Lepiota cristata (Lepiota cristata)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Agaricaceae (Champignon)
- GĆØnere: Lepiota (Lepiota)
- tipus: Lepiota cristata (Lepiota comb (paraigua))
- Agaricus crestat
Lepiota cristata Lepiota cristata
Barret de 2-5 cm de ā , en bolets joves, desprĆ©s, amb un tubercle de color marrĆ³ vermellĆ³s, blanquinĆ³s, cobert d'escates concĆØntriques de color marrĆ³-vermellĆ³s.
La carn, quan es trenca i s'enrogix al tocar-la, tƩ un gust desagradable i una olor rara i aguda.
Les plaques sĆ³n lliures, freqĆ¼ents, blanques. La pols d'espores Ć©s blanca. Les espores sĆ³n arrodonides-triangulars.
Pota de 4-8 cm de llarg, 0,3-0,8 cm ā , cilĆndrica, lleugerament engrossida cap a la base, buida, uniforme, llisa, groguenca o lleugerament rosada. L'anell de la tija Ć©s membranĆ³s, blanc o amb un to rosat, desapareixent en madurar.
Creix en boscos de conĆferes, mixtes i de fulla ampla, prats, pastures, hortes. FructificaciĆ³ de juliol a octubre. TambĆ© es troba a AmĆØrica del Nord. Creix de juny a setembre d'octubre en prats, vores de bosc i gespes, pastures. TĆ© una olor aguda, rara i un gust desagradable.
El paraigua de pinta Ć©s un brillant representant de la famĆlia dels agĆ rics. Aquests representants de la flora forestal es distingeixen per la seva tendĆØncia a acumular no nomĆ©s diversos tipus de substĆ ncies tĆ²xiques, sinĆ³ tambĆ© radionĆŗclids que afecten el cos humĆ des d'una perspectiva diferent.
Els recolĀ·lectors sense experiĆØncia poden confondre'l amb el bolet comestible de lepiota.
Una caracterĆstica distintiva Ć©s la ubicaciĆ³ a la part exterior de la tapa de creixements peculiars que formen escates en forma de vieira. Ćs per aquest motiu que el fong va rebre el nom de pinta.
Amb l'edat, l'anell es torna completament indistinguible. En individus que han arribat a l'etapa final de desenvolupament, el barret es pot estendre completament en forma de plat cĆ²ncau.
La carn es torna vermella rĆ pidament desprĆ©s de qualsevol dany. AixĆ, els verins i les toxines interactuen amb l'oxigen de l'aire circumdant.
El bolet, quan es talla i es trenca, tƩ una olor extremadament desagradable que s'assembla a l'all podrit.