Russula ochroleuca (Russula ochroleuca)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Russulales (Russulovye)
  • FamĆ­lia: Russulaceae (Russula)
  • GĆØnere: Russula (Russula)
  • tipus: Russula ochroleuca (Russula ocre)
  • Russula ocre pĆ lĀ·lid
  • Russula groc pĆ lĀ·lid
  • Russula llimona
  • Russula ocre-groc
  • Russula ocre-blanc
  • Russula ocre-groc
  • Russula ocre pĆ lĀ·lid
  • Russula groc pĆ lĀ·lid
  • Russula llimona
  • Russula ocre-groc
  • Russula ocre-blanc
  • Russula ocre-groc

Russula ocre (Lat. Russula ochroleuca). Un fong pertanyent al gĆØnere Russula estĆ  inclĆ²s a la famĆ­lia Russula.

Aquesta Ʃs la russula mƩs coneguda per nosaltres, que Ʃs omnipresent, a molts boscos de la zona temperada.

Russula ocre tĆ© un barret de sis a deu centĆ­metres. Al principi sembla un hemisferi, lleugerament convex, tĆ© les vores corbes. Aleshores es torna una mica postrat, una mica pressionat. La vora de la tapa d'aquest bolet Ć©s llisa o nervada. El barret Ć©s mat, sec i amb temps humit, una mica llisĆ³s. El color habitual d'aquesta gorra Ć©s ocre groguenc. La pell nomĆ©s es pot treure fĆ cilment de les vores de la tapa.

Russula ocre tĆ© plaques freqĆ¼ents i primes. La majoria tenen un to blanc, cremĆ³s, de vegades groguenc. La pols d'espores Ć©s lleugera, de vegades de color ocre.

La pota de la russula Ć©s ocre: prima, de fins a set centĆ­metres de llarg, densa. Pot ser una mica arrugat. Color - blanc, de vegades - groc.

La carn del bolet Ć©s densa, blanca, es trenca fĆ cilment, sota la pell una mica de color groguenc. Es torna mĆ©s fosc al lloc de la incisiĆ³. La polpa no fa olor, el gust Ć©s mĆ©s aviat picant.

L'ocre russula viu als nostres boscos des de finals d'agost fins a l'octubre. Els boscos preferits sĆ³n les conĆ­feres, especialment l'avet i les fulles amples amb un nivell suficient d'humitat. Creix a les molses, als llits del bosc. Ɖs forƧa rar a les regions del sud del paĆ­s.

El bolet Ć©s comestible, la tercera categoria. Alguns investigadors classifiquen aquest bolet com a condicionalment comestible i fins i tot no comestible. Abans de menjar s'ha de bullir.

La russula ocre tĆ© una semblanƧa amb la russula marrĆ³ (Russula mustelina). El seu cos fructĆ­fer Ć©s dens i el gust Ć©s mĆ©s suau. Viu principalment en zones muntanyoses.

Deixa un comentari