Escarabat de fem del picot (Coprinopsis picacea)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Psathyrellaceae (Psatyrellaceae)
- GĆØnere: Coprinopsis (Koprinopsis)
- tipus: Coprinopsis piccea (escarabat femer)
- Fems de garca
- escarabat de fem
Escarabat de fem del picot (Coprinopsis picacea) tĆ© un casquet amb un diĆ metre de 5-10 cm, de jove cilĆndric-oval o cĆ²nic, desprĆ©s Ć mpliament campaniforme. Al comenƧament del desenvolupament, el fong estĆ gairebĆ© completament cobert amb una manta de feltre blanc. A mesura que creix, el vel privat es trenca, quedant-se en forma de grans escates blanques. La pell Ć©s de color marrĆ³ clar, ocre o marrĆ³ negre. En els cossos fructĆfers antics, les vores de la tapa de vegades es dobleguen cap amunt i desprĆ©s es desdibuixen juntament amb les plaques.
Les plaques sĆ³n lliures, convexes, freqĆ¼ents. El color Ć©s primer blanc, desprĆ©s rosa o gris ocre i desprĆ©s negre. Al final de la vida del cos fructĆfer, es desdibuixen.
Pota de 9-30 cm d'alƧada, 0.6-1.5 cm de gruix, cilĆndrica, lleugerament afilada cap al casquet, amb un lleuger engrossiment tuberĆ³s, prima, frĆ gil, llisa. De vegades la superfĆcie Ć©s escamosa. Color blanc.
La pols d'espores Ć©s de color negre. Espores 13-17*10-12 micres, elĀ·lipsoides.
La carn Ć©s fina, blanca, de vegades marrĆ³ a la tapa. L'olfacte i el gust sĆ³n inexpressius.
Spread:
L'escarabat picot prefereix els boscos caducifolis, on tria sĆ²ls calcaris rics en humus, que de vegades es troben a la fusta podrida. Creix sol o en petits grups, sovint en zones muntanyoses o muntanyoses. Dona fruits a finals d'estiu, perĆ² la fructificaciĆ³ arriba a la tardor.
La semblanƧa:
El bolet tĆ© un aspecte caracterĆstic que no permet confondre'l amb altres espĆØcies.
AvaluaciĆ³:
La informaciĆ³ Ć©s molt contradictĆ²ria. L'escarabat del picot es coneix mĆ©s sovint com una mica verinĆ³s, causant gastritis, de vegades com alĀ·lucinĆ²gena. De vegades alguns autors parlen de comestibilitat. En particular, Roger Phillips escriu que es parla del bolet com a verinĆ³s, perĆ² alguns l'utilitzen sense fer-se mal. Sembla que el millor Ć©s deixar aquest bell bolet a la natura.