contingut
Mokruha d'avet (Gomphidius glutinosus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Boletales (Boletales)
- FamĆlia: Gomphidiaceae (Gomphidiaceae o Mokrukhovye)
- GĆØnere: Gomphidius (Mokruha)
- tipus: Gomphidius glutinosus (Spruce mokruha)
- AgĆ ric relliscĆ³s Scopoli (1772)
- AgĆ ric enganxĆ³s Schaeffer (1774)
- MarrĆ³ agĆ ric Batsch (1783)
- Agaricus limacinus Dickson (1785)
- AgĆ ric cobert Marchiment (1792)
- AgĆ ric adherent JF Gmelin (1792)
- AgĆ ric llisĆ³s Directori
- Cortina viscosa Gris (1821)
- Gomphidius glutinĆ³s (Schaeffer) Patates fregides (1836)
- Gomphus glutinĆ³s (Schaeffer) P. Kummer (1871)
- Leucogomphidius glutinosus KotlƔba i Pouzar, 1972
- Gomphidius glutinĆ³s (Schaeffer) Kotlaba i Pouzar (1972)
El nom actual Ć©s gomphidius glutinosus (Schaeffer) Kotlaba & Pouzar (1972)
La famĆlia Gomphidiaceae estĆ representada per un Ćŗnic gĆØnere, Gomphidius (Mokruha). Els bolets d'aquesta famĆlia, malgrat que sĆ³n lamelĀ·lars, segons la classificaciĆ³, estan estretament relacionats amb fongs de la famĆlia Boletaceae, que inclou gĆØneres com, per exemple, bolets de molsa, papallones, papallones.
L'etimologia del nom genĆØric provĆ© de Ī³ĪæĪ¼ĻĪæĻ (grec) - "dent molar, ungla", i l'epĆtet especĆfic de glutinosus (lat.) - "enganxĆ³s, viscĆ³s, viscĆ³s"
cap De 4 a 10 cm de diĆ metre (de vegades creix fins a 14 cm), en bolets joves Ć©s hemisfĆØric, desprĆ©s convex, convex-postrat amb un centre deprimit. De vegades pot quedar un petit tubercle rom al centre de la tapa. La vora del casquet Ć©s gruixuda, fortament corbada cap a la tija, es redreƧa a mesura que madura, mentre es mantĆ© contĆnua, notablement arrodonida. La cutĆcula (pell) Ć©s llisa, coberta de mucositat espessa, brillant en temps sec quan s'asseca, separada fĆ cilment i completament del cos de la gorra. Gris, marrĆ³ grisenc amb una tonalitat porpra al llarg de la vora fins a un blau gris i marrĆ³ xocolata amb un to morat, la superfĆcie del centre de la tapa tendeix a ser mĆ©s fosca. Amb l'edat, tota la superfĆcie de la tapa mokruha d'avet es pot cobrir de taques negres. La tapa estĆ connectada a la tija amb un vel privat transparent, de teranyina; en bolets madurs, les restes del vel romanen al llarg de la vora del casquet durant molt de temps.
HimenĆ²for bolet ā lamelĀ·lar. Les plaques sĆ³n gruixudes arcuades, descendeixen a la tija, molt rares (8-10 peces/cm), molt ramificades, de 6 a 10 mm d'ample, en bolets joves sota una coberta llisosa de to blanquinĆ³s, desprĆ©s de trencar la coberta, les plaques estan exposats i canvien de color amb l'edat a marrĆ³ porpra, gairebĆ© negre, les restes de la coberta formen un anell inexpressiu viscoso a la cama.
Polpa carnĆ³s massiu, trencadĆs, blanc amb un matĆs rosat, marronĆ³s sota la cutĆcula, tornant-se grisenc amb l'edat. A la base de la tija hi ha un ric color groc crom. El gust Ć©s agre, en algunes fonts: dolƧ, l'olor Ć©s feble i agradable. Quan es fa malbĆ©, el color de la polpa no canvia.
MicroscĆ²pia
La pols d'espores Ć©s marrĆ³ fosc, gairebĆ© negre.
Espores 7,5-21,25 x 5,5-7 micres, fusos elĀ·lĆptiques, llisses, marrons, groc-marrons (en el reactiu de Meltzer), en forma de gota.
Basidia 40-50 x 8-10 Āµm, en forma de maƧa, de 4 espores, hialĆ, sense pinces.
Els queilocystidis sĆ³n nombrosos, cilĆndrics o lleugerament fusiformes, de 100-130 x 10-15 Āµm, alguns estan incrustats en una massa amorfa marrĆ³.
Els pleurocistidis sĆ³n rars.
cama 50-110 x 6-20 mm, cilĆndric alt, mĆ©s inflat al terƧ inferior, de vegades aprimat a la base. blanc i sec per sobre de la zona anular. L'anell llisĆ³s i inexpressiu es troba al terƧ superior de la tija; a mesura que el fong madura, es torna negre a partir de les espores. Sota la zona anular, la tija Ć©s mucosa, enganxosa, a la base Ć©s de color groc crom tant a la superfĆcie com a la secciĆ³. A la part inferior, la cama Ć©s negra. En bolets madurs, la tija es torna marrĆ³.
Creix tant en sĆ²ls calcĆ ries com Ć cids humits de boscos de conĆferes i mixtes, perĆ² sempre sota l'avet, amb el qual forma micorizes. Molt menys sovint es formen micorizes amb el pi. Creix en molses, brucs, sĆ²ls forestals, majoritĆ riament en grups.
Mitjans de juliol fins a les gelades. Fructifica massivament d'agost a setembre. Es distribueix per les zones del nord i temperades de les repĆŗbliques de l'antiga URSS, al territori d'Altai, Europa occidental i AmĆØrica del Nord.
Es recomana pelar i bullir un bolet comestible de la categoria IV, que recorda el gust de la mantega, abans del seu Ćŗs. S'utilitza per fer salses, guisats. TambĆ© Ć©s popular en conservaciĆ³: salaĆ³, escabetx. A AmĆØrica del Nord es conrea el bolet.
No tĆ© homĆ²legs no comestibles i verinosos. Visualment, de vegades es pot confondre amb papallones, perĆ² amb una ullada superficial a l'himenĆ²for lamelĀ·lar de mokruha, tots els dubtes es dissiparan immediatament. Sembla alguns dels seus familiars de la famĆlia.
Mokruha tacat (Gomphidius maculatus)
es distingeix per un barret amb taques caracterĆstiques, aixĆ com l'envermelliment de la carn al tall i la pols d'espores de color oliva.
Rinoceront negre (Chroogomphus rutilus)
molt similar. TƩ un color morat ric i prefereix crƩixer sota els pins.