Rizopogon comĆŗ (Rhizopogon vulgaris)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Boletales (Boletales)
- FamĆlia: Rhizopogonaceae (Rhizopogonaceae)
- GĆØnere: Rhizopogon (Rizopogon)
- tipus: Rhizopogon vulgaris (Rizopogon comĆŗ)
- TĆ²fona normal
- TĆ²fona normal
- Rizopogon ordinari
Els cossos fruiters de Rhizopogon vulgaris sĆ³n de forma tuberosa o rodona (irregular). al mateix temps, nomĆ©s es poden veure cadenes individuals de miceli fĆŗngic a la superfĆcie del sĆ²l, mentre que la part principal del cos fructĆfer es desenvolupa sota terra. El diĆ metre del fong descrit varia d'1 a 5 cm. La superfĆcie del rizopĆ²gon comĆŗ es caracteritza per un color marrĆ³ grisenc. En bolets vells i madurs, el color del cos fructĆfer pot canviar, esdevenint marrĆ³ oliva, amb un to groguenc. En els bolets joves de rizopogon normal, la superfĆcie al tacte Ć©s vellutata, mentre que en els vells es torna llisa. La part interna del bolet tĆ© una alta densitat, greixosa i espessa. Al principi tĆ© una tonalitat clara, perĆ² quan maduren les espores dels bolets es torna groguenc, de vegades marrĆ³ verd.
La carn de Rhizopogon vulgaris no tĆ© cap aroma i gust especĆfics, estĆ formada per un gran nombre de cambres estretes especials on es troben i maduren les espores del fong. La regiĆ³ inferior del cos fructĆfer contĆ© arrels petites anomenades rizomorfs. SĆ³n blancs.
Les espores del fong Rhizopogon vulgaris es caracteritzen per una forma elĀ·lĆptica i una estructura fusiforme, llisa, amb un to groguenc. Al llarg de les vores de les espores, es pot veure una gota d'oli.
El rizopĆ²gon comĆŗ (Rhizopogon vulgaris) es distribueix Ć mpliament als boscos d'avet, pineda i alzina. De vegades pots trobar aquest bolet en boscos caducifolis o mixtos. Creix principalment sota arbres de conĆferes, pins i avets. No obstant aixĆ², de vegades aquest tipus de bolets tambĆ© es poden trobar sota arbres d'altres espĆØcies (inclosos els caducifolis). Per al seu creixement, el rizopogon sol triar el sĆ²l o el llit de les fulles caigudes. No es troba massa sovint, creix a la superfĆcie del sĆ²l, perĆ² mĆ©s sovint estĆ profundament enterrat al seu interior. La fructificaciĆ³ activa i un augment del rendiment d'un rizopĆ²gon normal es produeix de juny a octubre. Ćs gairebĆ© impossible veure bolets sols d'aquesta espĆØcie, ja que Rhizopogon vulgaris nomĆ©s creix en petits grups.
Rhizopogon ordinari pertany al nombre de bolets poc estudiats, perĆ² es considera comestible. Els micĆ²legs recomanen menjar nomĆ©s els cossos fructĆfers joves de Rhizopogon vulgaris.
El rizopogon comĆŗ (Rhizopogon vulgaris) Ć©s molt semblant en aspecte a un altre bolet del mateix gĆØnere, anomenat Rhizopogon roseolus (rizopogon rosat). Ćs cert que en aquest Ćŗltim, quan es fa malbĆ© i es pressiona fortament, la carn es torna vermella i el color de la superfĆcie exterior del cos fructĆfer Ć©s blanc (en els bolets madurs es torna marrĆ³ oliva o groguenc).
El rizopĆ²gon comĆŗ tĆ© una caracterĆstica interessant. La major part del cos fructĆfer d'aquest fong es desenvolupa sota terra, per la qual cosa sovint Ć©s difĆcil que els boletaires detectin aquesta varietat.