Bolet ostra (Pleurotus calyptratus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Pleurotaceae (Voshenkovye)
- GĆØnere: Pleurotus (Bolet ostra)
- tipus: Pleurotus calyptratus (cobert de bolets)
:
- Bolet d'ostra enfundat
- Agaricus calyptratus
- Dendrosarcus calyptratus
- Tectella calyptrata
- Pleurotus djamor f. calyptratus
El cos fruiter dels bolets d'ostra cobert Ć©s un casquet sĆØssil dens, de 3-5 de mida, de vegades, rarament, fins a 8 centĆmetres. Al principi del creixement, sembla un ronyĆ³, desprĆ©s esdevĆ© lateral, en forma de ventall. La vora del casquet dels exemplars joves estĆ fortament embolicada cap avall, amb l'edat es mantĆ© fortament doblegada. Convex, llis i lleugerament enganxĆ³s prop de la base, sense vellositats.
El color de la gorra varia des d'un gris marrĆ³ fins a un marronĆ³s coriĆ . De vegades es poden veure ratlles humides circulars a la seva superfĆcie. En temps sec, el color de la tapa es torna gris acer, amb una brillantor radial notable. Al sol, s'esvaeix i es torna blanc.
HimenĆ²for: lamelĀ·lar. Les plaques sĆ³n amples, disposades en ventall, no massa freqĆ¼ents, amb plaques. Les vores de les plaques sĆ³n desiguals. El color de les plaques Ć©s groguenc, groguenc-cuir.
Portada: sĆ. Les plaques es cobreixen inicialment amb una pelĀ·lĆcula protectora bastant gruixuda-manta d'una ombra clara, mĆ©s clara que les plaques. Amb el creixement, la coberta s'esquinƧa, arrancant-se a la base de la tapa. Els bolets joves conserven trossos bastant grans d'aquesta coberta, simplement Ć©s impossible no notar-los. I fins i tot en exemplars molt adults, es poden veure les restes d'un vel al llarg de les vores del casquet.
La polpa Ć©s densa, carnosa, gomosa, blanca, de color blanquinĆ³s.
Olor i Sabor: El gust Ć©s suau. L'olor "mullat" de vegades es descriu com una "aroma de patata crua" diferent.
Falta la cama en si.
El bolet d'ostra creix en zones boscoses, i comenƧa a donar els seus fruits a la primavera, juntament amb lĆnies i mĆŗrgoles. Podeu veure aquest bolet en arbres morts de trĆØmol, aixĆ com tambĆ© caiguts al bosc. Fruita anualment, no massa sovint. Creix en grups. La fructificaciĆ³ comenƧa a finals d'abril i continua fins al juliol. La collita mĆ©s gran d'aquests bolets es pot collir al maig. Els bolets coberts sĆ³n comuns al nord i centre d'Europa.
Els gurmets consideren que la polpa d'aquest bolet Ć©s massa dura (Ć©s forƧa densa, com el cautxĆŗ), per la qual cosa l'espĆØcie sovint no es recomana per al seu consum. De fet, els bolets coberts sĆ³n bastant comestibles. Es poden bullir i fregir.
El bolet cobert no es pot confondre amb cap altre bolet, una coberta lleugerament densa i l'absĆØncia de pota sĆ³n la seva targeta de presentaciĆ³.
El bolet de roure (Pleurotus dryinus), en el qual tambĆ© es considera una caracterĆstica distintiva la presĆØncia de restes del cobrellit, creix mĆ©s tard, prefereix roures, Ć©s una mica mĆ©s gran, la pell de la tapa no estĆ nua i el bolet d'ostra de roure tĆ© un tija pronunciada. Per tant, Ć©s impossible confondre'ls.
El bolet cobert va rebre el seu nom perquĆØ en els cossos fructĆfers d'aquest fong, les plaques de l'himenĆ²for estan cobertes amb una pelĀ·lĆcula. AixĆ² no s'observa en els bolets d'ostra normals. Aquest bolet, a diferĆØncia d'altres varietats de bolets d'ostra, creix en exemplars Ćŗnics (no en grups), que, perĆ², es recullen en petits grups. Per aixĆ², aquest tipus de bolets tambĆ© s'anomena sol.
Foto: Andrei