Com va trobar aigua un satèl·lit o el sistema WATEX per trobar aigua

A les profunditats de les sabanes de Kenya, es va trobar una de les fonts d'aigua dolça més grans del món. El volum dels aqüífers s'estima en 200.000 km3, que és 10 vegades més gran que el dipòsit d'aigua dolça més gran de la Terra: el llac Baikal. És increïble que aquesta "riquesa" estigui just sota els vostres peus en un dels països més secs del món. La població de Kenya és de 44 milions de persones, gairebé totes no tenen aigua potable. D'aquests, 17 milions no disposen d'una font permanent d'aigua potable, i la resta pateixen problemes d'higiene a causa de l'aigua bruta. A l'Àfrica subsahariana, prop de 340 milions de persones no tenen accés a aigua potable. Als assentaments on viuen mig milió d'africans, no hi ha instal·lacions de tractament normals. L'aqüífer descobert de Lotikipi no només conté un volum d'aigua capaç d'abastir tot el país, sinó que es reomple cada any amb 1,2 km3 addicionals. Una autèntica salvació per a l'estat! I va ser possible trobar-lo amb l'ajuda dels satèl·lits espacials.

L'any 2013, Radar Technologies International va implementar el seu projecte sobre l'ús del sistema de cartografia WATEX per a la recerca d'aigua. Anteriorment, aquestes tecnologies s'utilitzaven per a l'exploració de minerals. L'experiment va tenir tant d'èxit que la UNESCO té previst adoptar el sistema i començar a buscar aigua potable a les regions problemàtiques del món.

Sistema WATEX. Informació general

La tecnologia és una eina hidrològica dissenyada per detectar aigües subterrànies en regions àrides. Segons els seus principis, es tracta d'un geoescàner capaç de proporcionar una anàlisi detallada de la superfície del país en un parell de setmanes. WATEX no veu l'aigua, però detecta la seva presència. En el procés de funcionament, el sistema forma una base d'informació multicapa, que inclou dades sobre geomorfologia, geologia, hidrologia de la regió d'investigació, així com informació sobre clima, topografia i ús del sòl. Tots aquests paràmetres es combinen en un únic projecte, que s'associa a un mapa del territori. Després de crear una potent base de dades de dades inicials, comença el funcionament del sistema de radar, que està instal·lat al satèl·lit. El segment espacial WATEX realitza un estudi exhaustiu d'una regió específica. El treball es basa en l'emissió d'ones de diferents longituds i la recollida de resultats. El feix emès, en contacte amb la superfície, pot penetrar a una profunditat predeterminada. Tornant al receptor de satèl·lit, porta informació sobre la posició espacial del punt, la naturalesa del sòl i la presència de diversos elements. Si hi ha aigua a terra, els indicadors del feix reflectit tindran certes desviacions: aquest és un senyal per destacar la zona de distribució de l'aigua. Com a resultat, el satèl·lit proporciona dades actualitzades que s'integren amb el mapa existent.

Els especialistes de l'empresa, mitjançant l'anàlisi de les dades rebudes, elaboren un informe detallat. Els mapes determinen els llocs on hi ha aigua, els seus volums aproximats i la profunditat d'ocurrència. Si us allunyeu de la terminologia científica, l'escàner us permet veure què passa sota la superfície, ja que l'escàner de l'aeroport "mira" les bosses dels passatgers. Avui, els avantatges de WATEX es confirmen amb nombroses proves. La tecnologia s'utilitza per buscar aigua a Etiòpia, Txad, Darfur i Afganistan. La precisió de determinar la presència d'aigua i dibuixar fonts subterrànies al mapa és del 94%. Mai no hi ha hagut un resultat semblant en la història de la humanitat. El satèl·lit pot indicar la posició espacial de l'aqüífer amb una precisió de 6,25 metres en la posició prevista.

WATEX està reconegut per la UNESCO, l'USGS, el Congrés dels EUA i la Unió Europea com un mètode únic per mapejar i definir els recursos d'aigua subterrània en grans àrees. El sistema pot detectar la presència de grans aqüífers fins a una profunditat de 4 km. La integració amb dades de moltes disciplines permet obtenir mapes complexos amb gran detall i fiabilitat. – treballar amb una gran quantitat d'informació; – cobertura d'una gran àrea en el menor temps possible; – costos baixos, tenint en compte els resultats obtinguts; – possibilitats il·limitades de modelització i planificació; – Elaboració de recomanacions per a la perforació; - Alta eficiència de perforació.

Projecte a Kenya

L'aqüífer de Lotikipi, sense exagerar, és una salvació per al país. El seu descobriment determina el desenvolupament sostenible de la regió i del conjunt de l'estat. La profunditat de l'aigua és de 300 metres, cosa que, donat el nivell actual de desenvolupament de la perforació, no és difícil d'extreure. Amb l'ús adequat de la riquesa natural, l'horitzó és potencialment inesgotable: les seves reserves es reomplen a causa de la fusió de la neu als cims de les muntanyes, així com la concentració d'humitat de les entranyes de la terra. El treball que es va dur a terme l'any 2013 es va dur a terme en representació del Govern de Kenya, representants de l'ONU i la UNESCO. El Japó va oferir ajuda per finançar el projecte.

El president de Radar Technologies International Alain Gachet (de fet, va ser aquest home qui va trobar l'aigua per a Kenya; quin és el motiu de la nominació al Premi Nobel de la Pau?) Està convençut que hi ha unes reserves impressionants d'aigua potable sota la major part del continent africà. El problema de trobar-los segueix sent, que és el que funciona WATEX. Judy Wohangu, especialista del Ministeri d'Investigació i Medi Ambient de Kenya, va comentar el treball: "Aquesta riquesa recentment descoberta obre la porta a un futur més pròsper per a la gent de Terkan i per al conjunt del país. Ara hem de treballar per explorar aquests recursos de manera responsable i salvaguardar-los per a les generacions futures". L'ús de tecnologies de satèl·lit garanteix una gran precisió i velocitat de les operacions de cerca. Cada any aquests mètodes s'introdueixen a la vida de manera més i més activa. Qui sap, potser en un futur proper jugaran un paper decisiu en la lluita per la supervivència...

Deixa un comentari