La paradoxa de l'oceĆ Ć©s el recurs global mĆ©s important del planeta Terra i, alhora, un enorme abocador. Al cap i a la fi, llencem tot a la nostra paperera i pensem que els residus desapareixeran enlloc per si mateixos. PerĆ² l'oceĆ pot donar a la humanitat moltes solucions ecolĆ²giques, com ara fonts d'energia alternatives. A continuaciĆ³ es mostren set problemes principals que estĆ experimentant l'oceĆ ara mateix, perĆ² hi ha llum al final del tĆŗnel!
S'ha comprovat que la gran quantitat de peixos capturats pot provocar la fam d'animals marins. La majoria de mars ja requereixen la prohibiciĆ³ de pescar si encara hi ha manera de restaurar la poblaciĆ³. Els mĆØtodes de pesca tambĆ© deixen molt a desitjar. Per exemple, l'arrossegament de fons destrueix els habitants del fons marĆ, que no sĆ³n aptes per a l'alimentaciĆ³ humana i sĆ³n rebutjats. La pesca extensiva estĆ portant moltes espĆØcies a la vora de l'extinciĆ³.
Les raons de la disminuciĆ³ de les poblacions de peixos rau tant en el fet que la gent captura peix per menjar, com en la seva producciĆ³ per a la producciĆ³ de productes sanitaris, com l'oli de peix. La qualitat comestible del marisc significa que es seguirĆ collint, perĆ² els mĆØtodes de collita han de ser suaus.
A mĆ©s de la sobrepesca, els taurons es troben en estat crĆtic. Es recullen desenes de milions d'individus a l'any, sobretot per a les seves aletes. Els animals sĆ³n capturats, les seves aletes tallades i llenƧades de nou a l'oceĆ per morir! Les costelles de taurĆ³ s'utilitzen com a ingredient de la sopa. Els taurons es troben a la part superior de la pirĆ mide alimentĆ ria dels depredadors, la qual cosa significa que tenen una taxa de reproducciĆ³ lenta. El nombre de depredadors tambĆ© regula el nombre d'altres espĆØcies. Quan els depredadors cauen de la cadena, les espĆØcies inferiors comencen a sobrepoblar-se i l'espiral descendent de l'ecosistema s'enfonsa.
Per mantenir l'equilibri a l'oceĆ , s'ha d'aturar la prĆ ctica de matar taurons. Afortunadament, entendre aquest problema estĆ ajudant a reduir la popularitat de la sopa d'aleta de taurĆ³.
L'oceĆ absorbeix CO2 mitjanƧant processos naturals, perĆ² a la velocitat a la qual la civilitzaciĆ³ allibera CO2 a l'atmosfera mitjanƧant la combustiĆ³ de combustibles fĆ²ssils, l'equilibri del pH de l'oceĆ no pot mantenir-se al dia.
"L'acidificaciĆ³ de l'oceĆ s'estĆ produint ara mĆ©s rĆ pidament que en qualsevol moment de la histĆ²ria de la Terra, i si observeu la pressiĆ³ parcial del diĆ²xid de carboni, veureu que el seu nivell Ć©s similar a la situaciĆ³ que hi havia fa 35 milions d'anys". va dir Jelle Bizhma, presidenta del programa Euroclimate.
Aquest Ć©s un fet molt espantĆ³s. En algun moment, els oceans es tornaran tan Ć cids que no podran mantenir la vida. En altres paraules, moriran moltes espĆØcies, des dels mariscs fins als corals i els peixos.
La preservaciĆ³ dels esculls de corall Ć©s un altre problema ambiental d'actualitat. Els esculls de corall donen suport a la vida d'una gran quantitat de petita vida marina i, per tant, estan un pas mĆ©s alt que els humans, i aixĆ² no Ć©s nomĆ©s un aliment, sinĆ³ tambĆ© un aspecte econĆ²mic.
L'escalfament global Ć©s una de les principals causes de l'extinciĆ³ del corall, perĆ² hi ha altres factors negatius. Els cientĆfics estan treballant en aquest problema, hi ha propostes per establir Ć rees marines protegides, ja que l'existĆØncia d'esculls de corall estĆ directament relacionada amb la vida de l'oceĆ en el seu conjunt.
Les zones mortes sĆ³n zones on no hi ha vida per falta d'oxigen. L'escalfament global es considera el principal culpable de l'apariciĆ³ de zones mortes. El nombre d'aquestes zones estĆ creixent de manera alarmant, ara n'hi ha unes 400, perĆ² aquesta xifra augmenta constantment.
La presĆØncia de zones mortes mostra clarament la interconnexiĆ³ de tot el que existeix al planeta. Resulta que la biodiversitat dels cultius a la terra pot evitar la formaciĆ³ de zones mortes reduint l'Ćŗs de fertilitzants i pesticides que s'esgoten a l'oceĆ obert.
L'oceĆ , malauradament, estĆ contaminat amb molts productes quĆmics, perĆ² el mercuri comporta un perill terrible que acabi a la taula de la gent. La trista notĆcia Ć©s que els nivells de mercuri als oceans del mĆ³n continuaran augmentant. D'on ve? Segons l'AgĆØncia de ProtecciĆ³ del Medi Ambient, les centrals elĆØctriques de carbĆ³ sĆ³n la major font industrial de mercuri. El mercuri Ć©s absorbit per primer cop pels organismes situats a la part inferior de la cadena trĆ²fica, i puja directament a l'alimentaciĆ³ humana, principalment en forma de tonyina.
Una altra notĆcia decebedora. No podem evitar notar el gegantĆ pegat folrat de plĆ stic de la mida de Texas al mig de l'oceĆ PacĆfic. Mirant-ho, haurĆeu de pensar en el futur destĆ de les escombraries que llenceu, sobretot les que triguen molt a descompondre's.
Afortunadament, la Gran Ruta de les Escombraries del PacĆfic ha cridat l'atenciĆ³ d'organitzacions ecologistes, inclĆ²s el Projecte Kaisei, que estĆ fent el primer intent de netejar el pegat d'escombraries.