LletĆ³s (Lactarius serifluus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Russulales (Russulovye)
  • FamĆ­lia: Russulaceae (Russula)
  • GĆØnere: Lactarius (lletĆ³s)
  • tipus: Lactarius serifluus (aigua lletĆ³s)
  • Galorrheus serifluus;
  • Agaricus seriflus;
  • Lactifluus serifluus.

Foto i descripciĆ³ lletosa (Lactarius serifluus).

El lletĆ³s aquĆ³s (Lactarius serifluus) Ć©s un fong de la famĆ­lia de les Russula, pertanyent al gĆØnere Milky.

DescripciĆ³ externa del fong

LĆ ctic lĆ ctic (Lactarius serifluus) en forma immadura tĆ© un casquet pla de mida petita, a la part central del qual es nota una lleugera protuberĆ ncia. A mesura que el cos fructĆ­fer del fong madura i envelleix, la forma de la seva tapa canvia significativament. En els bolets vells, les vores de la tapa es tornen desiguals, corbades com ones. A la seva part central es forma un embut d'uns 5-6 cm de diĆ metre. La superfĆ­cie de la tapa d'aquest tipus de bolets es caracteritza per la uniformitat i la suavitat ideals i la sequedat (que la distingeix de moltes altres varietats del gĆØnere Mlechnikov). La part superior del bolet es caracteritza per un color marrĆ³-vermell, perĆ² a mesura que s'allunya del centre cap a les vores, el color es torna menys saturat i es converteix gradualment en blanc.

A l'interior de la tapa hi ha un himenĆ²for lamelĀ·lar. Les seves plaques que porten espores sĆ³n groguenques o groguenques, molt primes, descendeixen per la tija.

La tija del bolet tĆ© una forma arrodonida, fa 1 cm d'ample i uns 6 cm d'alƧada. La superfĆ­cie mat de la tija Ć©s perfectament llisa i seca al tacte. En els bolets joves, el color de la tija Ć©s groc-marrĆ³, i en els cossos fructĆ­fers madurs es converteix en marrĆ³ vermellĆ³s.

La polpa del bolet es caracteritza per la fragilitat, de color marrĆ³-vermell. La pols d'espores es caracteritza per un color groguenc, i les partĆ­cules mĆ©s petites incloses en la seva composiciĆ³ tenen una superfĆ­cie ornamental i una forma elĀ·lipsoĆÆdal.

HĆ bitat i perĆ­ode de fructificaciĆ³

LĆ ctic creix individualment o en petits grups, principalment en boscos de fulla ampla i mixtos. La seva fructificaciĆ³ activa comenƧa a l'agost i continua durant tot el setembre. El rendiment d'aquesta varietat de bolets depĆØn directament del clima que s'hagi establert a l'estiu. Si en aquest moment el nivell de calor i humitat era Ć²ptim per al desenvolupament dels cossos fructĆ­fers de bolets, llavors el rendiment de bolets serĆ  abundant, especialment a mitjans del primer mes de tardor.

Comestibilitat

LĆ ctic (Lactarius serifluus) Ć©s un bolet condicionalment comestible que es menja exclusivament en forma salada. Molts boletaires amb experiĆØncia ignoren deliberadament aquesta varietat de bolets, ja que els lletosos aquosos tenen un valor nutricional baix i un sabor deficient. Aquesta espĆØcie es diferencia d'altres representants del gĆØnere Mlechnikov, potser, per una lleugera olor afruitat. Abans de salar, la lletosa aquosa-lletĆ³s se sol bullir bĆ©, o bĆ© es posa en remull durant molt de temps en aigua salada i fresca. Aquest procediment ajuda a desfer-se del desagradable gust amarg creat pel suc lletĆ³s del fong. Aquest bolet en si Ć©s rar i la seva carn no tĆ© una alta qualitat nutricional i un sabor Ćŗnic.

EspĆØcies similars, trets distintius d'ells

El lletĆ³s lletĆ³s (Lactarius serifluus) no tĆ© cap espĆØcie semblant. Exteriorment, Ć©s insignificant, semblant en aparenƧa a un bolet no comestible.

Deixa un comentari