contingut
Fut arrugat taronja (Pluteus aurantiorugosus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Pluteaceae (Pluteaceae)
- GĆØnere: Pluteus (Pluteus)
- tipus: Pluteus aurantiorugosus (Pluteus arrugat de color taronja)
- Agaricus aurantiorugusus Trog
- Pluteus caloceps GF Atk.
- Pluteus coccineus (Massee) JE Lange
- Pluteus leoninus var. coccineus Massee
- Plutey taronja
- Plyutei vermell
- Plyutey taronja arrugada.
El nom actual Ć©s Pluteus aurantiorugosus (Trog) Sacc.
L'etimologia del nom provĆ© del llatĆ pluteus, im i pluteum, a 1) un dosser mĆ²bil de protecciĆ³; 2) mur defensiu immĆ²bil, parapet i aurantiacus (lat.) ā taronja, taronja, + rugosus (lat.) ā arrugat, plegat.
cap Š½ŠµŠ±Š¾Š»ŃŃŠ°Ń Š“ŠøŠ°Š¼ŠµŃŃŠ¾Š¼ Š¾ŠŗŠ¾Š»Š¾ 2-5 ŃŠ¼ Š²ŃŠæŃŠŗŠ»Š¾-ŠŗŠ¾Š»Š¾ŠŗŠ¾Š»ŃŃŠ°ŃŠ°Ń Ń ŠæŠ¾Š“Š¾Š³Š½ŃŃŃŠ¼ ŠŗŃŠ°ŠµŠ¼ Š² Š¼Š¾Š»Š¾Š“Š¾ŃŃŠø, Š·Š°ŃŠøŠ¼ ŠæŠ¾Š“Š¾Š³Š½ŃŃŃŠ¼ ŠøŃŃŃ Š²ŃŠæŃŠŗŠ»Š¾Š¹, ŠæŠ»Š¾ŃŠŗŠ¾-Š²ŃŠæŃŠŗŠ»Š¾Š¹, ŠøŠ½Š¾Š³Š“Š° ŃŠ¾Ń ŃŠ°Š½ŃŃ ŃŠ»Š°Š±Š¾Š²ŃŃŠ°Š¶ŠµŠ½Š½ŃŠ¹ Š±ŃŠ³Š¾ŃŠ¾Šŗ, Š½ŠµŠ³ŠøŠ³ŃŠ¾ŃŠ°Š½Š½Š°Ń. ŠŠ°Š¶Šµ Ń ŃŠ¾Š·ŃŠµŠ²ŃŠøŃ Š³ŃŠøŠ±Š¾Š² ŃŠ»ŃŠæŠŗŠ° Š½Šµ ŃŃŠ°Š½Š¾Š²ŠøŃŃŃ ŠæŠ»Š¾ŃŠŗŠ¾Š¹, Š²Š¾Š³Š½ŃŃŠ¾Š¹.
Š Š¾ŠŗŃŠ°ŃŠŗŠµ ŃŠ»ŃŠæŠŗŠø ŠæŃŠµŠ¾Š±Š»Š°Š“Š°ŃŃ Š¶ŠµŠ»ŃŠ¾-Š¾ŃŠ°Š½Š¶ŠµŠ²ŃŠµ, Š¾ŃŠ°Š½Š¶ŠµŠ²ŃŠµ, Š¾ŃŠ°Š½Š¶ŠµŠ²Š¾-ŠŗŃŠ°ŃŠ½Š¾Š²Š°ŃŃŠµ ŃŠ¾Š½Š° ŃŃŠµŠ½ŃŠ° ŃŠµŠøŃŠ°Š½ ŃŠµŠ²ŃŠµ Š¦ŠµŠ½ŃŃ, ŠŗŠ°Šŗ ŠæŃŠ°Š²ŠøŠ»Š¾, Š¾ŠŗŃŠ°ŃŠµŠ½ ŃŃŃŠµ ā Š²ŠæŠ»Š¾ŃŃ Š“Š¾ ŃŃŠŗŠ¾-Š°Š»Š¾Š³Š¾ ŃŠ²ŠµŃŠ°. ŠŠ¾Š²ŠµŃŃ Š½Š¾ŃŃŃ Š²Š½Š°ŃŠ°Š»Šµ Š³Š»Š°Š“ŠŗŠ°Ń Š±Š»ŠµŃŃŃŃŠ°Ń Ń ŃŠ¾Š²Š½ŃŠ¼ ŠŗŃŠ°ŠµŠ¼, Ń Š²Š¾Š·ŃŠ°ŃŃŠ¾Š¼ ŠæŃŠøŠ¾Š±ŃŠµŃŠ°ŠµŃ ŃŠµŃŠ¾Ń Š¾Š²Š°ŃŃŃ Š·ŠµŃŠ½ŠøŃŃŠ¾ŃŃŃ, ŠæŠ¾Ń Š¾Š¶ŃŃ Š½Š° Š¼ŠµŠ»ŠŗŠøŠµ Š¶ŠøŠ»ŠŗŠø Šø ŃŠŗŠ»Š°Š“ŠŗŠø, ŠæŠ¾ Š¼ŠµŃŠµ ŃŠ¾Š·ŃŠµŠ²Š°Š½ŠøŃ ŃŠŗŠ»Š°Š“ŃŠ°ŃŠ¾ŃŃŃ ŃŃŠ°Š½Š¾Š²ŠøŃŃŃ Š±Š¾Š»ŠµŠµ Š¾ŃŠµŠ²ŠøŠ“Š½Š¾Š¹ (Š²ŠæŃŠ¾ŃŠµŠ¼, ŃŃŠ¾Ń ŠæŃŠøŠ·Š½Š°Šŗ Š¼Š¾Š¶ŠµŃ Š±ŃŃŃ ŃŠ»Š°Š±Š¾ Š²ŃŃŠ°Š¶ŠµŠ½, ŠøŠ»Šø Šø Š²Š¾Š²ŃŠµ Š¾ŃŃŃŃŃŃŠ²Š¾Š²Š°ŃŃ). Š¤Š¾ŃŠ¾ ŃŃŠ°Š³Š¼ŠµŠ½ŃŠ° ŃŠ»ŃŠæŠŗŠø:
Polpa blanc, groguenc pĆ lĀ·lid, no canvia de color al tall.
Gust i olor ā neutre, lleugerament pronunciat, algunes fonts indiquen un regust lleugerament amarg.
HimenĆ²for bolet ā lamelĀ·lar. Les plaques sĆ³n amples lliures (fins a 7 mm), sovint localitzades. En bolets joves, sĆ³n blancs, amb l'edat adquireixen un color rosa clar i rosa caracterĆstic dels plutei. La vora de les plaques Ć©s uniforme o finament serrejada, sovint pintada de color groguenc.
Les espores sĆ³n llises, elĀ·lipsoides, de 5,5-6,5 Ć 4,2-5 Āµm. Estampat d'espores rosa
BasĆdis 18ā31 Ć 6ā7.5 Āµm, en forma de maƧa, de 4 espores;
Queilocystidis 30ā65 (70) Ć 20ā40 (45) Āµm, incolors en forma de maƧa o en forma de pera.
Pleurocystidis 40-80Ć15-30 Āµm, en forma de maca fusiforme o en forma d'ampolla, incolors, rarament amb un pigment grisenc.
Pileipellis estĆ format per l'himeniderm d'elements en forma de maƧa, en forma de matrĆ s i en forma de pera amb un pigment intracelĀ·lular de groc a taronja brillant.
cama central (de vegades pot ser lleugerament excĆØntrica) de 3 a 8 cm de llarg i 0,5 a 1 cm d'amplada, cilĆndrica amb un lleuger engrossiment cap a la base, sovint corbada, lleugerament pubescent i fibrosa. El color de la tija a la tapa Ć©s blanquinĆ³s, al llarg de tota la seva longitud Ć©s groguenc, a la base Ć©s sovint una tonalitat mĆ©s fosca amb fibres ataronjades vermelloses.
polpa de la cama de color groc i mĆ©s aviat fluix i frĆ gil.
El fuet arrugat de taronja creix sobre soques, fustes mortes o sobre els troncs de diversos arbres de fulla ampla que han caigut a terra, preferint l'Ć lber, el vern, l'om, el freixe i l'aurĆ³. La literatura descriu casos rars aĆÆllats de troballes de fongs als pins. L'Ć rea de distribuciĆ³ Ć©s forƧa extensa, es troba als paĆÆsos de l'hemisferi nord, tot i que molt rarament. Creix individualment i en petits grups. Ćpoca de fructificaciĆ³: estiu i tardor.
No hi ha informaciĆ³ sobre la toxicitat, perĆ² el bolet es considera no comestible per la seva raresa, petita mida i falta de gust.
Ćs semblant a algunes espĆØcies del gĆØnere dels fuets que tenen un color groc.
Fut groc lleĆ³ (Pluteus leoninus)
Es diferencia pel color (absĆØncia de taronja, tons escarlata brillants) de la tapa i caracterĆstiques microscĆ²piques, i Pluteus leoninus creix principalment als boscos de roures i faigs.
Fut de color daurat (Pluteus chrysophaeus)
i Pluteus romellii sĆ³n groguencs, perĆ² no de color ataronjat-vermellĆ³s.
Pluteus de Fenzl (Pluteus fenzlii)
fĆ cil de distingir per l'anell a la cama.
Š¤Š¾ŃŠ¾: ŠŠ°Š½ŠøŠ», ŠŠ½Š“ŃŠµŠ¹ (Š”Š°Š¹ŃŃ Š½ŃŠ¶Š½Ń ŃŠ¾ŃŠ¾Š³ŃŠ°ŃŠøŠø ŃŃŠ¾Š³Š¾ Š²ŠøŠ“Š°!)
ŠŠøŠŗŃŠ¾ŃŠŗŠ¾ŠæŠøŃ: funghiitaliani.it