Xylaria de potes llargues (Xylaria longipes)
- Departament: Ascomycota (Ascomycetes)
- SubdivisiĆ³: Pezizomycotina (Pezizomycotins)
- Classe: Sordariomicets (Sordariomycetes)
- Subclasse: Xylariomycetidae (Xylariomycetes)
- Ordre: Xylariales (Xylariae)
- FamĆlia: Xylariaceae (Xylariaceae)
- Vareta: Xylaria
- tipus: Xylaria longipes (Xylaria de potes llargues)
:
- Xylaria de potes llargues
- Xylaria de potes llargues
Xylaria de cames llargues als paĆÆsos de parla anglesa s'anomena "dits de moll mort" - "Dits d'una noia morta del carrer", "Dits d'una prostituta morta". Un nom estrany, perĆ² Ć©s l'essĆØncia de la diferĆØncia entre Xylaria de cames llargues i Xylaria multiforme, que s'anomena "dits d'home mort" - "dits d'home mort": el de cames llargues Ć©s mĆ©s prim que el divers, i sovint tĆ© una cama prima.
El segon nom popular de Xylaria de cames llargues, francĆØs, Ć©s pĆ©nis de bois mort, "penis de fusta mort".
Cos fructĆfer: 2-8 centĆmetres d'alƧada i fins a 2 cm de diĆ metre, en forma de maƧa, amb un extrem arrodonit. De color gris a marrĆ³ quan Ć©s jove, es torna completament negre amb l'edat. La superfĆcie del cos fructĆfer es torna escamosa i s'esquerda a mesura que el fong madura.
La tija Ć©s de longitud proporcional, perĆ² pot ser curta o absent del tot.
Espores de 13-15 x 5-7 Āµm, llises, fusiformes, amb fissures germinals espirals.
SaprĆ³fit sobre troncs caducifolis podrits, arbres caiguts, soques i branques, especialment aficionat als fragments de faig i aurĆ³. Creixen sols i en grup, als boscos, de vegades a les vores. Provoca podridura suau.
Primavera-tardor. Creix a Europa, Ćsia, AmĆØrica del Nord.
El bolet no Ć©s comestible. No hi ha dades de toxicitat.
Xylaria polymorpha (Xylaria polymorpha)
Una mica mĆ©s gran i "mĆ©s gruixut", perĆ² es necessita un microscopi per distingir entre aquestes espĆØcies en casos controvertits. Mentre que les espores de X. longipes mesuren de 12 a 16 per 5-7 micrĆ²metres (Āµm), les espores de X. polymorpha mesuren de 20 a 32 per 5-9 Āµm
Els cientĆfics han descobert la sorprenent capacitat d'aquest i un altre tipus de fong (physisporinus vitreus) per influir positivament en la qualitat de la fusta. En concret, el professor Francis Schwartz del Laboratori Federal SuĆs de CiĆØncia i Tecnologia de Materials Empa ha inventat un mĆØtode de tractament de la fusta que canvia les propietats acĆŗstiques d'un material natural.
El descobriment es basa en l'Ćŗs de bolets especials i Ć©s capaƧ d'apropar els violins moderns al so de les famoses creacions d'Antonio Stradivari (Science Daily escriu sobre aixĆ²).
Foto: ViquipĆØdia