AdopciĆ³ internacional en forta davallada

Eren 3551 l'any 2002 i nomĆ©s sĆ³n 1569 l'any 2012. El nombre de nens adoptats a l'estranger va baixar encara mĆ©s el 2012, segons les Ćŗltimes xifres del Quai d'Orsay. DesprĆ©s de Cambodja, Laos, un nou paĆ­s, El Mali va decidir a finals de 2012 bloquejar les adopcions internacionals, enfonsant les famĆ­lies les peticions de les quals estaven en curs en un profund desordre. Els conflictes armats, la inestabilitat polĆ­tica perĆ² tambĆ© els desastres naturals, com a HaitĆ­ el 2010, han provocat la suspensiĆ³ de les adopcions a molts paĆÆsos. A mĆ©s, hi ha altres factors com ara desenvolupament econĆ²mic dels antics grans paĆÆsos d'origen. La Xina, el Brasil i RĆŗssia han vist sorgir una gran classe mitjana. L'augment del nivell de vida de la poblaciĆ³ va acompanyat d'una disminuciĆ³ de l'abandonament. "La protecciĆ³ de la infĆ ncia es reforƧa amb l'establiment d'estructures que donen suport a les mares i tenen cura dels nens abandonats", explica Chantal Cransac, representant de l'agĆØncia francesa d'adopciĆ³ (AFA). Ara sĆ³n conscients que la seva joventut Ć©s un actiuā€. Un altre punt positiu: diversos paĆÆsos s'han embarcat en una reforma per regular millor els procediments d'adopciĆ³ mitjanƧant la ratificaciĆ³ el Conveni de l'Haia. AixĆ² estableix expressament que els nens han de ser criats com a prioritat en les seves famĆ­lies o adoptats al seu paĆ­s. Ɖs per aixĆ² que Mali ha adoptat un codi de famĆ­lia que marca aquesta prioritat i, per tant, ha decidit tancar-se a les adopcions internacionals.

PaĆÆsos cada cop mĆ©s exigents

Els paĆÆsos d'origen estableixen els seus propis criteris: edat dels adoptants, nivell de vida, matrimoni, etc. Davant l'afluĆØncia de peticions, cada cop sĆ³n mĆ©s selectives. A la Xina, els adoptants han de presentar una prova d'un diploma de nivell 4 (Bac). Les autoritats tambĆ© es neguen a confiar un nen a pares amb ingressos insuficients, problemes de salut o fins i tot amb sobrepĆØs. Des del setembre de 2012, les persones que vulguin adoptar a RĆŗssia han de seguir un curs de formaciĆ³ de 80 hores. Finalment, alguns paĆÆsos com Burkina Faso o Cambodja simplement imposen quotes. Resultat: disminueix el nombre de fills adoptats i s'allargan els trĆ mits. Per exemple, els pares que van presentar un expedient d'adopciĆ³ l'any 2006 a la Xina nomĆ©s ara veuen que el seu projecte tĆ© ĆØxit. Actualment, les famĆ­lies que passen per l'AFA s'han de limitar a enviar un expedient a un paĆ­s. El conjunt de les associacions rebutgen aquest procediment. "La situaciĆ³ de l'adopciĆ³ Ć©s massa frĆ gil", lamenta HĆ©lĆØne MarquiĆ©, presidenta de l'associaciĆ³ Cœur Adoption. Les notĆ­cies ens han demostrat que d'un dia per l'altre un paĆ­s es pot tancar, els pares han de poder encarregar diversos projectes a l'AFA. ā€œ

El perfil dels nens ha canviat

ParalĀ·lelament a l'allargament dels trĆ mits, ha canviat el perfil dels infants confiats a l'adopciĆ³ internacional. Ara els paĆÆsos afavoreixen l'adopciĆ³ a nivell nacional, especialment els que han ratificat el Conveni de l'Haia. LĆ²gicament, els nacionals adopten nens petits i sans. Els nens proposats en adopciĆ³ sĆ³n aleshores els que no sĆ³n adoptats al seu paĆ­s. Ells sĆ³n ā€œAmb necessitats especĆ­fiquesā€. Ɖs a dir, la majoria de vegades sĆ³n mĆ©s grans o sĆ³n germans. Poden tenir un handicap, problemes psicolĆ²gics o histĆ²ries difĆ­cils. ā€œFa 10 anys, quan ens vam conĆØixer postulants, els vam dir que pot trigar un temps perĆ² que hi ha moltes possibilitats que el seu projecte es materialitzi, explica Nathalie Parent, presidenta d'InfĆ ncia i FamĆ­lies Adoptes. (E FA). Avui ja no Ć©s aixĆ­, ja no hi ha nens petits i sans, els adoptants haurien de saber-ho. ā€œPer tal de preparar i conscienciar les famĆ­lies que solĀ·liciten l'acolliment, AFA organitza des del marƧ de 2013 reunions informatives mensuals sobre aquests ā€œdiferentsā€ infants. Les associacions de pares adoptius tambĆ© volen advertir els solĀ·licitants sobre aquesta nova realitat. "El nostre paper Ć©s absolutament no influir-los, depĆØn d'ells veure fins on estan preparats per arribar", continua Nathalie Parent. CadascĆŗ tĆ© els seus propis lĆ­mits. PerĆ² en qualsevol cas no anem cap a un nen amb necessitats especĆ­fiques per defecte. ā€œ

Deixa un comentari