Agaricus bernardii

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Agaricaceae (Champignon)
  • GĆØnere: Agaricus (xampignon)
  • tipus: Agaricus bernardii

Champignon Bernard (Agaricus bernardii) foto i descripciĆ³

Agaricus bernardii pertany a la famĆ­lia dels agĆ rics - Agaricaceae.

Cap de xampinyĆ³ Bernard de 4-8 (12) cm de diĆ metre, gruixudament carnĆ³s, esfĆØric, convex o pla procumbent en el temps, blanc, blanquinĆ³s, de vegades amb una lleugera tonalitat rosada o marronosa, glabra o amb escates subtils, brillant, sedĆ³s .

Els registres de champignon Bernard sĆ³n lliures, rosats, de color rosa brut, desprĆ©s de color marrĆ³ fosc.

Pota 3-6 (8) x 0,8-2 cm, densa, de color casquet, amb un anell prim inestable.

La polpa del xampinyĆ³ Bernard Ć©s tendra, blanca, es torna rosada quan es talla, amb un gust i una olor agradables.

La massa d'espores Ć©s de color marrĆ³ violeta. Espores 7-9 (10) x 5-6 (7) Āµm, llises.

Es dĆ³na en llocs on es produeix la salinitzaciĆ³ del sĆ²l: a les zones costaneres del mar o al llarg de carreteres esquitxades de sal a l'hivern, acostuma a donar fruits en grans grups. TambĆ© a la gespa i les zones herbades, pot formar "cercles de bruixes". Sovint es troba a AmĆØrica del Nord al llarg de les costes del PacĆ­fic i de l'AtlĆ ntic i a Denver.

El fong s'instalĀ·la en sĆ²ls desĆØrtics tan peculiars com els takyrs amb una escorƧa densa (com l'asfalt), que els seus cossos fructĆ­fers travessen quan neixen.

Vist als deserts d'ƀsia Central; s'ha descobert recentment a MongĆ²lia.

Ampliament distribuĆÆt per Europa.

Temporada estiu - tardor.

Champignon Bernard (Agaricus bernardii) foto i descripciĆ³

EspĆØcies semblants

El bolet de dos anells (Agaricus bitorquis) creix en les mateixes condicions, es distingeix per un doble anell, una olor Ć cida i una tapa que no s'esquerda.

En aparenƧa, el xampinyĆ³ de Bernard Ć©s molt semblant al xampinyĆ³ ordinari, que nomĆ©s es diferencia d'ell per la carn blanca que no es torna rosada al trencament, un anell doble i inestable a la tija i una tapa escamosa mĆ©s pronunciada.

En lloc del xampinyĆ³ Bernard, de vegades recullen errĆ²niament l'agĆ ric de mosca verinĆ³s pel vermell del xampinyĆ³ i el verinĆ³s mortal: un gripau pĆ lĀ·lid i pudent blanc.

Qualitat alimentĆ ria

El bolet Ć©s comestible, perĆ² de baixa qualitat, no Ć©s desitjable utilitzar bolets que creixen en llocs contaminats al llarg de les carreteres.

Utilitzeu el xampinyĆ³ de Bernard fresc, sec, salat, marinat. Al champignon de Bernard es van trobar antibiĆ²tics amb un ampli espectre d'acciĆ³.

Deixa un comentari