ŠŠ¾Š“Š±ŠµŃŠµŠ·Š¾Š²ŠøŠŗ ŠŗŠ¾ŃŠµŠŗŠ¾Š²Š°ŃŃŠ¹
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Boletales (Boletales)
- FamĆlia: Boletaceae (Boletaceae)
- GĆØnere: Leccinum (Obabok)
- tipus: Llit resistent
- Bolet dur
- Obabok Ć©s dur
- Boletus d'Ć lber
- Obabok dur
- Bolet dur;
- Boletus d'Ć lber;
- Obabok Ć©s dur;
- Obabok dur;
- Un bolet resistent;
- Un llit negre.
El cos del fruit d'un bolet aspre estĆ format per una tija i un casquet. La carn del bolet Ć©s blanca, molt dura, perĆ² si es fa un tall a la tapa, es torna vermellosa. Si la base de la tija estĆ danyada, la carn es torna blavosa i al cap d'un temps adquireix un to gris-negre. L'aroma de la polpa del bolet dur Ć©s feble, l'olor de bolets Ć©s diferent, tĆ© un gust agradable.
El diĆ metre de la tapa varia entre 6-15 cm. La forma dels bolets joves del boletus dur Ć©s convexa i hemisfĆØrica, i en els cossos fructĆfers madurs esdevĆ© una forma de coixĆ. A la pell del bolet hi ha inicialment una petita vora que, a mesura que madura, desapareix completament i el bolet queda nu. Amb una humitat elevada, la superfĆcie de la tapa es torna mucosa, amb vores penjants. El color del barret pot ser marrĆ³ grisenc, marrĆ³ grisenc, marrĆ³ ocre, marrĆ³ grisenc.
L'himenĆ²for del fong Ć©s tubular. Els tĆŗbuls fan de 10 a 25 mm de llarg, inicialment blancs, es tornen de color groc cremĆ³s gradualment, i quan es pressionen, canvien de color a marrĆ³ grisenc o marrĆ³ oliva. Els components constitutius de l'himenĆ²for sĆ³n espores caracteritzades per una forma elĀ·lipsoide-fusiforme o elĀ·lipsoide. El color de la pols d'espores varia d'ocre-marrĆ³ a ocre clar. Les mides de les espores sĆ³n de 14.5-16 - 4.5-6 micres.
La longitud de la pota del bolet varia entre 40-160 mm, i el seu diĆ metre Ć©s de 10-35 mm. De forma, Ć©s fusiforme o cilĆndrica, de vegades pot ser apuntada a la base. La part superior de la pota del bolet es caracteritza per un color blanquinĆ³s, i sovint es veuen taques blavoses a la base. A sota, el color de la cama Ć©s marrĆ³, i tota la seva superfĆcie estĆ coberta d'escates marrons.
Els bolets aspres creixen en boscos mixts i caducifolis, just al sĆ²l. TĆ© la capacitat de formar micorizes amb Ć lbers i Ć lbers. Podeu conĆØixer aquest bolet tant en grup com en creixement Ćŗnic. Els bolets aspres prefereixen crĆ©ixer en sĆ²ls calcaris. Poques vegades, perĆ² encara es pot trobar aquest tipus de bolets en sĆ²ls argilosos i sorrencs. La fructificaciĆ³ del fong es produeix des de mitjans de juliol fins a finals d'octubre (de vegades els cossos fructĆfers del bolet dur es poden trobar a mitjans de novembre). En els darrers anys, cada cop s'ha informat mĆ©s que el boletus boletus s'estĆ estenent mĆ©s Ć mpliament, es troba cada cop mĆ©s sovint i en grans quantitats.
El bolet aspre Ć©s un bolet comestible, en el qual, en comparaciĆ³ amb altres tipus de bolets, la carn Ć©s molt mĆ©s densa. Els cucs s'hi comencen molt poques vegades, i es recomana utilitzar un boletus dur en forma seca o fresca. S'utilitza per preparar diversos plats deliciosos.
L'espĆØcie descrita Ć©s similar a moltes altres varietats de bolets. Tanmateix, el boletus dur no tĆ© semblances amb bolets verinosos o no comestibles.