Pedres renals (pedres renals)

Pedres renals (pedres renals)

El pedres al ronyĆ³, comunament anomenat " pedres al ronyĆ³ SĆ³n cristalls durs que es formen als ronyons i poden causar dolor intens. Els metges fan servir el terme urolitiasi per designar aquests cristalls, que tambĆ© es poden trobar a la resta del sistema urinari: a la bufeta, a la uretra o als urĆØters (vegeu el diagrama).

En gairebĆ© el 90% dels casos, cĆ lculs urinaris es formen dins dā€™un ronyĆ³. La seva mida Ć©s molt variable, oscilĀ·lant entre uns pocs milĀ·lĆ­metres i diversos centĆ­metres de diĆ metre. La majoria dā€™ells (80%) sā€™eliminen espontĆ niament passant pels diversos conductes del sistema urinari i causen pocs sĆ­mptomes. No obstant aixĆ², els urĆØters, situats entre els ronyons i la bufeta, sĆ³n conductes molt petits. Una pedra formada al ronyĆ³, que es troba en trĆ nsit cap a la bufeta, pot obstruir fĆ cilment un urĆØter i provocar aixĆ­ dolors aguts. Es diu aixĆ² cĆ²lic renal.

Qui estĆ  afectat?

Els cĆ lculs renals sĆ³n molt comuns i la seva prevalenƧa sembla haver augmentat durant els darrers 30 anys. Entre el 5% i el 10% de les persones experimentaran un atac de cĆ²lic renal durant la seva vida. Els cĆ lculs renals es produeixen amb mĆ©s freqĆ¼ĆØncia al quarantena. SĆ³n el doble de freqĆ¼ents ahomes que en les dones. Alguns nens tambĆ© es poden veure afectats.

MĆ©s de la meitat de les persones que ja han tingut un cĆ lcul el tornaran a tenir dins dels deu anys posteriors al primer atac. El un canvi. per tant, Ć©s molt important.

Causes

Els cĆ lculs sĆ³n el resultat de cristalĀ·litzaciĆ³ de sals minerals i Ć cids presents en una concentraciĆ³ massa alta a lā€™orina. El procĆ©s Ć©s el mateix que lā€™observat en aigua que contĆ© molta quantitat de sals minerals : mĆ©s enllĆ  dā€™una determinada concentraciĆ³, les sals comencen a cristalĀ·litzar.

Els cĆ lculs renals poden ser el resultat de diversos factors. Molt sovint es deuen a una manca de diluciĆ³ de lā€™orina, Ć©s a dir, a consum dā€™aigua massa baix. Una dieta desequilibrada, massa rica en sucre o proteĆÆnes, tambĆ© pot ser la culpable. En molts casos, perĆ², no trobem cap causa especĆ­fica que pugui explicar la formaciĆ³ de pedres.

MĆ©s rarament, una infecciĆ³, certs medicaments, una malaltia genĆØtica (com la fibrosi quĆ­stica o la hiperoxalĆŗria) o metabĆ²lica (com la diabetis) poden provocar la formaciĆ³ de cĆ lculs urinaris. De la mateixa manera, es poden intervenir malformacions de les vies urinĆ ries, especialment en nens.

Tipus de cĆ lculs

La composiciĆ³ quĆ­mica de la pedra depĆØn de la causa, perĆ² en contĆ© la majoria calci. Les proves dā€™orina i lā€™anĆ lisi de les pedres recuperades permeten conĆØixer la seva composiciĆ³.

CĆ lculs basats en calci. Representen aproximadament el 80% de tots els cĆ lculs renals. Inclouen cĆ lculs basats en oxalat de calci (el mĆ©s comĆŗ), fosfat de calci o una barreja dels dos. Es produeixen per deshidrataciĆ³, massa vitamina D, certes malalties i medicaments, factors hereditaris o una dieta massa rica en oxalat (vegeu Dieta a la secciĆ³ PrevenciĆ³).

CĆ lculs dā€™estruvites (o fosfat amonĆ­ac-magnesi). Estan relacionades amb infeccions urinĆ ries crĆ²niques o recurrents dā€™origen bacteriĆ  i representen aproximadament un 10% dels casos.1. A diferĆØncia d'altres tipus de pedres, sĆ³n mĆ©s freqĆ¼ents en dones que en homes. Sovint, es formen en persones que tenen un catĆØter de la bufeta.

CĆ lculs dā€™Ć cid Ćŗric. Representen entre el 5 i el 10% dels cĆ lculs renals. Es formen a causa dā€™una concentraciĆ³ anormalment alta dā€™Ć cid Ćŗric a lā€™orina. Les persones amb gota o que reben quimioterĆ pia sĆ³n mĆ©s propenses a tenir-la. TambĆ© poden ser causats per una infecciĆ³.

Pedres de cistina. Aquesta forma Ć©s la mĆ©s rara. En tots els casos, la seva formaciĆ³ Ć©s atribuĆÆble al cistinĆŗria, un defecte genĆØtic que fa que els ronyons excretin massa cistina (un aminoĆ cid). Aquest tipus de cĆ lcul es pot produir ja des de la infĆ ncia.

Possibles complicacions

Les complicacions sĆ³n bastant rares si les pedres estan ben cuidades. No obstant aixĆ², pot passar que a mĆ©s dā€™un obstrucciĆ³ d'un urĆØter per un cĆ lcul, a infecciĆ³ sā€™estableix. AixĆ² pot provocar una infecciĆ³ de la sang (sĆØpsia) que requerirĆ  resposta d'emergĆØncia. Una altra situaciĆ³ que pot esdevenir greu Ć©s quan una persona nomĆ©s ho tĆ©un ronyĆ³ tĆ© cĆ²lic renal.

Important. Els riscos per a la salut associats als cĆ lculs renals sĆ³n grans; Ć©s molt important que un metge el controli adequadament.

 

Deixa un comentari