Mycena de vores grogues (Mycena citrinomarginata)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Mycenaceae (Mycenaceae)
- GĆØnere: Mycena
- tipus: Mycena citrinomarginata (Micena amb vores grogues)
:
- Mycena avenacea var. citrinomarginata
cap: 5-20 milĀ·lĆmetres de diĆ metre i uns 10 mm de pes. CĆ²nic quan Ć©s jove, desprĆ©s Ć mpliament cĆ²nic, parabĆ²lic o convex. Solcat, estriat radialment, translĆŗcid apagat, higrĆ²fan, glabre, llis. Molt multicolor: groguenc pĆ lĀ·lid, groc verdĆ³s, groc oliva, groc pur, gris marronĆ³s groguenc, verd grisenc, gris groguenc, mĆ©s fosc al centre, mĆ©s pĆ lĀ·lid cap a la vora.
plaques: de creixement dĆØbil, (15-21 peces, nomĆ©s es consideren les que arriben a la tija), amb plaques. Blanc apagat, tornant-se de color gris-marrĆ³ pĆ lĀ·lid amb l'edat, amb vores de llimona a groc fosc, rarament pĆ lĀ·lid a blanquinĆ³s.
cama: prim i llarg, 25-85 milĀ·lĆmetres d'alƧada i 0,5-1,5 mm de gruix. Buit, trencadĆs, relativament uniforme al llarg de tota la longitud, una mica eixamplat a la base, de secciĆ³ rodona, recte a lleugerament corbat. Finament pubescent al voltant de tot el perĆmetre. PĆ lĀ·lid, groguenc pĆ lĀ·lid, groc verdĆ³s, verd oliva, grisenc, mĆ©s clar prop del casquet i mĆ©s fosc per sota, de color groc-marrĆ³ a marrĆ³ grisenc o marrĆ³ tinta. La base sol estar densament coberta de fibrilĀ·les blanquinoses llargues, rugoses i corbes, que sovint s'eleven forƧa altes.
Polpa: molt prim, blanquinĆ³s, translĆŗcid.
Olor: feble, agradable. Algunes fonts (Fongs de CalifĆ²rnia) indiquen una olor i un gust "rars" diferents.
Sabor: suau.
Espores en polsk: blanc o amb tint de llimona.
PolĆØmica: 8-12(-14.5) x 4.5-6(-6.5) Āµm, allargada, gairebĆ© cilĆndrica, llisa, amiloide.
Desconegut. El bolet no tƩ cap valor nutritiu.
Creix en grans grups o dispersos, els hĆ bitats sĆ³n diferents: a la gespa i zones obertes sota els arbres (tant conĆferes com caducifolis de diverses espĆØcies), entre fulles i branquetes sota el ginebre comĆŗ (Juniperus communis), entre molses terrestres, sobre molses de molsa, entre fulles caigudes i sobre branquetes caigudes; no nomĆ©s als boscos, sinĆ³ tambĆ© a les zones herbades urbanes, com ara gespes, parcs, cementiris; en gespa en zones muntanyoses.
Des de mitjan estiu fins a la tardor, de vegades fins a finals de tardor.
La micena de bandes grogues Ć©s una espĆØcie molt ādiversaā, la variabilitat Ć©s enorme, Ć©s una mena de camaleĆ³, amb una gamma de colors del groc al marrĆ³ i un hĆ bitat des de l'herba fins al bosc. Per tant, la determinaciĆ³ per macrocaracterĆstiques pot ser difĆcil si aquestes macrocaracterĆstiques es creuen amb altres espĆØcies.
No obstant aixĆ², es creu que els tons grocs de la tapa i la tija sĆ³n una "targeta de visita" forƧa bona, sobretot si s'hi afegeix la vora de les plaques, normalment de colors clars en tons llimona o groguencs. Un altre tret caracterĆstic Ć©s la tija, que sovint estĆ coberta de fibrilles llanas molt amunt de la base.
Algunes fonts enumeren Mycena olivaceomarginata com una espĆØcie similar, fins al punt de debatre si sĆ³n de la mateixa espĆØcie.
Mycena blanc groguenc (Mycena flavoalba) Ʃs mƩs clara.
Mycena epipterygia, amb un casquet groguenc-oliva, es pot identificar visualment per la pell seca del casquet.
De vegades es pot trobar M. citrinomarginata sota el ginebre juntament amb la molt semblant Mycena citrinovirens, en aquest cas nomĆ©s ajudarĆ la microscĆ²pia.
La forma marrĆ³ de M. citrinomarginata s'assembla a diverses micenes del bosc, potser la mĆ©s semblant Ć©s la lletera (Mycena galopus), que es distingeix fĆ cilment pel suc lletĆ³s que segrega a les lesions (pel qual s'anomenava "lletĆ³s").
Foto: Andrey, Sergey.