ametlla Russula (RĆŗssula agraĆÆda)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Russula (Russula)
- tipus: Russula grata (ametlla Russula)
Cirera de llorer russula or Ametlla Russula (Lat. RĆŗssula agraĆÆda) va ser descrit per l'investigador de bolets txec V. Meltzer. La cirera de llorer russula tĆ© un barret de mida mitjana, de cinc a vuit centĆmetres. A una edat jove, el tap Ć©s convex, desprĆ©s s'obre i finalment es torna cĆ²ncava. El barret tĆ© cicatrius al llarg de les vores.
El fong Ć©s membre de la famĆlia russula, que tĆ© fins a 275 gĆØneres diferents.
Com tots els tipus de russula, Russula grata Ć©s un fong agĆ ric. Les plaques tenen un color blanquinĆ³s, cremĆ³s, menys sovint ocre. La ubicaciĆ³ Ć©s freqĆ¼ent, la longitud Ć©s desigual, de vegades pot haver-hi una vora punxeguda.
El color de la tapa d'aquest bolet varia. Al principi Ć©s de color groc ocre i, a mesura que el fong envelleix, es torna mĆ©s fosc, un color marrĆ³-mel distint. Les plaques solen ser blanques, de vegades crema o beix. El bolet vell tĆ© plaques de matisos rovellats.
Cama - tons clars, des de baix - un to marrĆ³. La seva longitud Ć©s de fins a deu centĆmetres. La seva polpa crida l'atenciĆ³: un sabor ardent amb un tint caracterĆstic d'ametlla. La pols d'espores Ć©s de color crema.
La cirera de llorer russula es pot trobar en zones disperses, principalment a l'estiu i la tardor. Viu mĆ©s sovint en boscos caducifolis i mixtos, molt rarament, en conĆferes. Li agrada crĆ©ixer sota roures, faigs. Normalment creix individualment.
Es refereix als bolets comestibles.
Russula tambĆ© Ć©s molt semblant a valui. Ćs mĆ©s gran, tĆ© un gust a cremat i una olor desagradable d'oli malmĆØs. TambĆ© es refereix als representants comestibles del regne dels bolets.