contingut
Pisolithus tintorius (Pisolithus tinctorius)
- Pisolitus sense arrels
- Lycoperdon capitatum
- Pisolithus arhizus
- Colorant per esclerodĆØrmia
- Pisolitus sense arrels;
- Lycoperdon capitatum;
- Pisolithus arhizus;
- Colorant per esclerodĆØrmia.
DescripciĆ³ externa
Els cossos fructĆfers del pisolit sense arrels sĆ³n forƧa grans, poden arribar a una alƧada de 5 a 20 cm i un diĆ metre de 4 a 11 (en alguns casos fins a 20) cm. .
El pseudĆ²pode d'aquest fong es caracteritza per una longitud d'1 a 8 cm i un diĆ metre d'uns 2-3 cm. Ćs molt arrelat, fibrĆ³s i molt dens. En bolets joves, s'expressa dĆØbilment, i en els madurs es torna molt desagradable, repulsiu.
EstaciĆ³ i hĆ bitat del grebe
Anteriorment, el bolet Pisolithus tinctorius estava classificat com a bolet cosmopolita i es podia trobar gairebĆ© a tot arreu, excepte a les regions situades mĆ©s enllĆ del cercle polar Ć rtic. Actualment s'estan revisant els lĆmits de l'hĆ bitat d'aquest fong, ja que algunes de les seves subespĆØcies que creixen, per exemple, a l'hemisferi sud i als trĆ²pics, es classifiquen com a varietats separades. A partir d'aquesta informaciĆ³, es pot dir que el colorant pisolitus es troba al territori de l'HolĆ rtic, perĆ² les seves varietats que es troben a Sud-Ć frica i Ćsia, Ćfrica Central, AustrĆ lia i Nova Zelanda pertanyen molt probablement a tipus relacionats. Al territori del nostre paĆs, el colorant pisolithus es pot veure a SibĆØria occidental, a l'Extrem Orient i al Caucas. El perĆode de fructificaciĆ³ mĆ©s activa es produeix a l'estiu i principis de tardor. Creix individualment o en petits grups.
La tintura de pisolithus creix principalment en sĆ²ls Ć cids i pobres, en clarianes forestals, a poc a poc, en abocadors d'enverdiment i pedreres poc a poc envasades. No obstant aixĆ², aquests bolets no es poden veure mai en sĆ²ls tipus calcĆ ries. Poques vegades creix en boscos que prĆ cticament no sĆ³n tocats per l'home. Pot formar micorizes amb bedolls i conĆferes. Es tracta d'una micorriza anterior amb eucaliptus, Ć lbers i roures.
Comestibilitat
La majoria dels recolĀ·lectors de bolets consideren que el tint de pisolit Ć©s un bolet no comestible, perĆ² algunes fonts diuen que els cossos fructĆfers no madurs d'aquests bolets es poden menjar amb seguretat.
Els bolets madurs d'aquesta espĆØcie s'utilitzen al sud d'Europa com a planta de tintura tĆØcnica, de la qual s'obtĆ© el colorant groc.
Tipus semblants i diferĆØncies amb ells
L'aspecte caracterĆstic del colorant pisolitus, i la presĆØncia d'una gleba multicambra en ell, permet als boletaires distingir immediatament aquests bolets d'altres espĆØcies. Aquesta varietat de bolets no tĆ© cossos fructĆfers semblants en aparenƧa.
Altres informacions sobre el bolet
El nom genĆØric del bolet descrit provĆ© de dues paraules que tenen arrels gregues: pisos (que significa āpĆØsolsā) i lithos (traduĆÆt per āpedraā). El colorant Pisolithus contĆ© una substĆ ncia especial anomenada triterpĆØ pizosterol. S'aĆÆlla del cos fructĆfer del fong i s'utilitza per a la producciĆ³ de fĆ rmacs que poden combatre eficaƧment els tumors actius.
Pisolitus dyer tĆ© la capacitat de crĆ©ixer en sĆ²ls Ć cids i pobres en nutrients. Aquesta qualitat, al seu torn, confereix als fongs d'aquesta espĆØcie un important valor ecolĆ²gic per a la restauraciĆ³ i el cultiu de boscos en zones amb sĆ²ls que presenten pertorbacions tecnogĆØniques. El mateix tipus de fong s'utilitza per a la reforestaciĆ³ en pedreres i abocadors.