Telephora palmata (Thelephora palmata)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Thelephorales (TelefĆ²ric)
  • FamĆ­lia: Thelephoraceae (Telephoraceae)
  • GĆØnere: Thelephora (Telephora)
  • tipus: Thelephora palmata

:

  • Clavaria palmata
  • Ramaria palmata
  • Merisma palmatum
  • Phylacteria palmata
  • Thelephora difusa

Foto i descripciĆ³ de Telephora palmate (Thelephora palmata).

Telephora palmata (Thelephora palmata) Ć©s una espĆØcie de fong corall de la famĆ­lia de les teleforĆ cies. Els cossos fruiters sĆ³n coriosos i semblants al corall, amb branques estretes a la base, que desprĆ©s s'expandeixen com un ventall i es divideixen en nombroses dents aplanades. Les puntes en forma de falca sĆ³n blanquinoses quan sĆ³n joves, perĆ² s'enfosquen a mesura que el fong madura. EspĆØcie molt estesa perĆ² poc comuna, es troba a ƀsia, AustrĆ lia, Europa, AmĆØrica del Nord i AmĆØrica del Sud, fructificant a terra en boscos de conĆ­feres i mixtes. La telĆØfora palmada, tot i que no es considera un bolet rar, tanmateix, no crida sovint l'atenciĆ³ dels boletaires: es disfressa molt bĆ© sota l'espai circumdant.

L'espĆØcie va ser descrita per primera vegada el 1772 pel naturalista italiĆ  Giovanni Antonio Scopoli com a Clavaria palmata. Elias Fries la va transferir al gĆØnere Thelephora l'any 1821. Aquesta espĆØcie tĆ© diversos sinĆ²nims derivats de diverses transferĆØncies comunes en la seva histĆ²ria taxonĆ²mica, com Ramaria, Merisma i Phylacteria.

Altres sinĆ²nims histĆ²rics: Merisma foetidum i Clavaria schaefferi. El micĆ²leg Christian Hendrik Persoon va publicar una descripciĆ³ d'una altra espĆØcie l'any 1822 amb el nom de Thelephora palmata, perĆ² com que el nom ja s'utilitza, Ć©s un homĆ²nim ilĀ·legĆ­tim, i l'espĆØcie descrita per Persoon ara es coneix com a Thelephora anthocephala.

Malgrat la seva aparenƧa de corall, Thelephora palmata Ć©s un parent proper de la Telephora terrestre i la Telephora del clau d'olor. L'epĆ­tet especĆ­fic palmata "a dit" provĆ© del llatĆ­ i significa "tenir la forma d'una mĆ ". Els noms comuns (anglĆØs) del fong s'associen amb la seva olor picant, semblant a la pudor de l'all podrit. AixĆ­, per exemple, el fong s'anomena "fan de terra pudent" - "ventilador pudent" o "corall fals fetid" - "corall fals pudent". Samuel Frederick Gray, a la seva obra de 1821 The Natural Arrangement of British Plants, va anomenar aquest fong "orella de branca pudent".

Mordechai Cubitt Cook, botĆ nic i micĆ²leg anglĆØs, va dir el 1888: Telephora digitata Ć©s probablement un dels bolets mĆ©s fetids. Un cientĆ­fic va portar uns quants exemplars a la seva habitaciĆ³ a Aboyne i, desprĆ©s d'un parell d'hores, es va horroritzar al comprovar que l'olor era molt pitjor que a qualsevol sala d'anatomia. Es va esforƧar per guardar les mostres, perĆ² l'olor era tan forta que era completament insuportable fins que les va embolicar amb dotze capes del paper d'embalatge mĆ©s gruixut.

Altres fonts tambĆ© assenyalen l'olor molt desagradable d'aquest bolet, perĆ² indiquen que, de fet, la pudor no Ć©s tan fatal com la va pintar Cook.

Foto i descripciĆ³ de Telephora palmate (Thelephora palmata).

Ecologia:

Forma micorizes amb conĆ­feres. Els cossos fruiters creixen individualment, dispersos o en grups a terra tant en boscos de conĆ­feres com mixtos i camps herbosos. Prefereix sĆ²ls humits, sovint creix al llarg de camins forestals. Forma cossos fructĆ­fers des de mitjans d'estiu fins a mitjans de tardor.

Cos de fruita Telephora palmatus Ć©s un feix semblant al corall que es ramifica moltes vegades des de la tija central, arribant a una mida de 3,5-6,5 (segons algunes fonts fins a 8) cm d'alƧada i tambĆ© d'amplada. Les branques sĆ³n planes, amb solcs verticals, acabades en extrems en forma de cullera o ventall, que semblen incises. Sovint es poden distingir vores molt lleugeres. Les branques sĆ³n inicialment blanquinoses, cremoses, rosades, perĆ² a poc a poc es tornen grisos a marrĆ³ porpra en la maduresa. Les puntes de les branques, perĆ², es mantenen blanquinoses o considerablement mĆ©s pĆ lĀ·lides que les parts inferiors. Les parts inferiors sĆ³n de color rosat-marrĆ³, la part inferior sĆ³n de color marrĆ³ fosc, marrĆ³-marrĆ³.

Pota (base comuna, des de la qual s'estenen les branques) d'uns 2 cm de llarg, 0,5 cm d'ample, desigual, sovint berrugosa.

Polpa: dur, coriĆ s, fibrĆ³s, marrĆ³.

Himeni (teixit fĆØrtil i portador d'espores): amfigĆØnic, Ć©s a dir, es troba a totes les superfĆ­cies del cos fructĆ­fer.

Olor: mƩs aviat desagradable, que recorda l'all fetid, tambƩ descrit com "aigua de col vella" - "col podrida" o "formage massa madur" - "formage massa madur". Telephora digitata s'ha anomenat "un candidat per al fong mƩs pudent del bosc". L'olor desagradable s'intensifica desprƩs de l'assecat.

Pols d'espores: de marrĆ³ a marrĆ³

Al microscopi: Les espores apareixen morades, angulars, lobulades, berrugueses, amb petites espines de 0,5-1,5 Āµm de llarg. Les dimensions generals de les espores elĀ·lĆ­ptiques sĆ³n de 8-12 * 7-9 micres. Contenen una o dues gotes d'oli. Els basidis (cĆØlĀ·lules que porten espores) fan 70-100*9-12 Āµm i tenen esterigma de 2-4 Āµm de gruix, 7-12 Āµm de llarg.

No comestible. No hi ha dades de toxicitat.

Thelephora anthocephala Ć©s una mica semblant en aparenƧa, perĆ² difereix en branques que s'afilten cap amunt i tenen les puntes aplanades (en comptes de les de cullera) i la manca d'una olor fĆØtida.

L'espĆØcie nord-americana Thelephora vialis tĆ© espores mĆ©s petites i un color mĆ©s variable.

Els tipus foscos de ramaria es caracteritzen per una textura baixa en greix de la polpa i extrems afilats de les branques.

Foto i descripciĆ³ de Telephora palmate (Thelephora palmata).

Aquesta espĆØcie es troba a ƀsia (inclosos la Xina, Iran, JapĆ³, SibĆØria, Turquia i Vietnam), Europa, AmĆØrica del Nord i del Sud, incloent Brasil i ColĆ²mbia. TambĆ© s'ha registrat a AustrĆ lia i Fiji.

Els cossos fructĆ­fers sĆ³n devorats per l'espĆØcie Ceratophysella denisana.

El bolet contĆ© un pigment: Ć cid lefĆ²rfic.

Els cossos fruiters de Telephora digitata es poden utilitzar per a la tinciĆ³. Segons el mordent utilitzat, els colors poden anar des del marrĆ³ negre fins al verd grisenc fosc fins al marrĆ³ verdĆ³s. Sense mordent s'obtĆ© un color marrĆ³ clar.

Foto: Alexander, Vladimir.

Deixa un comentari