Russula de Mayr (Russula nobilis)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Russulales (Russulovye)
  • FamĆ­lia: Russulaceae (Russula)
  • GĆØnere: Russula (Russula)
  • tipus: Russula nobilis (Russula de Mayre)
  • Russula es nota
  • Russula phageticola;
  • Faig Russula.

La russula de Mayr tĆ© un cos fructĆ­fer amb potes de barret, amb una carn blanca densa que pot tenir un tint lleugerament vermellĆ³s sota la pell. La polpa d'aquest bolet es caracteritza per un gust picant i aroma de mel o fruita. En contacte amb una soluciĆ³ de guaiacum, canvia intensament el seu color a un de mĆ©s brillant.

cap La russula de Mayr fa de 3 a 9 cm de diĆ metre, i en els cossos fructĆ­fers joves tĆ© una forma hemisfĆØrica. A mesura que el fong madura, es torna pla, de vegades lleugerament convex o lleugerament deprimit. El color del barret de la russula de Mayr Ć©s inicialment de color vermell intens, perĆ² s'esvaeix gradualment i es torna de color rosa vermellĆ³s. La pell s'adapta perfectament a la superfĆ­cie de la tapa i nomĆ©s es pot treure a les vores.

cama La russula de Mayr es caracteritza per una forma cilĆ­ndrica, molt densa, sovint de color blanc, perĆ² a la base pot ser de color marronĆ³s o groguenc. L'himenĆ²for fĆŗngic estĆ  representat per un tipus lamelĀ·lar. Les plaques de la seva composiciĆ³ tenen primer un color blanquinĆ³s, en els cossos fructĆ­fers madurs es tornen cremoses, sovint creixen al llarg de les vores fins a la superfĆ­cie de la tija.

espores de bolets a la russula de Mayr, es caracteritzen per unes dimensions de 6.5-8 * 5.5-6.5 micres, tenen una graella ben desenvolupada. La seva superfĆ­cie estĆ  coberta de berrugues i la forma Ć©s obovada.

La russula de Mayr estĆ  molt estesa per tot el sud d'Europa. Aquesta espĆØcie nomĆ©s la pots conĆØixer a les fagedes caducifolis.

La russula de Mayr es considera un bolet lleugerament verinĆ³s i no comestible. Molts gurmets es veuen repelĀ·lits pel gust amarg de la polpa. Quan es consumeix cru, pot provocar una intoxicaciĆ³ lleu del tracte gastrointestinal.

La russula de Mayr tĆ© diverses espĆØcies similars:

1. Russula luteotacta: podeu conĆØixer aquest tipus de bolets principalment amb carpes. Les caracterĆ­stiques distintives de l'espĆØcie sĆ³n les espores sense xarxa, la carn que adquireix un ric color groc quan es fa malbĆ©, baixant lleugerament per la cama de la placa.

2. Russula emetica. Aquest tipus de bolets es troba principalment als boscos de conƭferes, tƩ un ric color de la tapa, la forma del qual es torna en forma d'embut amb l'edat.

3. Russula persicina. Aquesta espĆØcie creix principalment sota els faigs, i les seves principals caracterĆ­stiques distintives sĆ³n la pols d'espores de color crema, la tija vermellosa i les plaques groguenques dels bolets vells.

4. Russula rosea. Aquest tipus de bolet creix principalment a les fagedes, tƩ un gust agradable i una tija vermellosa.

5. Russula rhodomelanea. El fong d'aquesta espĆØcie creix sota els roures i es caracteritza per les fulles poc ubicades. La seva carn es torna negra quan el cos fructĆ­fer s'asseca.

6. Russula grisescens. El fong creix als boscos de conĆ­feres, i la seva carn es torna grisa en contacte amb l'aigua o amb una humitat elevada.

Deixa un comentari