Xylaria polymorpha (Xylaria polymorpha)
- Departament: Ascomycota (Ascomycetes)
- SubdivisiĆ³: Pezizomycotina (Pezizomycotins)
- Classe: Sordariomicets (Sordariomycetes)
- Subclasse: Xylariomycetidae (Xylariomycetes)
- Ordre: Xylariales (Xylariae)
- FamĆlia: Xylariaceae (Xylariaceae)
- Vareta: Xylaria
- tipus: Xylaria polymorpha (Xylaria diversa)
:
- Xylaria multiforme
- Xylaria polymorpha
- Esferes polimĆ²rfiques
- Hypoxylon polymorphum
- Xylosphaera polymorpha
- Hypoxylon var. polimorf
Aquest estrany fong, sovint anomenat "Dits de l'home mort", es pot trobar des de la primavera fins a finals de tardor, ja que es desenvolupa molt lentament. Jove: pĆ lĀ·lid, blavĆ³s, sovint amb una punta blanquinosa. La seva coberta exterior pĆ lĀ·lida Ć©s d'espores "asexuals", conĆdis, que apareixen en una fase inicial de desenvolupament. A l'estiu, perĆ², el fong comenƧa a tornar-se negre i a finals de l'estiu o la tardor estĆ completament negre i marcit. En algun lloc enmig d'aquest procĆ©s de transformaciĆ³, Xylaria multiforme realment sembla "els dits d'home mort" que sobresurten terriblement del terra. Tanmateix, en les etapes finals, molt probablement, sembla un "regal" deixat per un gat domĆØstic.
Xylaria polymorpha Ć©s la mĆ©s comuna de les grans espĆØcies de Xylaria, perĆ² el nom de l'espĆØcie, "Dits de l'home mort", s'aplica sovint de manera Ć mplia per incloure diverses espĆØcies que es diferencien per carĆ cters microscĆ²pics.
Ecologia: saprĆ²fit en troncs i troncs caducifolis en descomposiciĆ³, generalment a la base de l'arbre o molt a prop, perĆ² de vegades pot crĆ©ixer com si fos del terra; de fet, sempre hi ha restes de fusta enterrades a terra. Pot crĆ©ixer individualment, perĆ² Ć©s mĆ©s freqĆ¼ent en grups. Provoca podridura suau de la fusta.
Cos de fruita: 3-10 cm d'alƧada i fins a 2,5 cm de diĆ metre. RĆgid, dens. MĆ©s o menys com un pal o un dit, perĆ² de vegades aplanat, pot ser ramificat. Normalment amb una punta arrodonida. Cobert de pols de conĆdis (espores asexuals) de color blavĆ³s pĆ lĀ·lid, gris blavĆ³s o porpra quan Ć©s jove, excepte per una punta blanquinosa, perĆ² es torna negre amb una punta pĆ lĀ·lida a mesura que madura i, finalment, completament negre. La superfĆcie s'asseca i s'arruga, es forma una obertura a la part superior per la qual s'expulsen les espores madures.
Myakotb: blanc, blanquinĆ³s, molt dur.
CaracterĆstiques microscĆ²piques: espores 20-31 x 5-10 Āµm llises, fusiformes; amb escletxes germinals rectes que s'estenen d'1/2 a 2/3 de la longitud de les espores.
Ampliament distribuĆÆt per tot el planeta. En general creix en grups, prefereix viure en fusta podrida i soques d'arbres caducifolis, li agrada roures, faigs, oms, poden crĆ©ixer sobre conĆferes. De vegades es troba als troncs d'arbres vius debilitats i danyats. Des de la primavera fins a les gelades, els cossos fructĆfers madurs no s'enfonsen durant molt de temps.
No comestible. No hi ha dades de toxicitat.
Xylaria de potes llargues (Xylaria longipes)
Ćs molt menys comĆŗ i es caracteritza per tenir cossos fructĆfers mĆ©s prims i elegants, perĆ², es necessitarĆ un microscopi per a la identificaciĆ³ final.
TĆ© propietats medicinals. En la medicina popular d'alguns paĆÆsos s'utilitza com a diĆ¼rĆØtic i com a fĆ rmac per augmentar la lactĆ ncia.
Foto: Sergey.