Halloween: al paĆ­s de les bruixes, els nens ja no tenen por

Un dia al Museu de la Bruixeria

Halloween Ć©s la festa de criatures malvades i grans ensurts! Al Sorcery Museum de Berry, prenem el contrari de la tradiciĆ³. AquĆ­, els nens descobreixen que les bruixes no sĆ³n mesquines i aprenen a fer pocions mĆ giques.

Superar la por de les bruixes 

a prop

Entrant a la primera sala del museu, submergits en la penumbra, els aprenents de bruixot romanen en silenci i obren els ulls de bat a bat. Afortunadament, la petita tropa de visitants, d'entre 3 i 6 anys, va trobar rĆ pidament l'Ćŗs de la parla: "Aquesta Ć©s la casa de les bruixes, aquĆ­!" Simon, de 4 anys, xiuxiueja amb un toc d'ansietat a la veu. "Ets una autĆØntica bruixa?" ā€œ, pregunta Gabriel a Crapaudine, el guia del Museu de la Bruixeria, encarregat de la visita. "Ni tan sols tinc por de les bruixes reals, ni tan sols dels llops!" No tinc por de res! Nathan i Emma presumeixen. "Jo, quan Ć©s molt fosc, tinc por, perĆ² poso una llum a la meva habitaciĆ³", diu l'Alexiane. Com sempre, elLa pregunta principal per als nens Ć©s si sĆ³n bruixes dolentes existir de veritat. Crapaudine explica que als contes, contes i dibuixos animats sĆ³n dolents, que a l'Edat Mitjana els cremaven perquĆØ els tenien por, perĆ² que, en realitat, sĆ³n agradables. AixĆ­ ho demostraran els tres tallers que s'ofereixen durant les Tardes MĆ giques. El recorregut continua amb els animals preferits de les bruixes. Morgane i Louane s'agafen de la mĆ  mentre contemplen el drac. Ɖs el seu millor amic, cavalquen a l'esquena quan se'ls trenca l'escombra, i ell encĆ©n el foc sota el seu calder. Coneixes un altre amic? El gat negre. NomĆ©s tĆ© una bata blanca, i si la trobes i la treu, sort! El gripau tambĆ© Ć©s el seu amic, fan pociĆ³ mĆ gica amb el seu llim. TambĆ© hi ha el ratpenat que nomĆ©s surt de nit, l'aranya i la seva teranyina, el mussol, el mussol, el corb negre de MalĆØfica. Crapaudine assenyala que la bruixa sempre porta un animal amb ella quan camina sobre la seva escombra. "TĆ© un llop?" pregunta Simon.

a prop

No, Ć©s el lĆ­der del llop qui guarda els llops. Travessa el camp i els boscos i demana menjar. Si el pagĆØs accepta, li dĆ³na el poder de curar les ferides del llop. I quan el LĆ­der Llop mor, el regal va amb ell. Una mica mĆ©s enllĆ , els mĆ©s petits estan contents de trobar-los mags i criatures fantĆ stiques que coneixen bĆ©, MerlĆ­ l'Encantador i Madame Mim, druides com Panoramix a AstĆØrix i ObĆØlix, un home llop, Baba Yaga, meitat bruixa meitat ogressa... A l'habitaciĆ³ del costat, descobreixen un Sabbath, la festa de les bruixes.. Preparen pocions mĆ giques i pocions curatives. Ben informats de qui eren realment les bruixes, els nens ja no estan impressionats, les velles pors s'han passat. El guia estĆ  satisfet perquĆØ l'objectiu d'aquestes tardes Ć©s que a la sortida petits i grans es facin amics. Crapaudine detalla la recepta per volar sobre la teva escombra: fes la teva prĆ²pia escombra amb set fustes diferents, aplica una pomada feta amb 99 mocs, 3 gotes de sang de ratpenat, 3 pĆØls d'Ć via i 3 fem de Chavignol. " Funciona ? pregunta l'Enzo sospitĆ³s. ā€œHas d'afegir plantes que et fan somiar, aixĆ­, somies que estĆ s volant i funciona! Ā», respon Crapaudine.

Taller: les bruixes sabien curar amb plantes 

a prop

DesprĆ©s de les fortes emocions, dirigiu-vos al jardĆ­, en companyia de PĆ©trusque, el director del museu, per taller per descobrir les plantes utilitzades per les bruixes. Els humans nomĆ©s podem menjar una de cada quatre plantes, la resta sĆ³n verins. Des de l'antiguitat, les dones han hagut d'aprendre a collir fulles, arrels, fruits i baies comestibles per menjar i cuidar-los. De fet, les bruixes eren curanderes, i els remeis de les "bonnes dones" d'abans eren les nostres medicines avui. No era mĆ gia negra, era medicina! Petrusque mostra als nens plantes verinoses que no s'han de tocar, encara que siguin atractives, sota pena d'accident greu. Durant una passejada pel bosc, pel camp, per la muntanya, molts petits prenen riscos vitals perquĆØ desconeixen el perill. Les fruites de belladona que semblen delicioses cireres negres, les baies d'arum vermell taronja semblants a caramels sĆ³n verĆ­. Molt atents, els aprenents de bruixot evoquen la poma enverinada que menja Blancaneus, i la roda que fa girar la Bella Dorment en un somni de cent anys. PĆ©trusque exhibeix llavors de gallina negra: "Si ens en mengem, alĀ·lucinem que ens convertim en porc, Ć³s, lleĆ³, llop, Ć guila!" "Llavors de Datura:" Si en prens tres, t'oblides de tot el que va passar durant tres dies! NingĆŗ vol tastar-lo. A continuaciĆ³ ve la cicuta mortal o "julivert del diable" que sembla julivert, baladre que contĆ© cianur, dues fulles de tres en un guisat i

a prop

Ć©s el final! Els snapdragons, bells racons de flors blau indi que causen la mort del llamp si s'ingereixen. La falguera, amb el seu aspecte inofensiu, contĆ© un ingredient actiu que destrueix el nervi Ć²ptic dels nens petits. Amb la mandrĆ gora, la planta dels bruixots per excelĀ·lĆØncia, PĆ©trusque tĆ© un gran ĆØxit! La seva arrel sembla un cos humĆ  i quan l'extreu, crida i mors, com en Harry Potter! En definitiva, els nens han entĆØs que les Ćŗniques plantes que es poden menjar sense risc sĆ³n les ortigues. Tot i aixĆ­, petita precauciĆ³: per no ser picat, cal agafar-los tot pujant. N'aprenem coses a l'escola de bruixots!

InformaciĆ³ prĆ ctica

Museu de Bruixeria, La JonchĆØre, Concressault, 18410 Blancafort. TelĆØfon. : 02 48 73 86 11. 

www.musee-sorcellerie.fr. 

Les tardes mĆ giques es fan durant les vacances de primavera, tots els dijous de juliol i agost, i durant les vacances de Halloween, 26 d'octubre i 1 de novembre. Reserva mĆ­nima 2 dies abans de la visita. Horari: de 13 a 45 h aproximadament. Preu: 17 ā‚¬ per nen o adult.

Deixa un comentari