Mosca de serra del tigre (Lentinus tigrinus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Polyporales (Polypore)
  • FamĆ­lia: Polyporaceae (Polyporaceae)
  • GĆØnere: Lentinus (mosca de serra)
  • tipus: Lentinus tigrinus (mosca de serra del tigre)

:

  • Clitocybe tigrina
  • Un tigre lent
  • AportaciĆ³ en tigrinus

Foto i descripciĆ³ de la mosca del tigre (Lentinus tigrinus).

La mosca de serra del bolet, o Lentinus tigrinus, es considera un fong que destrueix la fusta. Segons les seves propietats gustatives, es considera un bolet condicionalment comestible de la tercera i, de vegades, de la quarta categoria. TĆ© un alt contingut en proteĆÆnes i una excelĀ·lent digestibilitat del miceli, perĆ² a l'edat adulta es torna forƧa dura.

cap: 4-8 (fins a 10) cm de diĆ metre. Sec, gruixut, coriĆ³s. Blanc, blanquinĆ³s, lleugerament groguenc, cremĆ³s, nou. EstĆ  cobert d'escates fibroses marrons, gairebĆ© negres, disposades de forma concĆØntrica, sovint mĆ©s fosques i densament situades al centre del casquet.

En bolets joves, Ʃs convex amb la vora encaixada, mƩs tard estƠ deprimit al centre, pot adquirir forma d'embut, amb una vora fina, sovint desigual i esquinƧada.

plaques: descendent, freqĆ¼ent, estret, blanc, que es torna groc a ocre amb l'edat, amb una vora dentada lleugerament, perĆ² forƧa notable, desigual.

cama: 3-8 cm d'alƧada i fins a 1,5 cm d'amplada, central o excĆØntrica. Dens, dur, uniforme o lleugerament corbat. CilĆ­ndric, estret cap a la base, a la part inferior pot ser allargada com una arrel i submergida en la fusta. Pot tenir algun tipus de "cinturĆ³" en forma d'anell a sota de la fixaciĆ³ de les plaques. Blanc a les plaques, per sota del "cinturĆ³": mĆ©s fosc, marrĆ³, marrĆ³. Cobert de petites escates concĆØntriques, marronques i escasses.

Polpa: prim, dens, dur, coriĆ . Blanc, blanquinĆ³s, de vegades es torna groc amb l'edat.

Olor i gust: sense olor i gust especials. Algunes fonts indiquen una olor "acre". Pel que sembla, per a la formaciĆ³ del gust i l'olfacte, Ć©s de gran importĆ ncia a la soca de quin arbre va crĆ©ixer la mosca de serra.

pols d'espores: blanc.

Espores 7-8Ɨ3-3,5 micres, elĀ·lipsoides, incolores, llises.

Estiu-tardor, de finals de juliol a setembre (pel centre del Nostre PaĆ­s). A les regions del sud, a partir d'abril. Creix en Ć rids i grups forƧa grans sobre fustes mortes, soques i troncs d'espĆØcies principalment caducifoli: roure, Ć lber, salze, en arbres fruiters. No Ć©s comĆŗ, perĆ² no s'aplica als bolets rars.

DistribuĆÆt per tot l'hemisferi nord, el fong Ć©s conegut a Europa i ƀsia. La mosca del tigre es cull als Urals, als boscos de l'Extrem Orient i als extensos boscos salvatges de SibĆØria. Se sent molt bĆ© als cinturons forestals, parcs, a les vores de les carreteres, especialment en aquells llocs on es realitzava la tala massiva d'Ć lbers. Pot crĆ©ixer en zones urbanes.

En diferents fonts, el bolet estĆ  indicat com a comestible, perĆ² amb diferents graus de comestibilitat. La informaciĆ³ sobre el gust tambĆ© Ć©s molt contradictĆ²ria. BĆ sicament, el bolet es classifica entre els bolets comestibles poc coneguts de baixa qualitat (per la polpa dura). No obstant aixĆ², a una edat jove, la mosca del tigre Ć©s molt adequada per menjar, especialment el barret. Es recomana bullir prĆØviament. El bolet Ć©s apte per a l'escabetx i l'escabetx, es pot consumir bullit o fregit (desprĆ©s de bullir).

En algunes fonts, el bolet es refereix a un tipus de bolet verinĆ³s o no comestible. PerĆ² actualment no hi ha proves de la verinosa mosca del tigre.

Deixa un comentari