7 problemes als quals s'enfronta l'oceĆ 

La paradoxa de l'oceĆ  Ć©s el recurs global mĆ©s important del planeta Terra i, alhora, un enorme abocador. Al cap i a la fi, llencem tot a la nostra paperera i pensem que els residus desapareixeran enlloc per si mateixos. PerĆ² l'oceĆ  pot donar a la humanitat moltes solucions ecolĆ²giques, com ara fonts d'energia alternatives. A continuaciĆ³ es mostren set problemes principals que estĆ  experimentant l'oceĆ  ara mateix, perĆ² hi ha llum al final del tĆŗnel!

S'ha comprovat que la gran quantitat de peixos capturats pot provocar la fam d'animals marins. La majoria de mars ja requereixen la prohibiciĆ³ de pescar si encara hi ha manera de restaurar la poblaciĆ³. Els mĆØtodes de pesca tambĆ© deixen molt a desitjar. Per exemple, l'arrossegament de fons destrueix els habitants del fons marĆ­, que no sĆ³n aptes per a l'alimentaciĆ³ humana i sĆ³n rebutjats. La pesca extensiva estĆ  portant moltes espĆØcies a la vora de l'extinciĆ³.

Les raons de la disminuciĆ³ de les poblacions de peixos rau tant en el fet que la gent captura peix per menjar, com en la seva producciĆ³ per a la producciĆ³ de productes sanitaris, com l'oli de peix. La qualitat comestible del marisc significa que es seguirĆ  collint, perĆ² els mĆØtodes de collita han de ser suaus.

A mĆ©s de la sobrepesca, els taurons es troben en estat crĆ­tic. Es recullen desenes de milions d'individus a l'any, sobretot per a les seves aletes. Els animals sĆ³n capturats, les seves aletes tallades i llenƧades de nou a l'oceĆ  per morir! Les costelles de taurĆ³ s'utilitzen com a ingredient de la sopa. Els taurons es troben a la part superior de la pirĆ mide alimentĆ ria dels depredadors, la qual cosa significa que tenen una taxa de reproducciĆ³ lenta. El nombre de depredadors tambĆ© regula el nombre d'altres espĆØcies. Quan els depredadors cauen de la cadena, les espĆØcies inferiors comencen a sobrepoblar-se i l'espiral descendent de l'ecosistema s'enfonsa.

Per mantenir l'equilibri a l'oceĆ , s'ha d'aturar la prĆ ctica de matar taurons. Afortunadament, entendre aquest problema estĆ  ajudant a reduir la popularitat de la sopa d'aleta de taurĆ³.

L'oceĆ  absorbeix CO2 mitjanƧant processos naturals, perĆ² a la velocitat a la qual la civilitzaciĆ³ allibera CO2 a l'atmosfera mitjanƧant la combustiĆ³ de combustibles fĆ²ssils, l'equilibri del pH de l'oceĆ  no pot mantenir-se al dia.

"L'acidificaciĆ³ de l'oceĆ  s'estĆ  produint ara mĆ©s rĆ pidament que en qualsevol moment de la histĆ²ria de la Terra, i si observeu la pressiĆ³ parcial del diĆ²xid de carboni, veureu que el seu nivell Ć©s similar a la situaciĆ³ que hi havia fa 35 milions d'anys". va dir Jelle Bizhma, presidenta del programa Euroclimate.

Aquest Ć©s un fet molt espantĆ³s. En algun moment, els oceans es tornaran tan Ć cids que no podran mantenir la vida. En altres paraules, moriran moltes espĆØcies, des dels mariscs fins als corals i els peixos.

La preservaciĆ³ dels esculls de corall Ć©s un altre problema ambiental d'actualitat. Els esculls de corall donen suport a la vida d'una gran quantitat de petita vida marina i, per tant, estan un pas mĆ©s alt que els humans, i aixĆ² no Ć©s nomĆ©s un aliment, sinĆ³ tambĆ© un aspecte econĆ²mic.

L'escalfament global Ć©s una de les principals causes de l'extinciĆ³ del corall, perĆ² hi ha altres factors negatius. Els cientĆ­fics estan treballant en aquest problema, hi ha propostes per establir Ć rees marines protegides, ja que l'existĆØncia d'esculls de corall estĆ  directament relacionada amb la vida de l'oceĆ  en el seu conjunt.

Les zones mortes sĆ³n zones on no hi ha vida per falta d'oxigen. L'escalfament global es considera el principal culpable de l'apariciĆ³ de zones mortes. El nombre d'aquestes zones estĆ  creixent de manera alarmant, ara n'hi ha unes 400, perĆ² aquesta xifra augmenta constantment.

La presĆØncia de zones mortes mostra clarament la interconnexiĆ³ de tot el que existeix al planeta. Resulta que la biodiversitat dels cultius a la terra pot evitar la formaciĆ³ de zones mortes reduint l'Ćŗs de fertilitzants i pesticides que s'esgoten a l'oceĆ  obert.

L'oceĆ , malauradament, estĆ  contaminat amb molts productes quĆ­mics, perĆ² el mercuri comporta un perill terrible que acabi a la taula de la gent. La trista notĆ­cia Ć©s que els nivells de mercuri als oceans del mĆ³n continuaran augmentant. D'on ve? Segons l'AgĆØncia de ProtecciĆ³ del Medi Ambient, les centrals elĆØctriques de carbĆ³ sĆ³n la major font industrial de mercuri. El mercuri Ć©s absorbit per primer cop pels organismes situats a la part inferior de la cadena trĆ²fica, i puja directament a l'alimentaciĆ³ humana, principalment en forma de tonyina.

Una altra notĆ­cia decebedora. No podem evitar notar el gegantĆ­ pegat folrat de plĆ stic de la mida de Texas al mig de l'oceĆ  PacĆ­fic. Mirant-ho, haurĆ­eu de pensar en el futur destĆ­ de les escombraries que llenceu, sobretot les que triguen molt a descompondre's.

Afortunadament, la Gran Ruta de les Escombraries del PacĆ­fic ha cridat l'atenciĆ³ d'organitzacions ecologistes, inclĆ²s el Projecte Kaisei, que estĆ  fent el primer intent de netejar el pegat d'escombraries.

Deixa un comentari