DescripciĂł general de la malaltia
És un trastorn sanguini hereditari rar en què s’observen problemes de coagulaciĂł sanguĂnia.
Tipus d’hemofĂlia
L'hemofĂlia Ă©s un trastorn genètic en què canvia un gen del cromosoma X. Segons quin gen hagi mutat, es distingeix un tipus de malaltia diferent. L’hemofĂlia Ă©s de tres tipus: A, B, C.
- tipus A - no hi ha cap proteĂŻna especial a la sang: globulina antihemofĂlica, factor VIII de la coagulaciĂł sanguĂnia. Aquest defecte gènic es produeix en el 85% dels pacients i es considera clĂ ssic.
- tipus B - El factor IX no està prou actiu, a causa del qual es veu interromput el procés de formació del tap de coagulació secundari.
- tipus C - L'hemofĂlia d'aquest tipus es produeix a causa d'una quantitat insuficient de factor de coagulaciĂł XI. El tipus C Ă©s un tipus molt rar, que afectava principalment als jueus asquenazites. Tant les dones com els homes poden estar malalts. De moment, aquest tipus s’ha exclòs de la classificaciĂł pel fet que els seus sĂmptomes sĂłn molt diferents dels dos primers tipus.
Causes de la malaltia
El principal motiu del desenvolupament de l’hemofĂlia es considera un factor hereditari.
Els casos sĂłn extremadament rars "hemofĂlia espontĂ nia“. Apareix de sobte, tot i que la famĂlia no tenia aquesta malaltia abans. Posteriorment, aquesta forma d’hemofĂlia es transmet tradicionalment a nivell genètic. Els professionals mèdics encara no han identificat les raons exactes del desenvolupament de la malaltia. Creuen que es tracta d’una nova mutaciĂł gènica.
La probabilitat d’heretar l’hemofĂlia
La majoria dels homes pateixen aquesta malaltia. La malaltia es transmet al sexe masculĂ de manera recessiva (vinculada al cromosoma X). Si el fill ha heretat el cromosoma X matern, no obtĂ© hemofĂlia. Les dones tenen el paper de “conductora” o de portadora, però pot haver-hi excepcions. Si el pare estĂ malalt d’hemofĂlia i la mare Ă©s portadora, aquests pares poden tenir una nena que pateixi aquesta malaltia. En total, s’han registrat al mĂłn uns 60 casos en què les noies patien hemofĂlia i no eren portadores.
Hi ha 3 variants de transmissiĂł de l’hemofĂlia
- 1 La mare és la portadora del gen, però el pare és un home sa. En aquest cas, són possibles 4 resultats, amb una probabilitat del 25%. Pot néixer un fill sa o una filla sana, un fill malalt o una filla portadora.
- 2 La mare estĂ sana, el pare estĂ malalt d’hemofĂlia. En aquesta situaciĂł, tots els fills estaran sans i totes les filles seran portadores.
- 3 La mare és la portadora del gen i el pare està malalt. En aquesta variant, hi pot haver 4 resultats: un fill sa, una filla malalta, un fill malalt o una filla portadora. Cada resultat té els mateixos punts forts.
SĂmptomes de l’hemofĂlia
En hemofĂlia, s’observa un sagnat excessiu, que es produeix periòdicament amb localitzaciĂł diferent durant diverses lesions, procediments mèdics (especialment injeccions intramusculars i intervencions quirĂşrgiques) i quan s’extreuen les dents.
Les genives o les hemorrĂ gies nasals sĂłn molt difĂcils d’aturar. A mĂ©s, pot començar un sagnat espontani.
Amb lesions lleus i contusions, es forma un hematoma gran.
La principal caracterĂstica de l’hemofĂlia Ă©s el sagnat intraarticular: hemartrosi. Quan apareixen a l’articulaciĂł, la mobilitat es veu afectada i es produeix una inflor. Tot això s’acompanya d’un dolor intens. DesprĂ©s del primer sagnat d’aquest tipus, la sang de l’articulaciĂł es dissol per si mateixa i es restableix la funcionalitat de l’articulaciĂł. Però amb la repeticiĂł, es formen coĂ guls a la cĂ psula articular i al cartĂlag, que estan coberts de teixit connectiu. L’anquilosi es desenvolupa a causa d’aquests processos.
Un altre signe important de l’hemofĂlia Ă©s la naturalesa tardana i retardada del sagnat. El sagnat no s'obre immediatament desprĂ©s de la lesiĂł, sinĂł desprĂ©s d'un perĂode de temps determinat. Això es deu al fet que inicialment el sagnat Ă©s aturat per les plaquetes, la composiciĂł de les quals no es modifica. Pot passar de 6 a 12 hores abans que s’obri el sagnat; tot depèn de la gravetat de la malaltia.
És possible que encara hi hagi sang a l’orina o a les femtes. El signe mĂ©s difĂcil i mortal d’hemofĂlia Ă©s una hemorrĂ gia a la medul·la espinal o al cervell.
Per als nens, l’hemofĂlia pot trigar molt a desenvolupar-se. Això s'aplica als nadons que sĂłn alletats per la mare. De fet, a la llet materna hi ha substĂ ncies especials que donen suport a la capacitat de la sang per coagular-se normalment. Per tant, com mĂ©s temps la mare alleta el bebè, mĂ©s tard apareixeran els primers signes.
Formes d’hemofĂlia
En funciĂł de la gravetat de la malaltia, es distingeixen 3 formes d’hemofĂlia.
- RŃźSĐ‚RŃ‘ lleu l’hemorrĂ gia d’hemofĂlia nomĂ©s es produeix durant la cirurgia o desprĂ©s d’un traumatisme greu. A la sang, el factor de coagulaciĂł es troba en una quantitat del 5-25%.
- RŃźSĐ‚RŃ‘ curs moderat el factor de coagulaciĂł de l’hemofĂlia a la sang es troba en un nivell de l’1 al 5%. Els primers signes clĂnics es poden detectar a una edat primerenca. Per a aquesta forma, el sagnat Ă©s inherent a lesions moderades i amb hematomes lleus es produeixen hematomes greus.
- RŃźSĐ‚RŃ‘ forma severa malalties, la sang contĂ© un factor de coagulaciĂł inferior a l’1%. En aquest cas, l’hemofĂlia es manifesta en els primers mesos de vida: durant la denticiĂł, s’obren sagnats i, en els primers intents de caminar, apareixen hematomes greus i extensos (durant el rastreig, a causa d’enganxar qualsevol objecte o caure).
Pacients coneguts i portadors d’hemofĂlia
La reina Victòria Ă©s considerada la portadora d’hemofĂlia mĂ©s famosa de la història. A mĂ©s, no se sap de manera fiable per quines raons es va convertir en tal. Al cap i a la fi, abans d’això, ningĂş de la famĂlia no patia aquesta malaltia. Hi ha 2 versions.
El primer accepta que el seu pare podria haver estat un altre home que patia hemofĂlia, i no el duc de Kent Edward Augustus. Però no hi ha proves documentals.
Per tant, s’ha presentat una segona versiĂł: Victoria tĂ© una mutaciĂł en els seus gens. És a dir, tenia una forma “espontĂ nia” d’hemofĂlia. I segons el principi habitual, l’hemofĂlia va ser heretada pel seu fill, el duc d’Albany, Leopold i alguns nĂ©ts i besnĂ©ts.
L’hemofĂlia es considera la malaltia dels reis. Aquest fet s’explica pel fet que abans, per preservar el tĂtol, es permetien els matrimonis amb parents propers. Per tant, la probabilitat de tenir fills malalts a la cort va augmentar significativament.
El mite de l’hemofĂlia
Hi ha un mite que una persona amb hemofĂlia pot sagnar fins al mĂnim dany a la pell. Aquesta afirmaciĂł Ă©s lluny de ser certa i, per a aquestes persones, esgarrapades i talls no representen un perill mortal.
Els perills sĂłn intervencions quirĂşrgiques, extracciĂł de dents, vacunacions i hemorrĂ gies espontĂ nies als mĂşsculs i vasos sanguinis, que es produeixen a causa de les febles parets vasculars dels pacients.
Aliments saludables per a l’hemofĂlia
Amb l’hemofĂlia no s’han de seguir pautes dietètiques estrictes.
Per restaurar la sang i millorar la coagulació, cal menjar aliments que continguin sals de fòsfor, calci, vitamines A, B, C, D. El més important és proporcionar al cos la quantitat necessà ria de vitamina K. Es diu la vitamina de la coagulació (coagulació).
La vitamina K es pot obtenir menjant espinacs, enciams, cebes, pastanagues, plà tans, alls, cogombres, tomà quets, peres, pomes, col (especialment bròquil, col blanca, coliflor), pebrots picants, soja, rovell d’ou, formatge, oli de mantega , civada, naps, api.
Per millorar l’estat de la sang, augmentar l’hemoglobina, enfortir les parets dels vasos sanguinis i reduir els nivells de colesterol, cal incloure a la dieta fetge, peixos grassos, cĂtrics, fruits secs, magrana, alvocat, remolatxa, suc de nabiu, mel , farinetes de blat sarraĂ, pastanaga, sucs de poma i remolatxa ...
El suc de remolatxa s’ha de beure diluït amb suc de pastanaga o poma. En primer lloc, s’ha de diluir 1 a 1 i, a continuació, reduir gradualment la dilució i augmentar la concentració de suc de remolatxa.
A més, es pot beure aigua purificada, te verd, te amb groselles, viburn o gerds, decocció de rosa mosqueta.
Medicina tradicional per a l’hemofĂlia
Per evitar sagnats, els pacients poden prendre extracte de llavors de raïm, decoccions d’ortiga dioica, milfulles, astrà gal, sofora japonesa, bossa de pastor, à rnica, coriandre, hamamelis, arrel de dent de lleó. Aquestes plantes medicinals ajudaran a enfortir les parets dels vasos sanguinis, augmentaran la coagulació de la sang i milloraran la qualitat de la sang.
Haureu de prendre aspirina i altres medicaments anticoagulants, que poden causar hemorrĂ gies.
Aliments perillosos i nocius per a l’hemofĂlia
- aliments grassos (conté una gran quantitat de colesterol, a més, els greixos bloquegen l'absorció de calci i és essencial per a l'equilibri cel·lular);
- plats fregits, salats i fumats (aquest aliment conté substà ncies que canvien la composició de la sang no per a millor, per això es produeixen canvis negatius a tot el cos en el futur);
- alcohol, refresc dolç, begudes energètiques (destrueixen i deshidraten les cèl·lules sanguĂnies, raĂł per la qual la sang no pot fer front a les seves funcions);
- menjar rĂ pid, greix de rebosteria, productes semielaborats, menjar instantani, emmagatzemar aliments enllaunats, embotits, salses i condiments, aixĂ com aliments amb diversos additius alimentaris (aquests "productes" formen compostos pesats que les cèl·lules sanguĂnies no poden utilitzar per alimentar el cos humĂ ). , però els mateixos compostos enverinen el cos amb aquestes substĂ ncies nocives de llast).
AtenciĂł!
L’administració no es fa responsable de cap intent d’utilitzar la informació proporcionada i no garanteix que no us perjudiqui personalment. Els materials no es poden utilitzar per prescriure tractament i fer un diagnòstic. Consulteu sempre el vostre metge especialista!