MoCA: en què consisteix aquesta prova cognitiva?

MoCA: en què consisteix aquesta prova cognitiva?

Les malalties neurodegeneratives constitueixen un important problema de salut pública degut, en particular, als trastorns cognitius que les caracteritzen. Entre les moltes proves existents que s’utilitzen per identificar el deteriorament cognitiu, trobem el MoCA o “Montreal Cognitive Assessment”.

Malalties neurodegeneratives

La malaltia d’Alzheimer (EA) és la malaltia neurodegenerativa més freqüent en persones majors de 65 anys. Es manifesta per un deteriorament progressiu de les funcions cognitives, en particular de la memòria, amb un impacte significatiu en les activitats de la vida diària. 

A França, es creu que prop de 800 persones es veuen afectades per la malaltia o una malaltia relacionada. Això representa un cost humà, social i financer considerable. La seva cura esdevé més que mai un problema de salut pública. No obstant això, a França, el 000% dels casos de demència no són objecte de procediments diagnòstics específics amb la confirmació d'un especialista. En els darrers anys s’ha centrat molta feina en pacients amb deteriorament cognitiu lleu o “Deteriorament cognitiu lleu” (MCI). Aquest últim es caracteritza per la presència d’un lleu deteriorament cognitiu, especialment a la zona de memòria, en pacients que romanen independents en la vida quotidiana (Petersen et al., 50).

MoCA, una eina de detecció

La detecció de MCI requereix l’ús d’una o més proves ràpides i senzilles per a les quals s’han validat les qualitats metrològiques (de mesura) requerides. Desenvolupat el 2005 pel Dr. Ziad Nasreddine, neuròleg canadenc, el MoCA és una prova destinada a adults i persones grans amb sospita de deteriorament cognitiu lleu, demència lleu o malaltia neurodegenerativa. En el 80% dels casos, s’utilitza per detectar la malaltia d’Alzheimer, especialment quan la persona sovint l’enyora, de vegades es desorienta. Es fa servir durant vint anys a 200 països i està disponible en 20 idiomes. No permet establir un diagnòstic, sinó que s’utilitza principalment per dirigir-se cap a altres exàmens. També ha rebut atenció empírica per la seva capacitat de detectar deteriorament cognitiu en persones amb malaltia de Parkinson.

MoCA, la prova

Amb una durada de 10 a 15 minuts, la prova consisteix en avaluar les disfuncions cognitives lleus a moderades, avaluant les funcions següents: 

  • atenció;
  • concentració;
  • funcions executives;
  • Memòria;
  • llenguatge ;
  • habilitats constructives visuo;
  • capacitats d'abstracció;
  • el càlcul;
  • orientació.  

L’examinador fa un qüestionari que requereix respostes breus, deu tasques com dibuixar un cub, un rellotge i un exercici de memòria amb diferents paraules per recordar. 

Les instruccions són prou específiques per guiar clarament l’avaluador durant tot el guardó. Per tant, ha de tenir a mà la graella de puntuació i les instruccions per completar el MoCA. Amb aquests dos documents i un llapis, passa a la prova seguint les instruccions i valorant simultàniament les respostes de la persona. Atès que la puntuació MoCA depèn del nivell educatiu, els autors recomanen afegir un punt si l'educació del pacient és de 12 anys o menys. Tot i que les preguntes poden semblar fàcils, no són fàcils per a les persones amb demència.

La prova MoCa a la pràctica

Els exercicis es basen en:

  • memòria a curt termini (5 punts);
  • habilitats visuals i espacials amb la prova del rellotge (3 punts);
  • una tasca que consisteix a copiar un cub (1 punt);
  • funcions executives;
  • fluència fonèmica (1 punt);
  • abstracció verbal (2 punts);
  • atenció, concentració i memòria de treball (1 punt);
  • resta de sèries (3 punts);
  • lectura de números cap amunt (1 punt) i cap enrere (1 punt);
  • llenguatge amb la presentació d’animals de companyia (3 punts) i repetició de frases complexes (2 punts);
  • orientació en el temps i l’espai (6 punts).

La valoració de l'avaluació es fa directament a la graella i simultàniament amb la prova. L’avaluador ha de registrar les respostes de la persona i marcar-les (bo per a un punt i incorrecte per a 0 punts). Així s’obtindrà una puntuació màxima de 30 punts. La partitura es pot interpretar de la següent manera:

  • = 26/30 = cap deteriorament neurocognitiu;
  • 18-25 / 30 = deteriorament lleu;
  • 10-17 = deteriorament moderat;
  • Menys de 10 = deteriorament greu.

Deixa un comentari