Raspall de Telephora (Thelephora penicillata)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Thelephorales (TelefĆ²ric)
  • FamĆ­lia: Thelephoraceae (Telephoraceae)
  • GĆØnere: Thelephora (Telephora)
  • tipus: Thelephora penicillata (Raspall de Telephora)

:

  • Merisma crestatum var. pintat
  • Merisma fimbriatum
  • Thelephora cladoniformis
  • Thelephora cladoniaeformis
  • Thelephora molt suau
  • Thelephora spiculosa

Raspall de Telephora (Thelephora penicillata) foto i descripciĆ³

Cos de fruita: Rosetes petites de curta durada que creixen directament al sĆ²l del bosc o sobre restes de fusta molt podrides, no nomĆ©s a les soques, sinĆ³ tambĆ© a les branques caigudes. Una caracterĆ­stica interessant: si els endolls creixen a terra, tenen un aspecte forƧa "torturat", com si fossin trepitjats, encara que de fet ningĆŗ els tocava. Els endolls que han triat soques podrides per a la residĆØncia semblen molt mĆ©s boniques.

Violeta, marrĆ³ violeta, marrĆ³ vermellĆ³s a la base, marrĆ³ cap a les puntes bifurcades. Les puntes de les rosetes sĆ³n fortament ramificades, acaben en espines punxegudes, cremoses, cremoses, blanques a les prĆ²pies espines.

Els micĆ²legs encara no tenen una opiniĆ³ clara i inequĆ­voca de si la telephora Ć©s un fong de raspall que nomĆ©s forma micorizes amb diversos arbres vius, o un saprĆ²fit que s'alimenta de restes de fusta mortes i en descomposiciĆ³, agulles i fulles del sĆ²l forestal, o pot ser ambdues coses.

Mides de sortida: 4-15 centĆ­metres de diĆ metre, espines individuals de 2 a 7 centĆ­metres de llarg.

Polpa: suau, fibrĆ³s, marrĆ³.

Olor: no difereix, els bolets fan olor de terra i humitat. Hi ha una menciĆ³ d'una olor d'anxova clarament distingible.

Sabor: suau, indistingible.

Espores: elĀ·lipsoĆÆdals angulars, de 7-10 x 5-7 Āµm amb berrugues i protuberĆ ncies.

Pols d'espores: marrĆ³ violeta.

En boscos de conĆ­feres i caducifolis, de juliol a novembre. Prefereix crĆ©ixer en boscos de conĆ­feres Ć cids humits, de vegades es pot trobar en zones molses no nomĆ©s sota conĆ­feres, sinĆ³ tambĆ© sota arbres de fulla ampla. DistribuĆÆt per Europa continental, inclosos el Regne Unit i Irlanda, registrats al nostre paĆ­s i AmĆØrica del Nord.

No hi ha dades de toxicitat. El bolet es considera no comestible: no tĆ© gust, la polpa Ć©s fina, no tĆ© cap interĆØs culinari i no provoca el desig d'experimentar amb la recepta.

La telĆØfora terrestre ( Thelephora terrestris ) Ć©s molt mĆ©s fosca, es troba mĆ©s sovint en sĆ²ls arenosos secs, especialment amb pins i menys sovint sota arbres de fulla ampla, tambĆ© es troba ocasionalment amb diversos eucaliptus.

Els telĆØfons de vegades es denominen "aficionats de la terra". Al Regne Unit, el pinzell de Telephora estĆ  protegit no nomĆ©s com una espĆØcie forƧa rara, sinĆ³ tambĆ© per la seva difĆ­cil relaciĆ³ amb alguns tipus d'orquĆ­dies. SĆ­, sĆ­, les orquĆ­dies sĆ³n apreciades a la bona vella Anglaterra. Recordeu, "El gos dels Baskerville" - "Ɖs massa aviat per admirar les belleses dels pantans, les orquĆ­dies encara no han florit"? AixĆ­, les orquĆ­dies saprĆ²fites rares, com Epipogium aphyllum, Orchid Ghost i Coralorrhiza trifida, Oralid Coralroot parasiten a la micorriza, que es forma entre arbres i telĆØfors. L'orquĆ­dia fantasma, en particular, Ć©s molt mĆ©s rara que, per exemple, Thelephora penicillata.

Foto: Alexandre

Deixa un comentari