contingut
DescripciĆ³ general de la malaltia
La sarna Ć©s una malaltia de la pell altament contagiosa que es transmet principalment per contacte a travĆ©s dāuna persona malalta o articles per a la llar contaminats i que Ć©s causada per un Ć car de la sarna. La freqĆ¼ĆØncia mĆ©s alta dāinfeccions es va registrar en grups infantils.
Els motius:
La causa de la malaltia Ć©s l'Ć car de la sarna. Durant el dia, l'activitat de la paparra no Ć©s la mateixa (la mĆ©s gran al vespre). Podeu infectar-vos com a conseqĆ¼ĆØncia d'un contacte prolongat amb la persona malalta o pel contacte amb els seus articles de la llar (la probabilitat mĆ©s alta d'infecciĆ³ es produeix al vespre i a la nit, durant el perĆode d'activitat de les paparres). En condicions ambientals favorables, la femella Sarcoptes scabiei pot romandre activa fins a 1.5 dies.
El patogen viu a l'epidermis. Pot creuar la pell i posar ous.
Alt risc d'infecciĆ³ en humans:
- en contacte amb el pacient o els seus articles de la llar durant la nit;
- viure a la mateixa habitaciĆ³ amb el pacient;
- contacte estret amb el pacient al vespre.
La infecciĆ³ per contacte amb articles de la llar es realitza si el pacient tĆ© un alt Ćndex de parĆ sits (gran nombre d'adults i larves a l'epidermis).
SĆmptomes:
El quadre clĆnic tĆ© les seves prĆ²pies caracterĆstiques quan estĆ infectat per una femella o larves. El perĆode d'incubaciĆ³ de la infecciĆ³ amb sarna a travĆ©s de la larva dura 14 dies. Quan s'infecta amb un Ć car adult de la sarna, els sĆmptomes de la sarna apareixen immediatament.
Com es veu i se sent la sarna? Assignar un curs tĆpic i atĆpic de la malaltia.
En un curs tĆpic, els pacients poden queixar-se d'una picor intensa, que es torna mĆ©s intensa al vespre ia la nit. Amb el pentinat, algunes de les femelles i larves s'eliminen de les capes superficials de la pell. A la superfĆcie de la pell (principalment simĆØtricament), apareixen lĆnies blanquinoses (moviments) que s'eleven per sobre de la pell, de fins a 5-7 mm de llarg.
A prop dels passadissos hi ha densos tubercles vermell-porpra, rastres de rascades, es determinen escorces de sang. A la base del tall del cabell es formen tubercles o vesĆcules (aquĆ Ć©s on la femella pon els ous). Quan s'adhereix una infecciĆ³, poden aparĆØixer vesĆcules plenes de contingut tĆØrbol.
Les erupcions a la pell s'associen no nomĆ©s amb l'efecte mecĆ nic de la femella a la pell, sinĆ³ tambĆ© amb el desenvolupament de processos patolĆ²gics alĀ·lĆØrgics i inflamatoris en resposta als productes de rebuig de la paparra o de les larves. Possible desenvolupament de complicacions infeccioses.
Hi ha petites caracterĆstiques de la localitzaciĆ³ de la "sarna" entre persones infectades de diferents grups d'edat i gĆØnere. Apareixen:
- en adults a les mans i plecs interdigitals, abdomen, superfĆcies flexores de cames i braƧos, a les aixelles;
- en dones - als mugrons;
- en homes: a l'escrot, penis;
- en nens: al cap, natges, palmells i peus, sota les plaques de les ungles.
A la pell de l'esquena, el cap, el coll, els elements de l'erupciĆ³ sovint estan absents. AixĆ² es deu a l'alliberament de grans quantitats de sĆØu per la pell, que omple els conductes de ventilaciĆ³ i interfereix amb la vida de la paparra.
Els casos atĆpics de sarna es manifesten de la segĆ¼ent manera:
- En pacients infectats amb larves d'Ć cars, durant el perĆode d'incubaciĆ³, no hi ha "sarna" (sarna sense cau).
- En la gent gran, a causa dels processos fisiolĆ²gics associats a la hipotrĆ²fia de la pell i el greix subcutani, els signes de sarna sĆ³n lleus.
- En persones amb immunosupressiĆ³ (iatrogĆØnica o amb antecedents de El VIH infecciĆ³), la picor Ć©s menys pronunciada. AixĆ² contribueix a la rĆ pida propagaciĆ³ de la paparra per tot el cos, incloent l'esquena i el cap. A la pell, hi ha molts elements de l'erupciĆ³ que estan molt separats entre si, la pell s'asseca rĆ pidament, Ć©s possible la formaciĆ³ de plaques denses, sota les quals el patogen es multiplica.
- En les persones que solen realitzar procediments d'higiene, hi ha menys erupcions, els sĆmptomes de la malaltia no sĆ³n tan evidents.
- En casos greus, la malaltia es torna sistĆØmica, l'estat general es altera, s'observa hipertĆØrmia.
Sovint, la sarna, especialment en la infĆ ncia, es complica amb l'addiciĆ³ d'una infecciĆ³ (pioderma, folĀ·liculitis, furĆŗncle), el desenvolupament de diverses reaccions alĀ·lĆØrgiques ( ĆØczema , urticĆ ria ).
Tipus de sarna:
- Sarna tĆpica.
- Sarna sense cops (hi ha bombolles a la pell, ja que la infecciĆ³ es va produir amb larves).
- La sarna "neta": Ć©s suau, ja que la gent sovint renta i renta la majoria de les paparres.
- Sarna noruega: es manifesta en aquells que tenen un sistema immunitari debilitat.
- Pseudo-crosta: quan sāinfecta amb animals.
- La sarna complicada Ć©s una conseqĆ¼ĆØncia dāuna infecciĆ³ associada.
Aliments Ćŗtils per a la sarna
En cas de sarna, com a tal, no hi ha caracterĆstiques nutricionals pronunciades, ja que no hi ha infecciĆ³ sistĆØmica. No obstant aixĆ², els metges aconsellen afegir mĆ©s vitamines a la dieta o prescriure complexos vitamĆnics per augmentar la immunitat.
- Ćs Ćŗtil utilitzar fetge de porc i vedella, crema agra, moniatos, ostres, matĆ³, feta, algues, formatge elaborat, mantega i brĆ²quil, ja que tenen un alt contingut de vitamina A. I afavoreix la regeneraciĆ³ de teixits, augmentant immunitat i augment de la resistĆØncia a les infeccions.
- El consum de kiwi, grosella negra, cols de BrusselĀ·les, pebrots dolƧos, coliflor i col vermella, cĆtrics, maduixes i espinacs proporciona al cos vitamina C, indispensable per a la formaciĆ³ de teixit connectiu, inclosa la pell, i tambĆ© ajuda al cos lluitar contra les toxines.
- Menjar nata, llobarro, ous de gallina i crema agra proporciona al cos vitamina D, que sāha demostrat eficaƧ en el tractament de certes afeccions de la pell.
- Ćs important menjar rovell d'ou, llenties, pĆØsols, cacauets, fetge, arrĆ²s, farina de civada, ordi, espinacs, patates, aixĆ com productes carnis, lluƧ, cansalada, gambes, ja que contenen colina, o vitamina B4, que el cos necessita per completar l'assimilaciĆ³ d'altres vitamines. A mĆ©s, prevĆ© el desenvolupament de la diabetis mellitus, ja que enforteix les membranes de les cĆØlĀ·lules beta que produeixen insulina.
- Menjar xampinyons, cacauets, festucs, avellanes, mongetes, civada, nous, blat de moro, ordi i fetge de porc proporciona al cos vitamina B3, que no nomĆ©s dĆ³na suport a la immunitat, sinĆ³ que tambĆ© afavoreix la curaciĆ³ rĆ pida de les ferides.
- Pinyons, ametlles, xampinyons, bolets, rovellons, formatge elaborat, verat, espinacs, carn dāoca subministren al cos vitamina B2, indispensable per a la renovaciĆ³ de teixits i que tambĆ© tĆ© un efecte positiu sobre la pell.
- Menjar blat sarraĆ, pasta, llenties, anacards, blat de moro, porc i civada proporciona al cos vitamina B1, que lāajuda a resistir les infeccions.
- Les avellanes, el brĆ²quil, els espinacs, lāordi i el porro contenen vitamina B9, indispensable per a la formaciĆ³ de noves cĆØlĀ·lules de la pell.
- LāĆŗs dāalbercocs i prunes prunes seques, perca de lluc, calamars, ordi, alazĆ i anguila enriqueix el cos amb vitamina E, que augmenta les defenses del cos.
- La vitamina H, que es troba en el fetge, els ous de gallina, la civada, els pĆØsols, la carn de pollastre, la carn de bacallĆ , les maduixes, la nata i la crema agra, ajuda a mantenir la immunitat i tĆ© un efecte positiu sobre la salut de la pell.
- El conill, el pollastre, lāoca, aixĆ com el lluc, la sardina, el verat, la tonyina, el salmĆ³, la vedella, els pĆØsols, els calamars i el gall dindi enriqueixen el cos amb vitamina PP, que Ć©s essencial per a la salut de la pell.
- Menjar remolatxa, pomes, albercocs, pastanagues, albergĆnies, blat de moro, kiwi i llimona augmenta la ingesta de bor al cos, cosa que augmenta la capacitat de la insulina per reduir els nivells de glucosa a la sang i aixĆ protegir contra la diabetis.
- La carn de colom, els pĆØsols, els festucs, el corni, el blat de moro i els pinyons enriqueixen el cos amb ferro, cosa que augmenta les defenses del cos.
- Gall dāindi, vedella, porc, xai, fetge, conill i pollastre, aixĆ com ous i peixos (sardina, salmĆ³ rosa i llobarro) subministren al cos sofre, que sāanomena āmineral de la bellesaā.
Remeis populars per al tractament de la sarna
- 1 Podeu utilitzar banys de camamilla per millorar l'estat de la pell.
- 2 TambƩ podeu tractar les zones afectades de la pell amb una barreja d'1 cullerada. suc de celidonia i 4 cullerades. l. vaselina.
- 3 Es pot aplicar quitrĆ de bedoll a les zones afectades del cos, que, desprĆ©s de 3 hores, es renta amb aigua tĆØbia.
- 4 A mƩs, les zones afectades es poden tractar amb una barreja d'1 culleradeta. trementina amb 2 cullerades. l. mantega.
- 5 A mƩs, la sarna es tracta amb suc de les fulles de les figues.
- 6 Podeu netejar les zones afectades amb una barreja de fulles de llorer triturades en un molinet de cafĆØ i mantega en quantitats iguals.
- 7 En tractar la sarna en nens, s'aconsella dissoldre un tros de sabĆ³ en aigua tĆØbia perquĆØ es formi una gran quantitat d'escuma i aplicar-lo amb una esponja a la pell afectada durant 30 minuts, desprĆ©s banyar el nen amb aigua tĆØbia. L'Ćŗs d'ungĆ¼ents per a la sarna desprĆ©s d'aquest procediment serĆ mĆ©s eficaƧ.
- 8 Quan es tracta la sarna, el tractament de les zones afectades amb oli d'espĆgol ajuda.
- 9 Un altre tractament eficaƧ Ʃs aplicar guix triturat, tamisat amb un colador fi, a les zones amb picor.
- 10 La sarna es pot tractar tractant les zones afectades amb suc de lingonberry.
Aliments perillosos i nocius per a la sarna
- Sovint els metges aconsellen limitar el consum de dolƧos, ja que lāalt contingut de sucre contribueix a la propagaciĆ³ de lāĆ car.
- No es recomana consumir begudes alcohĆ²liques durant el tractament de la sarna, per no obstruir el cos amb toxines.
- TambĆ© Ć©s aconsellable limitar el consum dāaliments picants i salats durant aquest perĆode, ja que hi ha la possibilitat que aquests aliments puguin provocar una exacerbaciĆ³ de la malaltia.
Tractament de la sarna
Es proporciona tractament a persones malaltes i de contacte. Suposa:
- eradicaciĆ³ del patogen, ous, larves del cos;
- eliminaciĆ³ de les manifestacions clĆniques de la malaltia;
- prevenciĆ³ de complicacions;
- prevenir la propagaciĆ³ del parĆ sit.
Hi ha diversos tipus de terĆ pia:
- especĆfic (quan es detecten moviments de picor);
- assaig i profilĆ ctic (si se sospita de sarna, perĆ² en absĆØncia de confirmaciĆ³ de laboratori i instrumental).
Com desfer-se de la sarna? Durant el tractament, es segueixen les regles segĆ¼ents:
- el tractament es realitza a l'epidocagia al mateix temps per a tothom;
- abans del tractament, es recomana rentar-se a fons amb sabĆ³ i vaporitzar la pell tant com sigui possible;
- els medicaments s'apliquen al vespre, ben fregats a la pell;
- no rentar el medicament de la pell, incloses les mans, durant 12 hores;
- per als nens, el fĆ rmac s'aplica a tota la superfĆcie de la pell;
- desprĆ©s del final del curs de la terĆ pia, tots els articles per a la llar, llit i roba interior, roba, joguines es processen amb mitjans especials.
En el tractament de la sarna, s'utilitzen sarna (medicaments que destrueixen l'Ć car de la sarna, els seus ous i larves) en formes de dosificaciĆ³ com ungĆ¼ent, crema, emulsiĆ³, aerosol, suspensiĆ³.
La farmacoterĆ pia implica l'Ćŗs de fĆ rmacs com ara:
- derivats del benzoat de benzil (no utilitzat en nens menors de 3 anys i en dones embarassades);
- "Permetrina" (no s'utilitza en nens menors d'1 any, en lactĆ ncia);
- pomada sulfĆŗrica (no s'utilitza en nens menors de 2 anys, en dones embarassades);
- butĆ²xid de piperonil amb esbiol (pot ser utilitzat per dones embarassades i nens menors d'1 any).
Amb la sarna amb formaciĆ³ de crostes denses, primer cal suavitzar-les amb ungĆ¼ent salicĆlic.
Durant el curs de la terĆ pia, es fan estudis periĆ²dicament per identificar individus actius de la paparra.
Ćs possible hospitalitzar un pacient en un hospital amb:
- la presĆØncia de complicacions greus;
- la impossibilitat de dur a terme una terĆ pia d'alta qualitat de manera ambulatĆ²ria;
- el pacient tĆ© anomalies neuropsiquiĆ triques;
- incapacitat per aĆÆllar el pacient dels individus sans.
El metge desenvolupa individualment un rĆØgim de tractament complet, dosis de fĆ rmacs, mesures sanitĆ ries i antiepidĆØmiques.
PrevenciĆ³ de la sarna
Per evitar infectar altres persones, heu de:
- identificar activament les persones de contacte;
- dur a terme les mesures antiepidĆØmiques en el brot Ćntegrament;
- fer servir equips de protecciĆ³ per atendre els malalts.
Fins a la recuperaciĆ³ completa, el pacient estĆ aĆÆllat.
AtenciĆ³!
LāadministraciĆ³ no es fa responsable de cap intent dāutilitzar la informaciĆ³ proporcionada i no garanteix que no us perjudiqui personalment. Els materials no es poden utilitzar per prescriure tractament i fer un diagnĆ²stic. Consulteu sempre el vostre metge especialista!
Ų³ŁŲ§Ł ŲŲ³ŲŖŁ ŁŲØŲ§Ų“ŪŲÆ Ś©Ł Ł ŲÆŲŖŪ Ų§Ų³ŲŖ Ś©Ł Ų§Ų² ŲØŪŁ Ų§Ų±Ū ŚÆŲ§Ł Ų±ŁŚ Ł Ū ŲØŲ±Ł ŁŲ± ŲÆŲ§Ų±ŁŲŖŪ Ų§Ų³ŲŖ Ś©Ł Ų§Ų² ŲØŪŁ Ų§Ų±Ū ŚÆŲ§Ł Ų±ŁŚ Ł Ū ŲØŲ±Ł ŁŲ± ŲÆŲ§Ų±ŁŪ ŁŲ± ŲÆŲ§Ų±ŁŪ ŁŲ± ŲÆŲ§Ų±ŁŪ ŁŲ± ŲÆŲ§Ų±ŁŪŁ Ų§Ų³Ų±ŁŪ ŁŲÆŲ§Ų“ŲŖŁ
Ų³ŁŲ§Ł Ł Ł Ł Ų®Ų§ŁŁ Ł ŁŲ± ŲÆŁ ŲØŁ ŚÆŲ§Ł Ł ŲØŲŖŁŲ§ Ų“ŲÆŪŁ Ų“ŲØŁŲ§ Ų§Ų² Ų®Ų§Ų±Ų“ Ų“ŲÆŪŲÆ Ų¹Ų°Ų§ŲØ ŚÆŲ§Ł Ł ŲØŲŖŁŲ§ Ų“ŲÆŪŁ Ų“ŲØŁŲ§ Ų§Ų² Ų®Ų§Ų±Ų“ Ų“ŲÆŪŲÆ Ų¹Ų°Ų§ŲØ ŪŲÆ Ų¹Ų°Ų§ŲØ Ł ŪŚ©Ų“Ł ŪŲ± Ł ŪŚ©Ų“Ł Ł Ł ŪŁŲ“Ų§Ł Ū Ų³ŲŖŁŲ§ŲÆŁ Ś©Ų±ŲÆŪŁ ŁŁŪ ŁŲ§ŪŲÆŁ ŁŲÆŲ§Ų“ŲŖŁ ŪŚ©Ū ŁŪŲ³ŲŖ Ś©Ł Ų±Ų§ŁŁŁ Ų§ŪŪ Ś©ŁŁ ŲÆŚ©ŚÆŁ ŁŲÆŲ§Ų“ŲŖŁ ŪŚ©Ū ŁŪŲ³ŲŖ Ś©Ł Ų±Ų§ŁŁŁ Ų§ŪŪ Ś©ŁŁ ŲÆŚ©Ś®Ų± Ł Ų©Ś²Ś©ŲŖŲ± Ł Ų©Ś©Ū Ų“ ŲÆŲ± ŁŁ ŪŲ±Ł Ų±ŪŲÆŁ ŲØŁ Ų³Ų± ŲÆŲ± ŲÆŲ§ŁŲ“ŚÆŲ§ŁŪ Ś©Ł ŲØŁ Ų§ŪŁŲ§ Ł ŲÆŲ±Ś© ŲÆŲ§ŲÆŁ