Camelina semivermella (Lactarius semisanguifluus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Lactarius (lletĆ³s)
- tipus: Lactarius semisanguifluus (camelĀ·lina semivermella)
:
- Gingebre verd-vermell
El nom "semivermell" (Lactarius semisanguifluus) indica una diferĆØncia amb la camelina vermella (Lactarius sanguifluus), aixĆ² s'ha de prendre literalment: no tan vermell.
cap: 3-8, de vegades 10, segons algunes fonts pot crĆ©ixer, rarament, fins a 12 centĆmetres de diĆ metre. PerĆ² mĆ©s comĆŗ Ć©s la mida mitjana, de 4-5 centĆmetres. Dens, carnĆ³s. En la joventut, convex, semiesfĆØric, amb la vora lleugerament cap amunt. Amb l'edat - postrat, amb el mig deprimit, en forma d'embut, amb una vora mĆ©s fina, lleugerament rebaixada o plana. Taronja, vermell ataronjat, ocre. El casquet mostra clarament zones concĆØntriques de color verd fosc, mĆ©s clares i primes en exemplars joves. En els fongs mĆ©s vells, les zones verdes s'expandeixen i poden fusionar-se. En exemplars molt adults, el barret pot ser completament verd. La pell de la tapa Ć©s seca, en temps humit una mica enganxosa. Quan es prem, es torna vermell, desprĆ©s adquireix un color vermell vi i desprĆ©s torna a verd.
plaques: estret, freqĆ¼ent, lleugerament decurrent. El color de les plaques dels bolets joves Ć©s ocre pĆ lĀ·lid, taronja clar, posteriorment ocre, sovint amb taques marronses i verdes.
cama: 3-5, fins a 6 centĆmetres d'alƧada i 1,5 ā 2,5 centĆmetres de diĆ metre. CilĆndric, sovint lleugerament estret cap a la base. El color de la tapa o mĆ©s clar (mĆ©s brillant), taronja, taronja-rosa, sovint amb taronja deprimida, amb l'edat - verdosos, taques verdes desiguals. La polpa de la cama Ć©s densa, sencera, quan el fong creix, es forma una cavitat estreta a la cama.
Polpa: densa, sucosa. Lleugerament groguenc, pastanaga, ataronja-vermella, al centre de la tija, si es fa un tall vertical, mĆ©s clar, blanquinĆ³s. Sota la pell del barret Ć©s verdosa.
Olor: agradable, amb bolets, amb notes afruitats ben pronunciades.
Sabor: dolƧ. Algunes fonts apunten a un regust picant.
suc lletĆ³s: Canvia molt en l'aire. Al principi, taronja, taronja brillant, pastanaga, desprĆ©s rĆ pidament, literalment, al cap d'uns minuts, comenƧa a enfosquir-se, adquirint tonalitats morades, desprĆ©s es torna violeta-violeta. El gust del suc lletĆ³s Ć©s dolƧ, amb un regust amarg.
pols d'espores: ocre clar.
PolĆØmica: 7-9,5 * 6-7,5 micres, elĀ·lipsoide, ample, berrugoso.
El fong (probablement) forma micorizes amb el pi, algunes fonts indiquen concretament amb el pi roig, per la qual cosa es pot trobar en boscos de pins i mixtos (amb pi) i zones de parc. Prefereix sĆ²ls calcaris. Creix sol o en petits grups, de juliol a octubre, poc abundant. En alguns paĆÆsos, el bolet es considera forƧa rar, no es recomana recollir-lo precisament per la seva raresa.
La informaciĆ³ a la xarxa, curiosament, Ć©s contradictĆ²ria. La majoria de fonts indiquen la camelina mig vermella com a bolet comestible, pel que fa al gust no Ć©s molt inferior a la camelina de pi mĆ©s comuna. No obstant aixĆ², tambĆ© hi ha referĆØncies a qualitats gustatives molt mĆ©s baixes (ItĆ lia), i recomanacions de bullir el bolet durant almenys 20 minuts, amb un esbandit obligatori desprĆ©s de bullir, escĆ³rrer el brou (UcraĆÆna).
- Camelina d'avet: difereix pel lloc de creixement (sota els avets) i el color del suc lletĆ³s.
- Vermell gingebre: no tƩ zones tan pronunciades al barret.
Foto: Andrei.