Ei gran! (Hola amic !). Sí ... avui és així com els adolescents es poden saludar mútuament. Però, com totes les paraules d’adolescència, quan les parla un adult, no sona igual. A totes les generacions, els seus codis i el seu llenguatge. No és necessari que els adults intentin aprendre, precisament per diferenciar-se dels adults a qui els agrada utilitzar aquests termes, desconeguts pel diccionari.

L’adolescència és un moment de transició i construcció. És un moment de profunda rebel·lió contra les normes establertes i la llengua no és una excepció. De vegades, els pares es preocupen d’escoltar una llengua estrangera quan l’adolescent parla amb els seus amics (els seus amics, els seus amics), però veuran ràpidament que aquest període passarà.

L'adolescent fa servir les seves paraules intencionalment obscures perquè els adults es distingeixin dels seus "vells". Així, tenen un dialecte secret que els permet separar la seva vida privada de les seves relacions familiars. No hi ha cap intrusió possible dels pares en els seus assumptes, com la seva habitació, en la qual, en el millor dels casos, es troba enguixada: cap entrada, en el pitjor dels casos: un crani.

Com explica Laurent Danon-Boileau al seu article “L’adolescència, com funciona la llengua allà? », Aquest llenguatge forma part d’una nova identitat, que li permet relacionar-se amb la seva generació. Per tant, la música, les pel·lícules i les sèries destinades a ells utilitzen el mateix llenguatge. És per aquest motiu que la cantant Aya Nakamura ha tingut tant d’èxit. Inventa i utilitza el seu llenguatge. Qui no coneix el seu títol de Djaja? Va fer una gira per França. Igual que "Mets ta cagoule" de Michael Youn fa uns anys.

Per assimilar els nous codis, cal submergir-se en llocs on es pugui sentir parlar adolescents sense que se n’adonin. Com un infiltrat. Igual que aprendre un idioma nou, l’heu d’escoltar per pronunciar-lo bé. Cases de barri, pistes de bàsquet, abandonar l’institut o la universitat, una orella que es queda tard en els aniversaris ... I també la televisió, els programes, les aplicacions destinades als adolescents donen una bona visió general de les paraules essencials per entendre.

Sense rodar els ulls i tenir la impressió d’haver passat l’altre costat de la barrera, la dels avis, hem de reconèixer que aquestes expressions requereixen creativitat i una interessant gimnàstica intel·lectual per utilitzar-les.

Quan l’adolescent fa servir aquestes paraules, tot assimilant correctament les regles de la llengua francesa, aprèn a jugar amb les paraules i els sons. No oblidem que els rapers són professionals del joc lingüístic. Gran cos malalt, Orelsan i molts altres són virtuosos del fraseig en el seu camp. Podem utilitzar els seus textos per treballar la dicció, la pronunciació, el ritme, la puntuació. Potser més motivador per als adolescents que els clàssics.

Aquí teniu algunes expressions que, mentre escoltem la ràdio, es poden escoltar fàcilment:

Bazarder: desfer-se d'alguna cosa;

A gadji / a gadjo: una senyoreta ;

Ella és zinda : aquesta noia no té res per a ella, ni física ni mentalment;

Y'a R : és el no-res;

És Square : Això és genial ! ;

 $Li pren la vida : es necessita temps, senyal d’impaciència;

Es manté flexible, calma’t, baixa en to;

o DD : vendes al detall;

Sóc un carro : Estic en excés de reserva, el temps s’acaba;

Feu el canvi: tenir estil, estar ben vestit, estar ben vestit;

Ken: fer l'amor.

El millor i el més divertit és preguntar-los directament. Orgullosos de mostrar als adults que per un cop tenen un coneixement que els seus “avantpassats” no tenen, els adolescents es prestaran fàcilment al joc de “això significa què”. L’àpat que es pren junts pot ser una oportunitat per riure’s de les expressions que qüestionen i comparar-les amb les expressions antigues que feien servir els pares a la mateixa edat. Els adolescents se senten escoltats i poden adonar-se que els seus pares també eren "joves".

Però no cal parlar com ells. Fer servir algunes expressions de tants per fer-los riure pot vincular-se, com sempre que un estranger que intenta parlar l’idioma del país és sempre agradable. Però llavors, l’adult ha de prendre els seus propis codis perquè no pertany a aquesta generació i li correspon mantenir les regles clàssiques de la llengua francesa.