Podridura pudent (Marasmius foetidus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Marasmiaceae (Negniuchnikovye)
  • GĆØnere: Marasmius (Negnyuchnik)
  • tipus: Marasmius foetidus (podriciĆ³ pudent)
  • Marasme pudent
  • Gymnopus foetidus

Foto i descripciĆ³ de podridura pudent (Marasmius foetidus).

Podridura pudent (Marasmius foetens) pertany al gĆØnere Negniuchnikov.

El podrit pudent (Marasmius foetens) Ć©s un cos fructĆ­fer, format per un casquet, que tĆ© una forma de campana per als bolets joves, i una superfĆ­cie irregular, aixĆ­ com les potes, que estan buides per dins, poden ser corbes o rectes, lleugerament reduĆÆt.

La polpa del bolet Ć©s molt prima i trencadissa, perĆ² a la tija es caracteritza per una major rigidesa i un color marronĆ³s, mentre que la resta de la polpa del cos fructĆ­fer del bolet es mantĆ© groguenc. No Ć©s difĆ­cil distingir aquest tipus de fong d'altres varietats de bolets no podrits, perquĆØ la seva carn tĆ© una caracterĆ­stica olor desagradable de col podrida.

L'himenĆ²for fĆŗngic estĆ  representat per un tipus lamelĀ·lar. Les plaques situades sota la tapa del bolet es distingeixen per una disposiciĆ³ rara, mĆ©s aviat densa i gruixuda, de vegades tenen buits o creixen juntes, mentre creixen fins a la tija. tenen una gran amplada i color beix. A poc a poc, quan el bolet madura, les plaques es tornen marrons, o marrons ocres. En aquestes plaques hi ha una pols d'espores blanca, que consisteix en les partĆ­cules mĆ©s petites: espores.

El diĆ metre de la tapa del bolet Ć©s d'1.5 a 2 (de vegades 3) cm. En bolets adults i madurs, tĆ© una forma semiesfĆØrica convexa i es caracteritza per un petit gruix. Fins i tot mĆ©s tard, sovint es posa postrat, deprimit al centre, tĆ© vores irregulars, arrugat, ocre pĆ lĀ·lid, marrĆ³ clar, beix, estriat o beix, tĆ© ratlles radials a la seva superfĆ­cie. La longitud de la tija del bolet varia entre 1.5-2 o 3 cm, i el diĆ metre Ć©s de 0.1-0.3 cm. La tija tĆ© una superfĆ­cie mat que Ć©s vellutada al tacte. Inicialment, tĆ© un color marrĆ³ amb una base marrĆ³ mĆ©s fosca, es va tornant marrĆ³-marrĆ³ progressivament, cobert de petites fosses en direcciĆ³ longitudinal, i encara mĆ©s tard es torna fosc, fins i tot negre.

La fructificaciĆ³ de l'espĆØcie entra a la fase activa a mitjans de l'estiu, i continua gairebĆ© tota la tardor. Un fong anomenat podridura pudent creix a la fusta vella, les branques i l'escorƧa d'arbres caducifolis, sovint creix junts, es produeix a la natura principalment en grups, prefereix crĆ©ixer en condicions cĆ lides, instalĀ·lant-se al sud del paĆ­s.

No es menja el podrit pudent (Marasmius foetens), ja que pertany al nombre de bolets no comestibles amb una gran quantitat de substĆ ncies tĆ²xiques.

El fong de l'espĆØcie descrita Ć©s similar a la podridura de la branca (Marasmius ramealis), que es diferencien nomĆ©s d'una olor especĆ­fica i un tint marrĆ³ de la pell.

Deixa un comentari