Volkartia (Volkartia rhaetica)

SistemĆ tica:
  • Departament: Ascomycota (Ascomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Taphrinomycotina (Taphrinomycotaceae)
  • Classe: Taphrinomicets
  • Subclasse: Taphrinomycetidae (Taphrinomycetes)
  • Ordre: Taphrinales (Taphrines)
  • FamĆ­lia: Taphrinaceae (Taphrinaceae)
  • GĆØnere: Volkartia (Volkartiya)
  • tipus: Volkartia rhaetica (Volkartia)

Volkartia (lat. Volkartia rhaetica) Ć©s un bolet Ćŗnic. Ɖs l'Ćŗnic fong del gĆØnere Volkartia. Aquest Ć©s un gĆØnere de fongs ascomicets (famĆ­lia Protomycium). Aquest fong sovint parasita plantes del gĆØnere Skerda.

El gĆØnere Volkartia va ser descobert i posat en Ćŗs per R. Mair l'any 1909, perĆ² durant molt de temps va ser sinĆ²nim del gĆØnere Taphridium. PerĆ² el 1975, aquest gĆØnere (i fong) es va tornar a independitzar per Reddy i Kramer. MĆ©s tard es va acceptar incloure en aquest gĆØnere alguns altres fongs que abans pertanyien a Taphridium.

Volkarthia es considera un parƠsit. El fong provoca taques fosques a les fulles d'una planta afectada per Volcarthia. El fong en si es troba generalment a banda i banda de la fulla. Volkarthia tƩ un color blanc grisenc i ocupa una part bastant gran de la fulla de la planta.

Unes paraules sobre l'estructura interna del fong.

Les cĆØlĀ·lules ascĆ²genes creen una capa d'ordre altament celĀ·lular sota l'epidermis. Normalment sĆ³n esfĆØrics, la mida Ć©s de 20-30 micres. Creixen com a sinascos, no hi ha perĆ­ode de latĆØncia. Ɖs l'apariciĆ³ de synascos la caracterĆ­stica distintiva que ens permet separar Volkarthia dels fongs del gĆØnere Tafridium. La ubicaciĆ³ de les cĆØlĀ·lules ascĆ²genes es pot considerar com una diferĆØncia entre aquest fong i els representants de protomyces, en quĆØ les cĆØlĀ·lules sota l'epidermis estan disperses. Es pot afegir que en protomyces, la formaciĆ³ de sinasces es produeix desprĆ©s d'un perĆ­ode latent. Si parlem de sinasces, a Volcarthia sĆ³n cilĆ­ndrics, la seva mida Ć©s d'aproximadament 44-20 Āµm, el gruix de la closca incolora Ć©s d'uns 1,5-2 Āµm.

Les espores, com la closca, sĆ³n incolores, de 2,5ā€“2 Āµm de mida, de forma rodona o elĀ·lipsoĆÆdal, poden ser rectes o corbes. Les ascĆ²spores sovint es formen ja en l'etapa celĀ·lular ascĆ²gena. Les espores tendeixen a crĆ©ixer miceli desprĆ©s que s'hagi acabat el perĆ­ode de latĆØncia.

Aquest fong acostuma a parasitar Crepis blattarioides o altres espĆØcies similars de skerda.

El fong es troba a Alemanya, FranƧa, SuĆÆssa i FinlĆ ndia, i tambĆ© es troba a Altai.

Deixa un comentari