hymenogaster)
- GĆØnere: Gymnopilus (Gymnopil)
- tipus: Gymnopilus picreus (Gymnopilus amarg)
- Agaricus picreus Directori
- Gymnopus picreus (Persona) Zawadzki
- Flammula picrea (Persona) P. Kummer
- Dryophila picrea (Persona) QuƩlet
- Derminus picreus (Persona) J. Schroeter
- Naucoria picrea (Persona) Hennings
- Fulvidula picrea (Persona) Cantant
- Alnicola lignicola Cantant
L'etimologia de l'epĆtet especĆfic provĆ© del grec. Gymnopilus m, Gymnopilus.
De Ī³Ļ Ī¼Ī½ĻĻ (gymnos), nu, nu + ĻĪÆĪ»ĪæĻ (pilos) m, feltre o barret brillant;
i picreus, a, um, amarg. Del grec. ĻĪ¹ĪŗĻĻĻ (pikros), amarg + eus, a, um (possessiĆ³ d'un signe).
Malgrat la llarga atenciĆ³ dels investigadors a aquesta espĆØcie de fong, Gymnopilus picreus Ć©s un tĆ xon poc estudiat. Aquest nom s'ha interpretat de diferents maneres en la literatura moderna, de manera que podria haver estat utilitzat per a mĆ©s d'una espĆØcie. Hi ha moltes fotografies a la literatura micolĆ²gica que representen G. picreus, perĆ² hi ha diferĆØncies significatives en aquestes colĀ·leccions. En particular, els micĆ²legs canadencs observen algunes diferĆØncies a l'atles de Moser i JĆ¼lich, volum 5 dels bolets de SuĆÆssa de Breitenbach i Krƶnzlin a partir de les seves prĆ²pies troballes.
cap 18ā30 (50) mm de diĆ metre convex, hemisfĆØric a obtĆŗs-cĆ²nic, en fongs adults pla-convex, mat sense pigmentaciĆ³ (o amb pigmentaciĆ³ feble), llis, humit. El color de la superfĆcie Ć©s de taronja grisenc a taronja marrĆ³, amb un excĆ©s d'humitat s'enfosqueix a marrĆ³ vermellĆ³s amb un to rovellat. La vora del casquet (fins a 5 mm d'ample) sol ser mĆ©s clara, des del marrĆ³ clar fins al groc ocre, sovint finament dentada i estĆØril (la cutĆcula s'estĆ©n mĆ©s enllĆ de l'himenĆ²for).
Polpa de color de groc clar a ocre-rovellat a la tapa i la tija, a la base de la tija Ć©s mĆ©s fosca āa groc-marrĆ³.
Olor dĆØbilment expressat indistint.
Sabor ā molt amarg, es manifesta immediatament.
HimenĆ²for bolet ā lamelĀ·lar. Les plaques sĆ³n freqĆ¼ents, lleugerament arquejades a la part mitjana, dentades, adherides a la tija amb una dent lleugerament descendent, al principi de color groc brillant, desprĆ©s de la maduraciĆ³ les espores es tornen de color marrĆ³ rovellat. La vora de les plaques Ć©s llisa.
cama suau, sec, cobert d'un fi recobriment blanquinĆ³s-groguenc, arriba a una llargada d'1 a 4,5 (6) cm, un diĆ metre de 0,15 a 0,5 cm. De forma cilĆndrica amb un lleuger engrossiment a la base. En bolets madurs, estĆ fet o buit, de vegades es pot observar una lleugera nervadura longitudinal. El color de la cama Ć©s marrĆ³ fosc, a la part superior de la cama sota el barret Ć©s de color taronja marrĆ³, sense rastres d'un vel privat en forma d'anell. La base es pinta sovint (sobretot en temps humit) de negre-marrĆ³. De vegades s'observa un miceli blanquinĆ³s a la base.
PolĆØmica elĀ·lipsoide, gruixut, 8,0-9,1 X 5,0-6,0 Āµm.
Pileipellis consisteix en hifes ramificades i paralĀ·leles amb un diĆ metre de 6-11 micres, cobertes amb una funda.
Queilocistidis en forma de matrĆ s, en forma de maƧa 20-34 X 6-10 micres.
Pleurocistidis poc freqĆ¼ent, semblant en mida i forma als queilocistidis.
Gymnopile amarg Ć©s un saprotrof sobre fusta morta, fusta morta, soques de conĆferes, principalment avet, a la literatura micolĆ²gica s'esmenten troballes molt rares en arbres caducifolis: bedoll, faig. Creix individualment o en grups de diversos exemplars, de vegades es troba en grups. Ćrea de distribuciĆ³: AmĆØrica del Nord, Europa occidental, incloent ItĆ lia, FranƧa i SuĆÆssa. Al nostre paĆs, creix al carril mitjĆ , SibĆØria, als Urals.
L'ĆØpoca de fructificaciĆ³ al nostre paĆs Ć©s de juliol a principis de tardor.
Gymnopilus de pi (Gymnopilus sapineus)
En general, un casquet mĆ©s gran i lleuger tĆ© una estructura fibrosa, en contrast amb l'himnĆ²pil amarg. La cama de Gymnopilus sapineus estĆ pintada amb colors mĆ©s clars i s'hi poden veure les restes d'un cobrellit privat. L'olor de l'himnĆ²pil del pi Ć©s aguda i desagradable, mentre que la de l'himnĆ²pil amarg Ć©s suau, gairebĆ© absent.
Gymnopil penetrant (Gymnopilus penetrans)
Amb similituds en mida i entorn de creixement, es diferencia de l'hymnopile amarg per la presĆØncia d'un tubercle rom a la tapa, una tija molt mĆ©s lleugera i plaques freqĆ¼ents lleugerament descendents.
No comestible a causa del fort amargor.
Foto: Andrei.