Per a mi i per a aquell noi: sobre el treball emocional en una relaciĆ³

Entendre a partir d'una mitja paraula. Suavitza les cantonades afilades. Tolerar. Per notar els problemes en una relaciĆ³ a temps i intentar resoldre-ho tot sense pressionar a la parella. Hi ha moltes coses que les dones fem per defecte, perquĆØ estem "creades" per a aixĆ². Com a conseqĆ¼ĆØncia, tothom pateix sovint: nosaltres mateixos, la nostra parella, les relacions. Per quĆØ passa aixĆ²?

Recorden els aniversaris de tots els membres de la famĆ­lia, inclosos els familiars llunyans. Coneixen pel seu nom no nomĆ©s els amics de tots els nens, sinĆ³ tambĆ© els seus pares. SĆ³n responsables dels llaƧos socials de la famĆ­lia: no oblideu els vells amics, convideu-los a visitar-los, observeu els rituals d'interacciĆ³. Inicien converses sobre problemes de relaciĆ³ i convencen la parella perquĆØ vagi a un psicĆ²leg familiar.

Documenten tota la vida de la famĆ­lia: fan fotografies de la parella i dels fills, i ells mateixos gairebĆ© sempre estan absents d'ells. Treballen com a terapeuta familiar, administrador de la llar, mediador, consolador, animadora i un quadern ilĀ·limitat on tots els membres de la famĆ­lia poden abocar informaciĆ³ que no tenen temps de recordar.

Com haureu endevinat, els misteriĆ³s "ells" sĆ³n, per descomptat, dones, i cadascuna d'aquestes accions Ć©s un treball invisible constant que descansa sobre les seves espatlles. Una feina difĆ­cil de definir amb claredat. El treball, grĆ cies al qual tota la maquinĆ ria social funciona sense problemes, des de cada famĆ­lia individual fins al conjunt de la societat.

QuĆØ inclou aquest treball? CreaciĆ³ i manteniment de "confort" i "clima a la casa", bona voluntat constant fins i tot en les situacions mĆ©s conflictives, atenciĆ³ i suport, voluntat d'aplanar racons i compromĆ­s, voluntat de servir les necessitats dels altres i ser responsables dels seus sentiments, en general, exactament el que la societat sol esperar de les dones.

Nascut per cuidar?

Abans pensĆ vem que les dones eren creades per ajudar, donar suport i cuidar. Hem aprĆØs que les dones sĆ³n naturalment mĆ©s emocionals i, per tant, mĆ©s capaces d'entendre Ā«els teus sentimentsĀ» i els agrada parlar-ne. I sovint en parlen massa: Ā«treuen el cervellĀ». Estem segurs que sĆ³n les dones les que s'interessen per les relacions, el seu desenvolupament i el seu futur, mentre que els homes no necessiten ni els interessen.

Donem per feta la idea que les dones neixen amb mĆŗltiples tasques i poden tenir llargues llistes de tasques pendents al cap, tant les prĆ²pies com les altres, mentre que els homes es poden permetre el luxe de fer una sola tasca i centrar-se en allĆ² que mĆ©s importa.

Tanmateix, si aprofundeixeu una mica mĆ©s, podreu trobar que la cura i el carĆ cter interminables del gat Leopold no sĆ³n en absolut qualitats innates inherents exclusivament al sexe femenĆ­, sinĆ³ un conjunt d'habilitats adquirides a travĆ©s del procĆ©s de socialitzaciĆ³ de gĆØnere. Les nenes des de la infĆ ncia aprenen a ser responsables dels sentiments i el comportament dels altres.

Mentre els nois fan jocs actius i dinĆ mics, sovint amb un component d'agressivitat i competiciĆ³, les noies sĆ³n animades a participar en activitats que desenvolupin l'empatia, la cura i la cooperaciĆ³.

Per exemple, Ā«filles-maresĀ» i jocs de rol. Les noies sĆ³n elogiades per ser hostesses ocupades, germanes grans i filles cuidant, mentre que els nens sĆ³n animats per assoliments completament diferents.

MĆ©s tard, s'ensenya a les noies a ser responsables dels sentiments dels nois i a tenir cura del seu estat emocional, a entendre que es treuen les cues per amor, a ajudar un veĆ­ en un escriptori, a no provocar agressivitat o luxĆŗria amb el seu comportament, a saber on callar i on lloar i animar, en general, ser una bona noia.

Al llarg del camĆ­, s'explica a les dones joves que l'Ć mbit del verbal i l'Ć mbit de les emocions Ć©s un Ć mbit purament femenĆ­, totalment poc interessant per als homes. L'home estereotipat Ć©s taciturn, no entĆ©n els complexos de les experiĆØncies emocionals, no plora, no mostra emocions, no sap com cuidar-se i, en general, no Ć©s una mena de Ā«feble de cos suauĀ».

Nenes i nens grans continuen vivint seguint el mateix patrĆ³: ella cuida d'ell, dels fills, dels amics, dels familiars i de la vida social de la famĆ­lia, i ell es cuida i inverteix exclusivament en la seva vida. El treball emocional de les dones impregna i Ā«lubricaĀ» tots els Ć mbits de la vida, fent-los cĆ²modes i agradables per als altres. I aquesta obra tĆ© un miliĆ³ de cares.

QuĆØ Ć©s el treball emocional?

Comencem amb un exemple senzill perĆ² molt enriquidor. A Relationships: The Work Women Do (1978), Pamela Fishman va analitzar enregistraments de converses quotidianes entre homes i dones i va arribar a conclusions molt interessants.

Va resultar que van ser les dones les que van assumir la responsabilitat principal de mantenir el diĆ leg: van fer almenys sis vegades mĆ©s preguntes que els homes, van ā€œxiularā€ als llocs adequats i, d'altres maneres, van mostrar el seu interĆØs.

Els homes, en canvi, gairebĆ© no estan interessats en la fluĆÆdesa amb quĆØ transcorre la conversa i no busquen donar-hi suport si l'atenciĆ³ de l'interlocutor es debilita o el tema s'esgota.

Pensant-ho bĆ©, tots ho hem viscut en la nostra vida quotidiana. Assegut a les cites, fent pregunta rere pregunta i assentint amb el cap a un nou conegut, admirant-lo en veu alta i amb ganes de saber-ne mĆ©s, sense rebre la mateixa atenciĆ³ a canvi. Van buscar frenĆØticament un tema per parlar amb un nou interlocutor i es van sentir responsables si el diĆ leg comenƧava a esvair-se.

Van escriure missatges llargs amb declaracions, preguntes i descripcions detallades dels seus sentiments, i com a resposta van rebre un breu "d'acord" o res ("no sabia quĆØ respondre-te"). Daily va preguntar a la parella com va anar el seu dia i va escoltar histĆ²ries llargues, sense rebre cap pregunta en resposta.

PerĆ² el treball emocional no Ć©s nomĆ©s la capacitat de mantenir una conversa, sinĆ³ tambĆ© la responsabilitat de la seva iniciaciĆ³. SĆ³n les dones les que sovint han d'iniciar converses sobre problemes de relaciĆ³, el seu futur i altres qĆ¼estions difĆ­cils.

Sovint, aquests intents d'aclarir la situaciĆ³ segueixen sent inĆŗtils: a una dona se li assigna un "portador del cervell" i s'ignora, o ella mateixa finalment ha de tranquilĀ·litzar un home.

Probablement tots ens hem trobat en una situaciĆ³ semblant: intentem transmetre suaument a una parella que el seu comportament fa mal o no ens satisfĆ , perĆ² al cap d'uns minuts ens trobem que estem fent un monĆ²leg consolador: "estĆ  bĆ©, oblida't, tot estĆ  bĆ©."

PerĆ² el treball emocional tĆ© moltes encarnacions fora de l'Ć mbit de les converses complexes. El treball emocional consisteix a fingir un orgasme per fer que un home se senti com un bon amant. AixĆ² Ć©s sexe quan vols una parella perquĆØ el seu estat d'Ć nim no es deteriori. Aquesta Ć©s la planificaciĆ³ de la llar i la vida social de la famĆ­lia: reunions, compres, vacances, festes infantils.

AixĆ² facilita la vida d'una parella en un aviĆ³ domĆØstic. SĆ³n gestos d'amor i cura fets sense la peticiĆ³ prĆØvia de la parella. AixĆ² Ć©s el reconeixement de la legitimitat dels sentiments de la parella, el respecte als seus desitjos i peticions. Aquesta Ć©s una expressiĆ³ d'agraĆÆment a la parella pel que fa. La llista es pot continuar indefinidament.

I quĆØ d'aixĆ²?

D'acord, les dones fan feina emocional i els homes no. Quin Ć©s el problema aquĆ­? El problema Ć©s que quan un dels socis ha de portar una cĆ rrega doble, es pot trencar sota aquesta cĆ rrega. Les dones treballen per a dues persones i ho paguen amb la seva salut, tant fĆ­sica com mental.

L'esgotament, la depressiĆ³, l'ansietat i la malaltia induĆÆda per l'estrĆØs sĆ³n els que les dones reben estadĆ­sticament recompensa pel seu treball dur.

Resulta que pensar constantment en els altres, planificar, controlar, recordar, recordar, fer llistes, tenir en compte els interessos dels altres, cuidar els sentiments dels altres i fer compromisos Ć©s molt perjudicial i perillĆ³s.

Tanmateix, les estadĆ­stiques no sĆ³n menys despietades per als homes. Segons l'Oficina Sueca d'EstadĆ­stica, sĆ³n els homes els que se senten pitjor desprĆ©s del divorci: estan mĆ©s sols, tenen relacions menys properes amb els fills, menys amics, pitjor contacte amb familiars, esperanƧa de vida mĆ©s curta i el risc de suĆÆcidi Ć©s molt mĆ©s alt. que les dones.

Resulta que la incapacitat per fer un treball emocional, mantenir relacions, viure emocions i tenir cura dels altres no Ć©s menys perjudicial i perillĆ³s que servir els altres tota la vida.

I aixĆ² fa pensar que el model actual de construir relacions i repartir-hi responsabilitats ja no funciona. Ɖs hora de canviar, no creieu?

Deixa un comentari