Kretschmaria comuna (Kretzschmaria deusta)

SistemĆ tica:
  • Departament: Ascomycota (Ascomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Pezizomycotina (Pezizomycotins)
  • Classe: Sordariomicets (Sordariomycetes)
  • Subclasse: Xylariomycetidae (Xylariomycetes)
  • Ordre: Xylariales (Xylariae)
  • FamĆ­lia: Xylariaceae (Xylariaceae)
  • GĆØnere: Kretzschmaria (Krechmaria)
  • tipus: Kretzschmaria deusta (Kretzschmaria comuna)

:

  • Fong Tinder frĆ gil
  • Ustulina deusta
  • Una estufa comuna
  • L'esfera va ser destruĆÆda
  • Esfera de cendra
  • Cendra de Lycoperdon
  • Hypoxylon ustulatum
  • No tenen deusta
  • Discosphaera deusta
  • Stromatosphaeria deusta
  • Hypoxylon deustum

Krechmaria ordinari (Kretzschmaria deusta) foto i descripciĆ³

Krechmaria vulgaris pot ser coneguda pel seu nom obsolet "Ustulina vulgaris".

Els cossos fructĆ­fers apareixen a la primavera. SĆ³n tous, postrats, arrodonits o lobulats, poden ser de forma molt irregular, amb flaccids i plecs, de 4 a 10 cm de diĆ metre i 3-10 mm de gruix, sovint fusionant-se (llavors tot el conglomerat pot arribar als 50 cm de longitud) , amb una superfĆ­cie llisa, primer blanc, desprĆ©s gris amb una vora blanca. Aquesta Ć©s l'etapa asexual. A mesura que maduren, els cossos fructĆ­fers es tornen irregulars, durs, negres, amb una superfĆ­cie rugosa, sobre la qual destaquen els cims elevats dels peritecis, immersos en un teixit blanquinĆ³s. Es separen amb forƧa facilitat del substrat. Els cossos fructĆ­fers morts sĆ³n de color negre com el carbĆ³ en tot el seu gruix i sĆ³n frĆ gils.

La pols d'espores Ć©s de color negre-lila.

El nom especĆ­fic "deusta" provĆ© de l'apariciĆ³ d'antics cossos fructĆ­fers, negres, com cremats. D'aquĆ­ ve un dels noms anglesos d'aquest bolet: carbon cushion, que es tradueix com a "coixĆ­ de carbĆ³".

PerĆ­ode de creixement actiu des de la primavera fins a la tardor, en un clima suau tot l'any.

EspĆØcie comuna a la zona temperada de l'hemisferi nord. S'instalĀ·la als arbres caducifolis vius, a l'escorƧa, mĆ©s sovint a les arrels mateixes, menys sovint als troncs i branques. Continua creixent fins i tot desprĆ©s de la mort de l'arbre, sobre arbres i troncs caiguts, sent aixĆ­ un parĆ sit opcional. Provoca podridura suau de la fusta i la destrueix molt rĆ pidament. Sovint, es poden veure lĆ­nies negres al tall de serra d'un arbre infectat.

Bolet no comestible.

Deixa un comentari