Blechnik (Lactarius vietus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Lactarius (lletĆ³s)
- tipus: Lactarius vietus
:
LletĆ³s esvaĆÆt ( Lactarius vietus ) Ć©s un fong de la famĆlia Russula , pertanyent al gĆØnere Milky .
El cos fructĆfer del lactarius esvaĆÆt (Lactarius vietus) consta d'una tija i un casquet. L'himenĆ²for estĆ representat per un tipus lamelĀ·lar. Les plaques que s'hi troben sovint es troben, tenen un to blanquinĆ³s, baixen lleugerament al llarg de la tija, sĆ³n de color groc-ocre, perĆ² es tornen grisos quan es pressionen o es fan malbĆ© en la seva estructura.
El diĆ metre de la tapa pot ser de 3 a 8 (de vegades 10) cm. Es caracteritza per ser carnosa, perĆ² a la vegada prim, en bolets immadurs tĆ© una protuberĆ ncia al centre. El color del casquet Ć©s marrĆ³ vi o marrĆ³, a la part central Ć©s mĆ©s fosc, i al llarg de les vores Ć©s mĆ©s clar. El contrast Ć©s especialment notable en bolets madurs madurs. No hi ha zones concĆØntriques a la tapa.
La longitud de la tija varia en el rang de 4-8 cm i el diĆ metre Ć©s de 0.5-1 cm. Ćs de forma cilĆndrica, de vegades aplanada o expandida cap a la base. Pot ser corbat o, fins i tot, en cossos fructĆfers joves Ć©s sĆ²lid, esdevenint posteriorment buit. De color lleugerament mĆ©s clar que la tapa, pot tenir un to marrĆ³ clar o crema.
La carn del fong Ć©s molt prima i trencadissa, inicialment de color blanc, a poc a poc es torna blanca i no fa olor. El suc lletĆ³s del fong es caracteritza per abundĆ ncia, color blanc i causticitat, en contacte amb l'aire es torna oliva o gris.
El color de la pols d'espores Ć©s ocre clar.
El fong es distribueix Ć mpliament als continents d'AmĆØrica del Nord i EurĆ sia. Podeu conĆØixer-lo sovint, i la llet esvaĆÆda creix en grans grups i colĆ²nies. Els cossos fructĆfers del fong creixen en boscos caducifolis i mixtos, formen micorizes amb fusta de bedoll.
La fructificaciĆ³ massiva del fong continua durant tot el setembre, i la primera collita de llet esvaĆÆda es pot collir ja a mitjans d'agost. Creix en boscos mixts i caducifolis, on hi ha bedolls i pins. Prefereix zones pantanses amb alts nivells d'humitat i zones amb molsa. Fruita sovint i cada any.
La lletia descolorida (Lactarius vietus) pertany a la categoria de bolets comestibles condicionats, es menja principalment salat, es posa en remull durant 2-3 dies abans de salar, desprƩs dels quals es bull durant 10-15 minuts.
El lĆ ctic esvaĆÆt (Lactarius vietus) Ć©s semblant en aparenƧa al bolet serushka comestible, especialment quan el clima Ć©s humit a l'exterior, i el cos fructĆfer del lĆ ctic esvaĆÆt es converteix en lila. La seva principal diferĆØncia amb la serushka Ć©s una estructura mĆ©s prima i mĆ©s frĆ gil, una major freqĆ¼ĆØncia de plaquetes, un suc lletĆ³s grisĆ³s a l'aire i una tapa amb una superfĆcie enganxosa. L'espĆØcie descrita tambĆ© sembla un lila lletĆ³s. Ćs cert que quan es talla, la carn es torna porpra i la lletosa escolorida Ć©s grisa.
Una altra espĆØcie semblant Ć©s el lactarius papilĀ·lar (Lactarius mammosus), que nomĆ©s creix sota arbres de conĆferes i es caracteritza per una aroma afruitat (amb una barreja de coco) i un color mĆ©s fosc de la seva tapa.
Un lĆ ctic normal tambĆ© Ć©s semblant exteriorment a un lĆ ctic esvaĆÆt, perĆ² la diferĆØncia en aquest cas Ć©s la seva gran mida, l'ombra fosca de la tapa i el suc lletĆ³s, āāque es torna groc-marrĆ³ quan s'asseca.