Rizopogon comĆŗ (Rhizopogon vulgaris)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Boletales (Boletales)
  • FamĆ­lia: Rhizopogonaceae (Rhizopogonaceae)
  • GĆØnere: Rhizopogon (Rizopogon)
  • tipus: Rhizopogon vulgaris (Rizopogon comĆŗ)
  • TĆ²fona normal
  • TĆ²fona normal
  • Rizopogon ordinari

Foto i descripciĆ³ de Rhizopogon ordinari (Rhizopogon vulgaris).

Els cossos fruiters de Rhizopogon vulgaris sĆ³n de forma tuberosa o rodona (irregular). al mateix temps, nomĆ©s es poden veure cadenes individuals de miceli fĆŗngic a la superfĆ­cie del sĆ²l, mentre que la part principal del cos fructĆ­fer es desenvolupa sota terra. El diĆ metre del fong descrit varia d'1 a 5 cm. La superfĆ­cie del rizopĆ²gon comĆŗ es caracteritza per un color marrĆ³ grisenc. En bolets vells i madurs, el color del cos fructĆ­fer pot canviar, esdevenint marrĆ³ oliva, amb un to groguenc. En els bolets joves de rizopogon normal, la superfĆ­cie al tacte Ć©s vellutata, mentre que en els vells es torna llisa. La part interna del bolet tĆ© una alta densitat, greixosa i espessa. Al principi tĆ© una tonalitat clara, perĆ² quan maduren les espores dels bolets es torna groguenc, de vegades marrĆ³ verd.

La carn de Rhizopogon vulgaris no tĆ© cap aroma i gust especĆ­fics, estĆ  formada per un gran nombre de cambres estretes especials on es troben i maduren les espores del fong. La regiĆ³ inferior del cos fructĆ­fer contĆ© arrels petites anomenades rizomorfs. SĆ³n blancs.

Les espores del fong Rhizopogon vulgaris es caracteritzen per una forma elĀ·lĆ­ptica i una estructura fusiforme, llisa, amb un to groguenc. Al llarg de les vores de les espores, es pot veure una gota d'oli.

El rizopĆ²gon comĆŗ (Rhizopogon vulgaris) es distribueix Ć mpliament als boscos d'avet, pineda i alzina. De vegades pots trobar aquest bolet en boscos caducifolis o mixtos. Creix principalment sota arbres de conĆ­feres, pins i avets. No obstant aixĆ², de vegades aquest tipus de bolets tambĆ© es poden trobar sota arbres d'altres espĆØcies (inclosos els caducifolis). Per al seu creixement, el rizopogon sol triar el sĆ²l o el llit de les fulles caigudes. No es troba massa sovint, creix a la superfĆ­cie del sĆ²l, perĆ² mĆ©s sovint estĆ  profundament enterrat al seu interior. La fructificaciĆ³ activa i un augment del rendiment d'un rizopĆ²gon normal es produeix de juny a octubre. Ɖs gairebĆ© impossible veure bolets sols d'aquesta espĆØcie, ja que Rhizopogon vulgaris nomĆ©s creix en petits grups.

Rhizopogon ordinari pertany al nombre de bolets poc estudiats, perĆ² es considera comestible. Els micĆ²legs recomanen menjar nomĆ©s els cossos fructĆ­fers joves de Rhizopogon vulgaris.

Foto i descripciĆ³ de Rhizopogon ordinari (Rhizopogon vulgaris).

El rizopogon comĆŗ (Rhizopogon vulgaris) Ć©s molt semblant en aspecte a un altre bolet del mateix gĆØnere, anomenat Rhizopogon roseolus (rizopogon rosat). Ɖs cert que en aquest Ćŗltim, quan es fa malbĆ© i es pressiona fortament, la carn es torna vermella i el color de la superfĆ­cie exterior del cos fructĆ­fer Ć©s blanc (en els bolets madurs es torna marrĆ³ oliva o groguenc).

El rizopĆ²gon comĆŗ tĆ© una caracterĆ­stica interessant. La major part del cos fructĆ­fer d'aquest fong es desenvolupa sota terra, per la qual cosa sovint Ć©s difĆ­cil que els boletaires detectin aquesta varietat.

Deixa un comentari