Mikhail Nasibulin sobre incentius i barreres a la digitalitzaciĆ³ al nostre paĆ­s

Avui dia, la transformaciĆ³ digital Ć©s un dels principals factors de creixement econĆ²mic. Les empreses que poden adoptar patrons de treball Ć gils i adaptar-se al canvi tenen mĆ©s marge per crĆ©ixer que mai

Les empreses russes tenen una oportunitat Ćŗnica d'aprofitar el seu potencial durant la revoluciĆ³ digital i ocupar el lloc que li correspon entre els actors clau del mercat global. Malgrat la presĆØncia de factors de restricciĆ³ objectius, les empreses es transformen i l'Estat desenvolupa nous mecanismes de suport.

Expert en tendĆØncies

Mikhail Nasibulin Des del maig de 2019 Ć©s el responsable del Departament de CoordinaciĆ³ i ImplementaciĆ³ de Projectes d'Economia Digital del Ministeri de ComunicaciĆ³ i Mitjans de ComunicaciĆ³ del nostre paĆ­s. S'encarrega de les qĆ¼estions relacionades amb la coordinaciĆ³ del programa nacional "Economia digital de la FederaciĆ³ Russa", aixĆ­ com de la implementaciĆ³ del projecte federal "Tecnologies digitals". Per part del ministeri, Ć©s responsable de la implementaciĆ³ de l'estratĆØgia nacional per al desenvolupament de la intelĀ·ligĆØncia artificial per al perĆ­ode fins al 2030.

Nasibulin tĆ© una Ć mplia experiĆØncia en el desenvolupament de noves tecnologies i start-ups. Del 2015 al 2017 va ocupar el cĆ rrec de subdirector del programa educatiu d'AFK Sistema. En aquest cĆ rrec, va liderar el desenvolupament i la implementaciĆ³ d'una estratĆØgia per crear un grup de talent per a empreses pĆŗbliques i privades d'alta tecnologia i ciĆØncia intensiva. Va desenvolupar una metodologia per a l'enfocament del projecte en la formaciĆ³ d'enginyers juntament amb institucions de desenvolupament (AgĆØncia ANO d'Iniciatives EstratĆØgiques, Iniciativa TecnolĆ²gica Nacional, RVC JSC, Fons de Desenvolupament d'Iniciatives d'Internet, Ministeri d'IndĆŗstria i ComerƧ, etc.), universitats tĆØcniques i empreses lĆ­ders. (AFK Sistema , Intel, R-Pharm, etc.) en una Ć mplia gamma d'especialitzacions. El 2018, es va convertir en el cap dels programes d'incubaciĆ³ de la FundaciĆ³ Skolkovo, des d'on va passar a treballar al Ministeri de Telecomunicacions i Comunicacions de masses.

QuĆØ Ć©s la transformaciĆ³ digital?

En general, La transformaciĆ³ digital Ć©s una reestructuraciĆ³ important del model de negoci d'una organitzaciĆ³ utilitzant les noves tecnologies digitals. Condueix a un replantejament fonamental de l'estructura actual i canvis en tots els processos, permet crear nous formats en el treball amb socis, com els consorcis, aixĆ­ com adaptar productes i serveis a les necessitats d'un client en concret. El resultat hauria de ser l'assoliment per part de les empreses de resultats clau d'eficiĆØncia econĆ²mica, optimitzaciĆ³ dels costos empresarials i millora de la qualitat del servei prestat o del producte que s'estĆ  produint.

I hi ha casos d'ĆØxit de transformaciĆ³ digital d'empreses al mĆ³n. AixĆ­, el conglomerat industrial Safran SA, en el marc de la iniciativa per crear una ā€œfĆ brica del futurā€, va posar en marxa un nou ecosistema que inclou canvis tecnolĆ²gics i de personal. D'una banda, va contribuir al desenvolupament de les lĆ­nies de producciĆ³ digitals i, de l'altra, va canviar qualitativament el paper dels treballadors de les botigues, que amb l'ajuda de tecnologies avanƧades es van convertir en operadors de mĆ²duls de producciĆ³ autĆ²nomament flexibles.

O, per exemple, considereu el fabricant de maquinĆ ria agrĆ­cola John Deer. Amb l'objectiu d'optimitzar el manteniment i augmentar els rendiments, l'empresa ha passat progressivament a un model de tractor intelĀ·ligent digital amb una plataforma d'aplicacions de servei oberta (amb la integraciĆ³ d'Internet de les coses, GPS, telemĆ tica, anĆ lisi de big data).

Quins sĆ³n els incentius per al desenvolupament de les tecnologies digitals?

Als paĆÆsos desenvolupats, les empreses manufactureres tenen un alt nivell d'implementaciĆ³ de les tecnologies digitals modernes, en aixĆ² encara estan per davant de les empreses nacionals. Una de les raons - la manca d'una visiĆ³ estratĆØgica clara de la transformaciĆ³ digital i dels mecanismes de gestiĆ³ del canvi en diverses empreses russes. TambĆ© podem destacar el baix nivell d'automatitzaciĆ³ dels processos productius i de les funcions administratives (finances i comptabilitat, compres, personal). Per exemple, en el 40% de les empreses, els processos no estan automatitzats.

Tanmateix, aixĆ² tambĆ© Ć©s un incentiu per a un augment significatiu dels indicadors. Segons una enquesta d'experts, les empreses manufactureres mostren un gran interĆØs pel tema de la transformaciĆ³ digital.

AixĆ­, el 96% de les empreses en els propers 3-5 anys tenen previst canviar el model de negoci actual com a conseqĆ¼ĆØncia de la introducciĆ³ de les tecnologies digitals, un terƧ de les empreses ja han engegat canvis organitzatius, gairebĆ© el 20% ja estan implementant projectes pilot.

Per exemple, el KamAZ ja ha posat en marxa un programa de transformaciĆ³ digital que preveu una cadena de processos digital i contĆ­nua des de la fase de desenvolupament fins a la fase de servei postvenda sota contractes de cicle de vida. AixĆ² fa possible produir nous models de camions premium, que no sĆ³n inferiors en termes de caracterĆ­stiques als productes dels competidors estrangers.

Sibur implementa el concepte de ā€œfĆ brica digitalā€, que preveu la digitalitzaciĆ³ dels processos productius i logĆ­stics. La companyia estĆ  implementant analĆ­tiques avanƧades per al manteniment predictiu d'equips, bessons digitals en logĆ­stica ferroviĆ ria per optimitzar el procĆ©s de transport, aixĆ­ com sistemes de visiĆ³ artificial i vehicles aeris no tripulats per controlar la producciĆ³ i realitzar inspeccions tĆØcniques. En definitiva, aixĆ² permetrĆ  a l'empresa reduir costos i reduir els riscos de seguretat industrial.

"Correu al nostre paĆ­s" com a part de la transiciĆ³ d'un operador postal tradicional a una empresa de logĆ­stica postal amb competĆØncies informĆ tiques, ja ha llanƧat la seva prĆ²pia plataforma digital d'anĆ lisi de big data per a la gestiĆ³ de flotes. A mĆ©s, l'empresa estĆ  desenvolupant un ecosistema de serveis en el mercat del comerƧ electrĆ²nic: des de centres de classificaciĆ³ automatitzats fins a serveis financers i de missatgeria que faciliten la vida dels clients.

Altres grans corporacions tambĆ© tenen projectes de transformaciĆ³ digital reeixits, per exemple, Ferrocarrils russos, Rosatom, Rosseti, Gazprom Neft.

La transiciĆ³ massiva al treball a distĆ ncia a causa de la propagaciĆ³ de la infecciĆ³ per coronavirus tambĆ© pot esdevenir un impuls per a una digitalitzaciĆ³ mĆ©s activa de les empreses russes. La possibilitat de suport ininterromput i d'alta qualitat dels processos de negoci clau en l'entorn digital es converteix en un avantatge competitiu.

Com superar les barreres a la digitalitzaciĆ³?

Els lĆ­ders de les empreses russes consideren que la manca de competĆØncies tecnolĆ²giques, el desconeixement sobre tecnologies i proveĆÆdors, aixĆ­ com la manca de recursos financers, sĆ³n els principals factors dissuasius de la transformaciĆ³ digital.

Malgrat aixĆ², algunes empreses ja estan superant amb ĆØxit les barreres existents: experimentar amb noves tecnologies digitals per millorar l'eficiĆØncia dels models de negoci actuals, recopilar quantitats importants de dades necessĆ ries per desplegar serveis digitals, iniciar canvis organitzatius, inclosa la creaciĆ³ de divisions especialitzades dins de les empreses. augmentar el nivell de competĆØncies tecnolĆ²giques corporatives, aixĆ­ com, juntament amb institucions cientĆ­fiques i educatives especialitzades, posar en marxa programes de formaciĆ³ de personal orientats a la prĆ ctica.

AquĆ­ Ć©s important tenir en compte la planificaciĆ³ de qualitat de les necessitats empresarials i l'avaluaciĆ³ dels efectes de les solucions implementades en el procĆ©s de transformaciĆ³ digital de l'empresa, aixĆ­ com garantir l'alta velocitat d'implementaciĆ³ del projecte, que Ć©s determinant. factor en un mercat competitiu.

Per cert, en la prĆ ctica estrangera, l'enfocament en el canvi de model de negoci, la creaciĆ³ d'un centre de competĆØncies sota el lideratge del CDTO (cap de transformaciĆ³ digital) i l'estimulaciĆ³ de transformacions complexes en unitats clau de negoci s'han convertit en factors clau en el ĆØxit de la transformaciĆ³ digital.

Des de l'estat, les empreses manufactureres esperen, en primer lloc, suport per a la implantaciĆ³ de solucions tecnolĆ²giques, aixĆ­ com la formaciĆ³ de programes educatius especialitzats i el desenvolupament d'un ecosistema innovador i emprenedoria tecnolĆ²gica. Per tant, la tasca de l'estat Ć©s crear una base per donar suport al desenvolupament de les tecnologies digitals i la seva implementaciĆ³ integral en el sector real de l'economia. El programa nacional d'Economia Digital inclou una sĆØrie de mesures de suport estatal per a projectes dirigits a la formaciĆ³ i implementaciĆ³ de tecnologies digitals d'extrem a extrem.

A mĆ©s, el Ministeri de Telecomunicacions i Comunicacions de Masses ha elaborat Recomanacions metodolĆ²giques per al desenvolupament d'estratĆØgies de transformaciĆ³ digital per a les corporacions estatals i les empreses amb participaciĆ³ estatal. Contenen una sĆØrie de suggeriments i directrius bĆ sics per ajudar a posar en prĆ ctica els enfocaments i mĆØtodes mĆ©s efectius.

Estic segur que les mesures implementades per l'estat ajudaran a augmentar l'interĆØs i la implicaciĆ³ de les empreses i la societat en els processos de transformaciĆ³ digital i ens permetran adaptar-nos rĆ pidament als requisits moderns dels mercats rus i global.


Subscriu-te i segueix-nos a Yandex.Zen: tecnologia, innovaciĆ³, economia, educaciĆ³ i compartir en un sol canal.

Deixa un comentari