Els edulcorants naturals no refinats, inclòs el xarop d'auró, tenen més nutrients, antioxidants i fitonutrients que el sucre, la fructosa o el xarop de blat de moro. En quantitats raonables, el xarop d'auró ajuda a reduir la inflamació, controlar els nivells de sucre en la sang, i aquests no són tots els seus beneficis. El xarop d'auró, o més aviat el suc, s'ha utilitzat durant segles. L'índex glucèmic del xarop és d'uns 54, mentre que el sucre és de 65. Per tant, el xarop d'auró no provoca un augment tan fort del sucre en la sang. La seva diferència més important està en el mètode d'obtenció. El xarop d'auró es fa amb la saba de l'arbre d'auró. El sucre refinat, en canvi, passa per un llarg i complex procés per convertir-lo en sucre cristal·litzat. El xarop d'auró natural conté 24 antioxidants. Aquests compostos fenòlics són essencials per neutralitzar els danys dels radicals lliures que poden causar malalties greus. Els principals antioxidants del xarop d'auró són l'àcid benzoic, l'àcid gàl·lic, l'àcid cinàmic, la catequina, l'epicatequina, la rutina i la quercetina. El consum de grans quantitats de sucre refinat contribueix al creixement de la candida, la malaltia coronària, la síndrome de l'intestí permeable i altres problemes digestius. Per evitar les condicions anteriors, es recomana utilitzar un edulcorant natural com a alternativa. L'ús tòpic del xarop d'auró també s'ha destacat per la seva eficàcia. Igual que la mel, el xarop d'auró ajuda a reduir la inflamació de la pell, les taques i la sequedat. Combinat amb iogurt, farina de civada o mel, fa una màscara hidratant meravellosa que mata els bacteris. Actualment Canadà subministra gairebé el 80% del xarop d'auró del món. Dos passos en l'elaboració del xarop d'auró: 1. Es fa un forat al tronc de l'arbre, d'on surt un líquid ensucrat, que es recull en un recipient penjat.
2. El líquid es bull fins que s'evapori la major part de l'aigua, deixant un xarop de sucre espes. Després es filtra per eliminar les impureses.