Podridura dels estams (Marasmius androsaceus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Marasmiaceae (Negniuchnikovye)
- GĆØnere: Marasmius (Negnyuchnik)
- tipus: Marasmius androsaceus
- Negnyuchnyk stykinonozkovy
- Planta podrida en forma d'estam
- Potes de truges d'all;
- All en forma d'estam;
- Gymnopus_androsaceus
- Setulipes androsaceus.
L'estam podrit (Marasmius androsaceus) Ć©s un fong de la famĆlia Tricholomov (Ryadovkovyh).
La podridura de l'estam (Marasmius androsaceus) Ć©s un cos fructĆfer format per un casquet, inicialment convex, que es va posant progressivament, i tambĆ© per una tija prima, caracteritzada per la duresa, la fragilitat i la superfĆcie brillant. La superfĆcie de la cama estĆ coberta a la part superior d'escates cĆ²rnies, i tĆ© una alƧada de 3 a 6 cm i un diĆ metre de no mĆ©s de 0.1 cm.
El diĆ metre de la tapa Ć©s de 0.4-1 cm, el disc de la seva superfĆcie estĆ deprimit i la tapa prĆ²pia dels bolets joves tĆ© un color blanquinĆ³s, plecs i ratlles. Posteriorment, en cossos fructĆfers madurs, la tapa es torna de color gris-marrĆ³ o gris-crema. A la part central, el color del barret Ć©s una mica mĆ©s fosc. Al llarg de les seves vores, es noten traƧos i solcs situats radialment. L'himenĆ²for estĆ representat per plaques rarament localitzades i adherides a la superfĆcie de la tija. Les plaques sĆ³n molt estretes, del mateix color que el barret. El tipus de bolet descrit tĆ© una caracterĆstica. Les plaques no formen un anell al voltant de la base de la tija, com Ć©s el cas de qualsevol altre tipus de no-blighters, sinĆ³ que baixen a la superfĆcie de la tija, baixen per ella.
La pols d'espores dels fongs no podrits amb potes de truges es caracteritza per un color blanc i la polpa d'aquests fongs tĆ© una olor desagradable caracterĆstica.
La podridura de potes de truges (Marasmius androsaceus) dĆ³na fruits de juny a setembre. Els principals hĆ bitats del fong sĆ³n branquetes petites que han caigut dels arbres. A mĆ©s, aquest tipus de bolets es poden trobar a la fusta antiga de les conĆferes, a les agulles caigudes i a les fulles seques. Sovint, la podridura de les potes de truges es pot veure al mig de les dunes de sorra, als erms. Forma colĆ²nies grans, que inclouen diverses desenes de bolets petits. Aquest tipus de fong forma teixits d'hifes forƧa densos i gruixuts de crin de cavall, que posteriorment colonitzen un substrat desocupat, dotant-lo d'habitabilitat per a altres organismes vegetals. La planta podrida amb potes de truges dĆ³na fruits especialment abundantment durant el perĆode en quĆØ acaben de passar pluges intenses i cĆ lides. Forma colĆ²nies enormes en zones completament cobertes d'agulles velles caigudes.
No se sap res amb certesa sobre la verinosa de la podridura de les truges. Ćs possible que aquest bolet no contingui una gran quantitat de substĆ ncies tĆ²xiques. No obstant aixĆ², no en mengen, i la raĆ³ d'aixĆ² Ć©s l'olor desagradable de la polpa.
L'estam podrit tĆ© una lleugera semblanƧa amb el fong Micromphale perforans (Micromphale perforans), perĆ², en aquest fong, la cama tĆ© una estructura de feltre, i la carn es caracteritza per una aroma aguda de col podrida.